‘Càsting’, un musical molt animal

Avui us fem una altre proposta teatral. Què uneix una gallina, un mico, un ase i un lleó? A  priori res, podríeu dir. Però si els posem tots damunt un escenari teatral amb un propòsit ben ferm de salvar-se del diluvi universal, potser hi trobarem un heterogeni grup d’animals que s’hauran d’ajudar els uns als altres si volen avançar.

I aquest és, ni més ni menys, l’argument de ‘Càsting’ que el Centre Sant Vicenç de Sabadell ha estrenat aquest cap de setmana i que vam poder veure diumenge. Noè ja té a punt la seva arca i els animals hauran de fer un càsting (cantant i ballant) per veure si hi entren. Sembla que la competició marcarà l’obra, però en el fons, si se’n surten és perquè s’ajuden els uns als altres (aquí ja teniu un bon missatge per subratllar als més petits). Els nens estaran encantats amb els personatges (fins i tot amb les tres gallines boicotejadores) i ja podeu posar la mà al foc que sortireu cantant alguna de les cançons.

Si us interessa: Es pot veure fins el 22 de novembre, en horaris de matí i tarda, depenent del diumenge. Consulteu el Facebook de Teatre Sant Vicenç 

Torna ‘El món del màgic d’Oz’

Autor de la fotografia: David Bisbal

Voleu anar al teatre aquest cap de setmana o el que ve? No sabeu què anar a veure? Voleu endinsar-vos en un món màgic i increïble? Doncs avui us proposem que vingueu a Sabadell, perquè Joventut de la Faràndula enceta la temporada amb un dels èxits del grup: El món del màgic d’Oz. Es va estrenar per primera vegada fa quinze anys, i ara fa dues temporades la van renovar i tornar a estrenar.

Fa un any i mig en vaig explicar alguns detalls i el perquè va agradar tant a les bessones (i totes les lectures que en vam fer) en aquest post: LES LLIÇONS DEL CAMÍ DE LLOSESGROGUES.

Si voleu acompanyar la Dorothy, el lléo, l’home de llauna i l’espantaocells, només teniu quatre oportunitats. 

Dissabte 3 i diumenge 4 i el cap de setmana següent, el 10 i l’11. Representacions a les 18h.

Us recomanem totalment que hi aneu amb els petits de casa!

Per cert, aquí teniu el vídeo amb la presentació de tota la temporada i els muntatges que s’hi podran veure. Nosaltres ja ens morim de ganes d’aquest Ratatouille, el petit xef. I d’aquí a uns dies us explicarem un altre muntatge que podeu veure a Sabadell. Càsting, del grup de teatre del Centre Sant Vicenç. El proper cap de setmana, serà molt teatral!

De mags, bruixetes i en Patatu... dalt de l’escenari

/Viu el Teatre/premsa

El passat 14 de desembre (encara no havia tingut temps d’explicar-vos-ho), vam anar al Teatre Romea, a veure com en Patatu deixava les pàgines dels llibres i pujava dalt l’escenari. L’actriu Àngels Bassas, quan portava el seu fill a l’escola, s’inventava històries (segur que és una cosa que teniu ben present i us sona moltíssim, oi?). Doncs el personatge es va convertir en llibre, editats per l’editorial La Galera.  I es va convertir en un món de màgia amb un nen que és mag, una bruixa Malèvola, una fada, tres bruixetes una mica tarambanes i una biblioteca meravellosa. I és que el més curiós de tot, repartiment "d'interessos": a l’Ona li va encantar la bruixa i el seu barret, a l’Estel el mag Martí i a mi un bibliotecari de poques paraules rodejat de llibres que volaven. 

El meu sistema infal·lible per saber si a les bessones les propostes els hi agraden és si després ho “reprodueixen” a casa. I des del 14 que la màgia ha tornat a envair el menjador de casa. I també els jocs de clowns-pagesos :-) L’obra de teatre, que s’estarà al Romea fins el 25 de gener (diumenges, 12h),  explica com la Malèvola canviarà l’ordre de les coses i farà que tothom vagi de corcoll. Si voleu tenir-ne més informació, feu clic aquí. Us la recomanem 100%! Dir-vos que està pensada per a nens de més de tres anys. 

I una iniciativa molt divertida per aconseguir entrades, el ‘Repte d’en Patatu’:

Es tracta de posar-vos un nas de pallasso i gravar un vídeo. Què heu de dir?

“Em dic _____ i vull anar a veure el Patatuespectacle al Pataturomea!”

El vídeo s’ha d’enviar a a info@viuelteatre.com o l’enllaç del vídeo penjat a internet.

Entre tots els vídeos rebuts cada divendres abans de  les  13 h., fins el 23 de gener, es farà un sorteig d’ 1 pack familiar, amb 4 entrades gratuïtes. Millor que us ho expliqui el mateix Patatu :-) 

Les lliçons del camí de lloses grogues

Imatge de David Bisbal / Joventut de la Faràndula

Les pel·lícules o obres de teatre et poden agradar o desagradar (o deixar indiferent) per mil raons, però a mi, les que realment em marquen són aquelles que donen debat i de les quals parles, reflexiones i t’ensenyen coses. I només sortir del cinema/teatre li dones voltes, surt en converses o utilitzes d’exemple. I et marquen passat el temps.

Això ens ha passat amb el darrer muntatge familiar de la Joventut de la Faràndula, El món del màgic d’Oz. No cal massa que repassem la història oi?. La Dorothy viatja al fantàstic món d’Oz, i per poder tornar a casa escapant-se d’una bruixa malèfica, necessita anar a veure un gran mag. En el camí l’ajudaran un espantaocells que lamenta no tenir cervell, un home de llauna que no té cor i un lleó sense coratge. Tots esperen que el mag els hi concedeixi els seus desitjos, però finalment no fa falta perquè quan és necessari, tots aquests valors, necessitats i sentiments, ja hi són. Només cal buscar-los i fer-los aflorar.

Les nenes van passar-s’ho meravellosament bé, cantant les cançons (és que feia dos mesos que ja me les demanaven), veient les escenes i posant-se nervioses al photocall amb els personatges. Però el millor va arribar després. Camí de casa van començar les primeres converses i reflexions. Només us en deixaré algunes:

“El cervell serveix per pensar. Si no poguéssim pensar no podríem explicar i inventar contes”.

“L’home de llauna deia que no tenia cor però al final plorava. Jo si no tingués cor potser no m’enfadaria tant. Això estaria bé, oi? Però tampoc podria riure?”

“El valor (coratge) exactament què és, mama?”. “Jo tinc valor?”. “És com ser valenta?”. “Jo vaig ser molt valenta quan l’any passat tenia por de nedar sola i ara ja no”.

“La Dorothy ha somniat que anava a Oz?”

I les reflexions han continuat durant la setmana, convertint els personatges en protagonistes de sentiments, reaccions i preocupacions. 

Joventut de la Faràndula va estrenar aquest muntatge fa 15 anys, i ara ja en fa 5 se’n va fer una revisió. Ara l'ha tornat a pujar damunt l'escenari. És una història amb una màgia especial, i amb unes cançons precioses. Grans veus i fantàstiques interpretacions de l’Alba Grau (Dorothy), l’Espantaocells (Xavi Clapés), l’Home de llauna (Miquel Roselló) i el Lleó (Marc Granado). Tots ells, perseguits per la malèfica Bruixa de l’Oest, interpretada per la Jèssica Martín, i amb l’ajuda inestimable per vèncer a la bruixa de la Linda (Cristina Barbero). Un muntatge amb la direcció de Quim Carné, les músiques de Joan B. Torrella i les coreografies de Montse Argemí.

Si sou de Sabadell o ho teniu ben aprop, encara teniu el cap de setmana que ve per fer aquest fantàstic viatge (fins l’1 de juny). De tota manera, estic convençuda que l’espectacle, el revisat Màgic d’Oz de la Faràndula, tindrà un nou i llarg recorregut. Felicitats!

Segona 'Operació Dimonix'

Foto de la pàgina web del Centre Sant Vicenç

Feia anys que no veia Els Pastorets. Doncs aquest any els he vist no una vegada... sinó dues! Fa uns dies us explicava que havíem anat a veure Els Pastorets de Joventut de la Faràndula. Doncs diumenge passat vam poder anar a veure el muntatge del Centre SantVicenç, a la Creu Alta de Sabadell, que aquest any estrenava equip de direcció. La gran novetat va ser però que hi vam anar tota la família, fins i tot l’Estel (aquí us explicava el perquè l’Estel no va venir l’altre dia).

Muntatge acurat, amb un text que òbviament, tenia molt recent. Aquesta és una de les coses que em sorprèn de l’espectacle, i és que tothom coneix la història fil per randa, i a més, amb el text de Folch i Torres que és un clàssic. I és clar, nosaltres teníem la segona 'Operació Dimonix' en marxa. La cosa anava bé fins que l’Estel es va començar a tapar les orelles i va començar a dir (en veu molt alta) que els dimonis (els actors) cridaven molt. I enmig del silenci de platea, ella sí que cridava molt. L’Ona es va contagiar i també va començar a tapar-se les orelles. Per un moment ja em veia deixant les butaques, però de cop, es van agafar molt fort elles dues i s’ho van acabar passant molt bé. Però això sí. Un cop acabat l’espectacle es van voler fer fotografies amb pràcticament tothom. Ho heu endevinat. “Amb Satanàs no, mama. No cal”.

Si no els heu vist i encara us voleu animar, tenir les representacions del 19 i el 26 de gener, a les 17.30h. Animeu-vos que val molt la pena!

Operació Dimonix

Les fotografies, cedides per Joventut de la Faràndula, són obra de David Bisbal,
que m'ha posat totes les facilitats per publicar-les. Gràcies! 

No... no es tracta de cap aventura especial. La nostra ‘Operació Dimonix’ particular són ‘Els Pastorets’. Des de principis d’aquest any,  l’Ona i l’Estel van començar a jugar al pati a dimonis, calderes, etcètera.. arran que alguns nens de la classe ja havien vist el clàssic de Folch i Torres. Des d’aquella època, als dimonis els hi diem dimonix, o dimonics... (no hi busqueu explicació, l’Estel els va rebatejar així). Les dues peques no s’ho passaven massa bé, i fins i tot vam tenir algun malson amb els banyuts entremig. Però aquest any l’Ona va dir que tenia ganes d’anar-los a veure, que no li feien gens de por. L’Estel no ho va veure gens clar, i va dir que no hi volia anar.

He de confessar que feia anys que no hi anava. La recordava com una obra molt llarga, amb un petardo final impressionant i, que no se m’enfadi ningú, un toc o moralina (per la història que explica) que me la feia sentir molt llunyana. Però és clar, no hi ha res com el temps per veure les coses d’una manera diferent.

A Sabadell tenim la gran sort de tenir dues representacions de ‘Els Pastorets’. Joventut de la Faràndula i Centre SantVicenç engeguen el seu cicle just abans de Nadal (els primers) i Sant Esteve (els segons) i s’allarga pràcticament fins a finals de gener. Així que el dia de l’estrena (després de deixar l’Estel amb la tieta), la resta de la família vam anar a la Faràndula. Tot eren expectatives. Serà com la recordo? Com reaccionarà l’Ona amb els dimonis? (perquè clar, no em preocupava gens com reaccionaria amb el Lluquet i el Rovelló). Li faran por? Aguantarà tota l’obra? L’entendrà o estarà preguntant tota l’estona?

Resultat? Tal i com m’havia comentat el seu director, Salva Peig, en una entrevista que li havia fet per, justament, fer la notícia prèvia de ‘Els Pastorets’, em vaig trobar amb un GRAN espectacle. Això és el que busquen, el que volen i és el que pugen dalt l’escenari. Anar a veure ‘Els Pastorets’ pot ser una tradició, però també ens vam trobar amb espectacle de gran qualitat, amb uns Lluquet i Rovelló que van fer molt riure a l’Ona, amb un cuplets que ens van agradar moltíssim pels temes d’actualitat que toquen, i amb uns dimonixs INFERNALS!!!! I que en el fons, les coses no canvien tant i no deixa de ser la guerra eterna entre el bé i el mal.

I què va passar en arribar a casa? Doncs que l’Ona, entusiasmada, li explicava a l’Estel que els dimonixs no feien gens de por, que el Rovelló feia molt riure, que hi havia una “angeleta” i que sortia un bebè de veritat. I res, ja les veieu jugant a fer un esternut, dir “Jesús” i a tirar-se per terra. Per tot plegat, l’Estel ha decidit que ella també vol veure ‘Els Pastorets’. Així que per repartir les forces, i perquè ningú se m’enfadi ;-) , i perquè en tenim moltes ganes, ara... cap al Centre Sant Vicenç falta gent! Els que sou de Sabadell ja ho sabeu, però els que sou de fora... decidiu-vos i cap a Sabadell!

Les fotografies, cedides per Joventut de la Faràndula, són obra de David Bisbal,
que m'ha posat totes les facilitats per publicar-les 

"Les seves mans són màgiques"

Imatge de la companyia Antonio Díaz

L’estiu passat, el Casal d’estiu de l’escola va centrar-se en el món del circ i la màgia. L’Ona i l’Estel estaven fascinades i encantades i des d’aleshores els hi agrada jugar a fer màgia. Aquest cap de setmana passat vam tenir la oportunitat d’anar a veure l’espectacle La asombrosa historia de Mr. Snow. Em feia certa por que no fos un espectacle adequat a les seves edats, i ja m’havien avisat que hi hauria coses que “no entendrien”. Tot i això em feia gràcia anar-lo a veure i que elles veiessin un espectacle íntegrament dedicat a la màgia (han vist moltes obres de teatre, però un muntatge de màgia com a tal, era la primera vegada).

Com és habitual, es van quedar clavades a la butaca, mirant fixament l’escenari, veient les evolucions de Mister Snow. De tant en tant em deien: “Mama, això m’ho explicaràs després… ». Sé que es van quedar només amb algunes coses: cartes i monedes que sortien sense saber com de les mans, un conill que apareixia sota paper de vàter i un peix que endevinava lletres o que sortia d’un bitllet de deu euros. Hi va haver un moment però, que l’Estel se’m va girar i va resumir perfectament l’ànima de l’espectacle i de l’Antonio Díaz. “Les seves mans són màgiques”, em va dir amb els ulls ben oberts. I sí, jo vaig pensar el mateix i sense saber-ho l'Estel també em va donar el titular. Si us agrada la màgia, us recomanem aquest espectacle, perquè passareu una molt bona estona.

Tot i que les petites no van entendre bona part dels números, l’efecte del teatre va ser immediat. L'esperat i el desitjat. Va ser arribar a casa i agafar les monedes de joguina del supermercat. Posar-les dins d’una mà i de cop, demanar-te que “bufa, bufa” i fer-la desaparèixer. Agafar cartes i fer veure que una apareix per sorpresa dins d’una sabata. Només que els seus trucs són fàcils de descobrir. El que em fa por és que comencin a desembolicar rotllos i rotllos de paper de vàter per veure si en surt un conill. 

Una Blancaneus gens clàssica

'La Blancaneus i els 7 nans', d'Albert Gonzàlez i Alba Valero. Imatge: Joventut de la Faràndula

Si  aquest diumenge no sabeu què fer amb les criatures i us ve de gust anar al teatre, aquí teniu una recomanació: el cicle ‘Viu el teatre’, al Poliorama, engega amb el muntatge ‘La Blancaneus i els 7 nans’, un espectacle, que per tercera temporada, ja hem pogut veure a Sabadell. Els artífexs d’aquesta Blancaneus són Joventut de la Faràndula, una companyia de teatre de Sabadell, que es dedica al teatre familiar i que cada vegada es posa llistons més alts... i els supera. ‘La Blancaneus’, dirigida per l’Albert González i l’Alba Valero és un muntatge elèctric,  un musical que compta amb les músiques de Keco Pujol i les coreografies de Montse Argemí i que en aquestes tres temporades ha aconseguit milers d’espectadors. No es tracta només de la música, que enganxa des del primer moment, sinó que la història no és gens carrinclona, i aquesta Blancaneus no té res de fleuma. I hauríeu de veure la ‘marxa’ que porten els set nans, que de nans, en tenen poca cosa. Nosaltres, amb les petites, ja l’hem vista dues vegades. La primera, em va sorprendre la quantitat de nenes que anaven disfressades al teatre. Les cançons han format part del nostre repertori des de fa mesos. Ja podeu imaginar que fa dues setmanes, en tornar a veure l’espectacle, nosaltres, també hi vam anar disfressats. Però la felicitat de les petites per fer-se les fotos amb els personatges que acabaven de veure damunt l’escenari, no té preu. Si sou de Barcelona o rodalies, no us la podeu perdre. El 21 i el 28 d’octubre. 

Aquí teniu el tràiler de 'La Blancaneus i els 7 nans'

Una petita joia dels espectacles familiars

La fotografia correspon
a la Festa d'inauguració de la temporada passada,
on es fa un 'tastet' d'alguns dels espectacles

Sempre havia pensat que de ben petites, portaria a les nenes al teatre. Espectacles de titelles, d’actors, musicals, dansa... A mi sempre m’ha agradat i penso que és un estímul per als nens. Com a espectadors i també pujant dalt de l’escenari i descobrint tot el que la imaginació els hi vulgui fer crear. Però a vegades no hi anem tant sovint com m’agradaria. I ara penso... si molta gent ho veia com un luxe, ni s’ho plantejaran amb l’escandalosa pujada de l’IVA en la cultura al 21%.

Tot plegat m’ha vingut al cap coincidint amb la presentació de la temporada de LaSala Miguel Hernández de Sabadell. A vegades tinc la sensació que és un teatre que podria ser un d’aquells gals irreductibles dels còmics de l’Astèrix que combaten “ara i sempre” l’invasor. I més quan no està ubicada a Barcelona, sinó a Sabadell. Una petita sala, amb una programació estable de teatre infantil i familiar, amb propostes d’alta qualitat i un Festival, ‘El més petit de tots’, que aquest any creix d’una manera espectacular i es farà a nivell català, i arribarà al Teatre de l’Aurora (Igualada), Mercat de les Flors (Barcelona), Teatre Principal (Olot), Teatre de l’Escorxador (Lleida) i CAER (Reus). Ja en parlarem més de cara al novembre, quan s’acostin les representacions.

L’any passat van passar per LaSala uns 20.000 espectadors. Nosaltres en vam ser alguns, ja fos com a família o les nenes soles a través de l’escola. I aquesta temporada (que comença el 6 d’octubre), compta amb una quinzena d’espectacles, que de ben segur en veurem més d’un. I una programació de molta qualitat que es fa, val a dir, gràcies a l’esforç, l’energia i les ganes de tirar endavant de la seva responsable, l’Eulàlia Ribera. És gairebé impossible repassar fil per randa totes les propostes, però ho intentarem. La temporada començarà amb amb Lava una producció del Teatre Lliure de la companyia belga Studio ORKA. També hi haurà un espectacle de circ intimista, Maiurta, amb una de les companyies catalanes de circ de referència, Los Galindos. La companyia de comediants La Baldufa presentarà El príncep feliç, una història trista tractada amb molta tendresa, i plena d’humanitat, amor i generositat. Una companyia italiana, TPO, portarà a escena Kindur, la vida aventurera de les ovelles d’Islàndia al llarg de totes les estacions de l’any. Un espectacle en que cada espectador rebrà un cor lluminós que li permetrà interactuar amb allò que passa sobre l’escenari. Més presència internacional. La Companyia francesa Portes Sud Laurence Wagner presenta El dinar de la petita ogressa, una història sobre la por i la gana, narrada a través de la dansa. Més dansa: l’espectacle Constelaciones de la companyia Aracaladanza. Després de Pequeños Paraísos, que s’inspirava en la pintura d’El Bosco, i de Nubes, que partia dels quadres de Magritte, el nou espectacle d’Aracaladanza beu aquest cop de l’univers de Joan Miró. I Engruna Teatre portarà a escena Codi Postal 00, una mirada màgica i sensorial al món de la comunicació entre persones.

Propostes per a tots els gustos

I deixeu-me escombrar cap a casa. La sabadellenca Anna Fité i Saki Guillem estrenaran espectacle de teatre musical Zoomwatts !!! S’estrenarà al festival Temporada Alta de Girona, i compta amb veus de luxe, com la cantant Txell Sust. La presència sabadellenca també inclou la Orquestra Simfònica del Vallès. Un instrument anomenat orquestra, és una presentació de l’orquestra com a instrument on, de mica en mica, apareixen les diferents seccions o famílies instrumentals.

Un espai per a les titelles, amb Els tres óssos de l’Estaquirot Teatre. El conte tradicional de la Rínxols d’Or i els tres óssos en un espectacle visual molt dinàmic. Més propostes de la temporada. La companyia El Col•leccionista de paisatges actuarà a laSala amb l’obra El col•leccionista de paisatges. També hi haurà la opció de veure la combinació de música i arts plàstiques amb la Mariona Sagarara a Un patufet se’n va a la sorra. Em sembla fascinant la capacitat de l’artista Borja González de dibuixar i fer viure el conte amb la sorra. Albena Teatre serà l’encarregat de tancar la temporada amb Kafka i la nina viatgera.

Què, us animeu a venir a Sabadell algun cap de setmana?

Si us interessa la programació de LaSala, la podeu trobar completa aquí:
LaSala Teatre

Formant petits espectadors

A les petites els hi agrada el teatre. Tan bon punt vam veure que els hi podria atraure una obra i que no se'ns espantarien massa, les vam portar a veure el seu primer espectacle. Anàvem amb la idea de "si aguanten només una estona, doncs a mitja part marxem". Se'ns van quedar clavades a la butaca. Me n'alegro. A mi sempre m'ha agradat molt i penso que en un escenari poden descobrir moltes coses. Avui us cito només dos exemples.

Divendres passat van anar (amb l'escola) a veure 'El ploramiques', de l'Estaquirot Teatre. Des d'aleshores que parlen de titelles, i dels Aprofits. Uns personatges que han descobert que amb els plors, les marranades i patades, poden fer funcionar molts aparells, la torradora de pa, la màquina de crispetes i fins i tot poden fer funcionar una fira.

El segon vídeo que us deixo és 'La volta al món en 80 dies', una producció que Joventut de la Faràndula (de Sabadell) ha estrenat aquest passat cap de setmana i que anirem a veure diumenge. D'aquesta, ja fa setmanes i setmanes que en parlen. I és que els dos muntatges anteriors del grup les han ben marcades: 'La Blancaneus' i 'La Ventafocs'. La 'nostra' volta al món, segur que durarà més de 80 dies!