26 de gen. 2016

Saber cuidar i deixar-se cuidar


Un dels exercicis que més m'agraden d'aquest curs per fomentar el respecte entre els nens i que les dinàmiques de la classe funcionin millor és que cada cert temps, els alumnes “cuiden” d'un altre alumne o són “cuidats” per un altre nen/a. Abans de començar, plantegen coses o accions que poden fer per “mimar” a la seva parella. Aquesta setmana, una de les bessones ha escrit: “Li faré un dibuix ben bonic i li guardaré al seu calaixet. Serà una sorpresa!”. Al final de la setmana, els mateixos nens valoren com s'han sentit ells i com creuen que s'ha sentit el seu company. Com bé sabeu, una de les petites té dificultats amb la gestió d'emocions, i per tant, és un dels “exercicis” que ens agrada comentar amb ella. Sembla senzill, oi? Però a vegades no és tan fàcil. Ni per als nens... ni per els adults.

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

13 de gen. 2016

Fins sempre, Leia!

S'ha acabat la voràgine, però vull començar l'any amb una cosa que m'ha preocupat una mica, bastant, dels Reis d'aquest any. 

Recordeu a Arnold Schwarzenegger en Un padre en apuros? Sí, sí, aquella pel·lícula on es torna una mica boig buscant el regal que el seu fill ha demanat per Nadal i està esgotat a totes les botigues. Les bessones tenen set anys i fins aquest any mai m'havia preocupat si alguna cosa del que demanaven les petites els Reis no la trobaven. Doncs aquest any he estat pitjor que Arnie, ho reconec. Quin era el meu objecte del desig? La disfressa de Leia. El meu intent per passar la passió per Star Wars a la nova generació m'ha passat factura. Les petits ja havien vist la trilogia original però fa uns mesos vaig tornar a preparar-les per al capítol 7. Una de les peques tenia clar que anava a demanar als Reis la disfressa de Darth Vader. Però l'altra fins a uns dies abans de Nadal no va insistir que el que realment volia era la disfressa de Leia.

I van saltar totes les alarmes. No la trobava enlloc. Estava esgotada, sense existències. Així que després de buscar-la a Internet, en botigues físiques, sota les pedres i mirar mil formes de fer-ho pel meu compte ... vaig decidir que no seria possible. I que la petita entendria (o això volia creure), que molts nens havien demanat coses de Star Wars i no hi havia tants disfresses per a tants nens. Però una de les bessones la tindria i l'altra no. Aquest és un altre element diferenciador. 

Però en el meu últim intent desesperat vaig jugar la carta Episodi 7. Els Reis van canviar la Leia per la Rey. I les peques van veure la pel·lícula. I els hi va encantar. I la Rey va triomfar. Això no és una crítica cinematogràfica, no entraré en les coses que em van agradar i no de la nova entrega. Però la nova generació ha entrat en l'univers, però mai oblidarem la princesa que es va enfrontar a Darth Vader. La Leia sempre serà la Leia.

Va sortir bé. Però a mi m'ha fet pensar molt. Ens tornem bojos? Em vaig tornar boja buscant desesperamente una disfressa? No era l'únic regal que tindria... ¿per què ho vaig buscar per tot arreu?

El dia de la Cavalcada vaig tenir la resposta. Estava treballant, fent la retransmissió de l'arribada dels Reis Mags. I em va encantar el seu discurs. El moment que van explicar als nens que en el seu viatge havien vist moltes guerres. Els demanaven que en fer-se grans, treballaran per un món més just i sense guerres. I li van insistir en els verbs més importants per al 2016: ESTIMAR, ABRAÇAR, SOMRIURE, APRENDRE COSES NOVES, SOMIAR, LLEGIR I DONAR MOLTS PETONS.

Que savis són els Reis!