Imatge de David Bisbal / Joventut de la Faràndula
Les pel·lícules o obres de teatre et
poden agradar o desagradar (o deixar indiferent) per mil raons, però a mi, les que realment em marquen són
aquelles que donen debat i de les quals parles, reflexiones i t’ensenyen coses.
I només sortir del cinema/teatre li dones voltes, surt en converses o utilitzes
d’exemple. I et marquen passat el temps.
Això ens ha passat amb el darrer
muntatge familiar de la Joventut de la Faràndula, El món del màgic d’Oz. No cal
massa que repassem la història oi?. La Dorothy viatja al fantàstic món d’Oz, i
per poder tornar a casa escapant-se d’una bruixa malèfica, necessita anar a veure un
gran mag. En el camí l’ajudaran un espantaocells que lamenta no tenir cervell,
un home de llauna que no té cor i un lleó sense coratge. Tots esperen que el
mag els hi concedeixi els seus desitjos, però finalment no fa falta perquè quan
és necessari, tots aquests valors, necessitats i sentiments, ja hi són. Només
cal buscar-los i fer-los aflorar.
Les nenes van passar-s’ho
meravellosament bé, cantant les cançons (és que feia dos mesos que ja me les
demanaven), veient les escenes i posant-se nervioses al photocall amb els
personatges. Però el millor va arribar després. Camí de casa van començar les
primeres converses i reflexions. Només us en deixaré algunes:
“El cervell serveix per pensar. Si no
poguéssim pensar no podríem explicar i inventar contes”.
“L’home de llauna deia que no tenia
cor però al final plorava. Jo si no tingués cor potser no m’enfadaria tant. Això
estaria bé, oi? Però tampoc podria riure?”
“El valor (coratge) exactament què és,
mama?”. “Jo tinc valor?”. “És com ser valenta?”. “Jo vaig ser molt valenta quan
l’any passat tenia por de nedar sola i ara ja no”.
“La Dorothy ha somniat que anava a Oz?”
I les reflexions han continuat durant la setmana, convertint els personatges en protagonistes de sentiments, reaccions i preocupacions.
Joventut de la Faràndula va estrenar
aquest muntatge fa 15 anys, i ara ja en fa 5 se’n va fer una revisió. Ara l'ha tornat a pujar damunt l'escenari. És una
història amb una màgia especial, i amb unes cançons precioses. Grans veus i fantàstiques
interpretacions de l’Alba Grau (Dorothy), l’Espantaocells (Xavi Clapés), l’Home de llauna (Miquel
Roselló) i el Lleó (Marc Granado). Tots ells, perseguits per la malèfica Bruixa
de l’Oest, interpretada per la Jèssica Martín, i amb l’ajuda inestimable per vèncer a la bruixa de la Linda
(Cristina Barbero). Un muntatge amb la direcció de Quim Carné, les músiques de
Joan B. Torrella i les coreografies de Montse Argemí.
Si sou
de Sabadell o ho teniu ben aprop, encara teniu el cap de setmana que ve per fer
aquest fantàstic viatge (fins l’1 de juny). De tota manera, estic convençuda
que l’espectacle, el revisat Màgic d’Oz de la Faràndula, tindrà un nou i llarg
recorregut. Felicitats!
|
25 de maig 2014
Les lliçons del camí de lloses grogues
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada