Les fotografies, cedides per Joventut de la Faràndula, són obra de David Bisbal, que m'ha posat totes les facilitats per publicar-les. Gràcies! |
No... no es tracta de cap aventura
especial. La nostra ‘Operació Dimonix’ particular són ‘Els Pastorets’. Des de
principis d’aquest any, l’Ona i l’Estel
van començar a jugar al pati a dimonis, calderes, etcètera.. arran que alguns
nens de la classe ja havien vist el clàssic de Folch i Torres. Des d’aquella
època, als dimonis els hi diem dimonix, o dimonics... (no hi busqueu
explicació, l’Estel els va rebatejar així). Les dues peques no s’ho passaven
massa bé, i fins i tot vam tenir algun malson amb els banyuts entremig. Però
aquest any l’Ona va dir que tenia ganes d’anar-los a veure, que no li feien
gens de por. L’Estel no ho va veure gens clar, i va dir que no hi volia anar.
He de confessar que feia anys que no
hi anava. La recordava com una obra molt llarga, amb un petardo final
impressionant i, que no se m’enfadi ningú, un toc o moralina (per la història
que explica) que me la feia sentir molt llunyana. Però és clar, no hi ha res
com el temps per veure les coses d’una manera diferent.
A Sabadell tenim la gran sort de tenir
dues representacions de ‘Els Pastorets’. Joventut de la Faràndula i Centre SantVicenç engeguen el seu cicle just abans de Nadal (els primers) i Sant Esteve
(els segons) i s’allarga pràcticament fins a finals de gener. Així que el dia
de l’estrena (després de deixar l’Estel amb la tieta), la resta de la família vam
anar a la Faràndula. Tot eren expectatives. Serà com la recordo? Com
reaccionarà l’Ona amb els dimonis? (perquè clar, no em preocupava gens com
reaccionaria amb el Lluquet i el Rovelló). Li faran por? Aguantarà tota l’obra?
L’entendrà o estarà preguntant tota l’estona?
Resultat? Tal i com m’havia comentat
el seu director, Salva Peig, en una entrevista que li havia fet per, justament,
fer la notícia prèvia de ‘Els Pastorets’, em vaig trobar amb un GRAN espectacle.
Això és el que busquen, el que volen i és el que pugen dalt l’escenari. Anar a
veure ‘Els Pastorets’ pot ser una tradició, però també ens vam trobar amb espectacle
de gran qualitat, amb uns Lluquet i Rovelló que van fer molt riure a l’Ona,
amb un cuplets que ens van agradar moltíssim pels temes d’actualitat que
toquen, i amb uns dimonixs INFERNALS!!!! I que en el fons, les coses no canvien
tant i no deixa de ser la guerra eterna entre el bé i el mal.
I què va passar en arribar a casa?
Doncs que l’Ona, entusiasmada, li explicava a l’Estel que els dimonixs no feien
gens de por, que el Rovelló feia molt riure, que hi havia una “angeleta” i que
sortia un bebè de veritat. I res, ja les veieu jugant a fer un esternut, dir “Jesús”
i a tirar-se per terra. Per tot plegat, l’Estel ha decidit que ella també vol veure ‘Els
Pastorets’. Així que per repartir les forces, i perquè ningú se m’enfadi ;-) , i
perquè en tenim moltes ganes, ara... cap al Centre Sant Vicenç falta gent! Els que sou de Sabadell ja ho sabeu, però els que sou de fora... decidiu-vos i cap a Sabadell!
Les fotografies, cedides per Joventut de la Faràndula, són obra de David Bisbal, que m'ha posat totes les facilitats per publicar-les |
Hola Nuria soc el Salva Peig i m'ha agradat molt la teva reflexió i cel·lebro que tan l'Ona com tots vosaltres us ho passessiu be, per això ho fem....i també cel·lebro que hagis decidit portar a l'Estel a veure'ls a st. vicenç doncs crec que les dues entitats ens mereixem que el public ens vingui a veure, cap ciutat de catalunya pot presumir de gaudir de dos pastorets com tenim nosaltres.
ResponEliminaHola Salva!!!
Eliminamoltes gràcies! la veritat és que ho vam passar molt bé i com tu dius, vam veure un gran espectacle damunt l'escenari. I sí, tens tota la raó, Sabadell és una ciutat que té molta sort amb les entitats teatrals que té.
Una abraçada,
Núria