31 d’oct. 2011

Hem indultat dues castanyes

Vaja, que estrany. A casa, fins i tot la castanyada és twin. No és broma. Hem indultat aquestes dues castanyes, i de moment, només de moment, no han anat a parar al foc.


L’Ona i l’Estel han trobat aquestes dues castanyes i com que eren “bessones”, les hem salvat. Amb els panellets, no hem tingut pietat. Bona castanyada a tothom!

25 d’oct. 2011

Les meves filles i Tolkien


Les meves filles bessones es diuen Ona i Estel. La tria d’aquests noms té molt a veure amb l’amor que el seu pare i jo tenim pel mar, pel vent i pel cel. I també us diré que sent adolescent, un dels llibres que més em va impactar va ser El senyor del anells. I reconec que he devorat una i altre vegada la trilogia cinematogràfica feta per Peter Jackson.


“Com lliga una cosa amb l’altra?”, em preguntareu. Doncs perquè resulta que ara he descobert una preciosa coincidència, que en el record d’aquesta saga plena de màgia, m’agrada pensar que conforma un lligam únic entre l’Ona, l’Estel i Tolkien.


Estel és una de les dues paraules que en l’idioma dels elfs significa ‘esperança’. Ja és bonic per si sol, oi? De fet, era el nom de nen que tenia l’Aragorn. I un dels versos més bonics i importants en la trama diu així:

‘Vaig donar esperança als homes, però no en vaig guardar gens per mi’.


I en l’original en èlfic: Onen i-Estel Edain, u-chebin estel anim

19 d’oct. 2011

Consells pràctics per estalviar amb bessons (2) Tràfic de roba




Secció pràctica número 2


* Tota la roba que us puguin passar/donar és benvinguda.
Classificar per talla i temporada i comprovar que els hi anirà bé als bebès/nens i quan (al principi és complicat perquè dubto que hi hagi algú al món que entengui com poden estar tan mal etiquetades i organitzades les talles de la roba dels bebès).


* Eviteu comprar massa roba pels primers mesos. No dura res. Ja sé que costa perquè hi ha coses precioses, però realment fa llàstima veure com aquell vestit que tant t’agradava només els hi has posat una vegada.


* Si us volen regalar roba pel(s) bebè(s), demaneu que sigui per a molt més endavant. Quan neixen, els nens no només necessiten roba pel primer mes. Amb un any també els vestireu!

* Tinc clar que em planto amb les meves dues filles bessones. Per tant, un cop la roba se’ls queda petita, continuo la cadena. Segur que teniu amics/amigues o conegudes a qui els hi podeu passar la roba. Ens hauríeu de veure a vegades fent tràfic de bosses amb bodies, samarretes, pantalons i sabatetes en perfecte estat o fins i tot sense estrenar!


Tot això demostra la importància de les cadenes. Potser podeu pensar que relacionat amb aquest post és una frivolitat, però demostra la importància del grup. De la pinya. De la xarxa. En la roba és una qüestió purament material, però on més es nota és en molts altres aspectes molt més intangibles. Uns aspectes amb els que sense el suport d’altres persones, els primers moments de la maternitat amb bessones haguessin estat molt més complicats.


Recordatori:
La secció pràctica número 1 girava al voltant de com t’estafen amb el preu de les vacunes. Com es pot comprar la Prevenar més barata? Cliqueu i rellegiu el post!

16 d’oct. 2011

'Contagio'



A casa no ens fa falta anar al cinema per veure la darrera estrena de divendres, ‘Contagio’, amb la Kate Winslet, la Gwyneth Paltrow i el Jude Law. Ja en tenim prou amb els nostres de ‘contagis’.


Dijous a la nit va ser l’Estel la que va començar que no tenia gana… va acabar vomitant al llit. La nit de dijous a divendres va tornar-hi 4 vegades més. No tolerava ni l’aigua. En total: 4 pijames, 2 llençols, 1 funda del matalàs, el sac de dormir… una visita a l’hospital, una rentadora i quatre fregades. Nit del lloro, vaja. I preparatius per la logística que implica que una de les petites estigui malalta. Trucant a ma mare a les 7 del matí per demanar-li si se la podia quedar, etc, etc, etc… Passem divendres i dissabte apagats. “L’Estel està una mica malalta”, li explica a tothom.


Matinada de dissabte a diumenge. Cau l’Ona. L’Ona, que mai agafa cap d’aquestes “passes”, comença també amb vòmits. El meu home l’ha anat a buscar al llit però torna: “Jo també estic molt marejat i no em trobo gens bé”. Òstia, 3 de 4. Jo no m’hi compto, tot i que arrossego des de fa dues setmanes les conseqüències d’un encostipat mal curat. Diumenge matí terrífic. Diumenge migdia les nenes sembla que estan una mica més “xiroies”. Les deixo a casa els altres avis i m’emporto el meu home al metge. Ell, que tampoc agafa mai res, s’ho està passant fatal. Haurà de fer 48 hores de repòs.


Perquè dimonis hauria de voler anar al cine a veure un thriller mèdic-psicològic sobre contagis? No gràcies, la realitat sempre supera la ficció.

15 d’oct. 2011

#uhohnotincpor i el Club Súper 3



No tinc por de res,
Ser valenta és,
Molt millor
Que tenir força…

Aquesta quatre línies no us diran res si no formeu part d’un estrany club format per gent que viu a Catalunya… i del subgènere “gent que té fills”. Sense aquestes dues condicions, no hi ha res a fer. Ja fa setmanes que les dues petites diuen que no tenen por i que són valentes. (El tema dels fantasmes l’hem obviat vilment, que són massa petites). L’any passat, a aquestes alçades, fèiem salts cada dia per salvar el planeta. Les dues tenen el seu carnet del Club Super 3 (sòcies un milió i escaig) i a casa són –som- fans incondicionals d’alguns dels dibuixos. Tenim uns Mics bessons (un per cada una) i un xai Shaun penjat a l’armari. De fet, sent bebés, la musiqueta del Mic ja les feia estar ben atentes. I aquest cap de setmana tindrem el CD amb les cançons, per poder-les cantar tooooot el dia. Com la Lila.


Per mi seria impensable no tenir sintonitzat aquest canal, perquè a més penso que fan una molt bona tasca educativa amb d’altres programes com per exemple el ‘Fish&Chips’ (per promoure l’aprenentatge de l’anglès) o el gran Info K (deformació professional, a vegades penso que els informatius “normals” haurien de fer l’esforç d’explicar les coses com a l’InfoK). Forma part d’una manera tant abismal de la nostra vida que m’ha arribat a sorprendre i estranyar-me que en aquests tres anys una gran quantitat de gent -amb fills-, em diuen que no saben de què els hi estic parlant i que ells no el miren mai. I jo que estic convençuda de la tasca cohesionadora que té, em poso a explicar, entre d’altres, les meravelles de l’Aardman Animations.

11 d’oct. 2011

Històries del vaixell pirata




A vegades el nostre vaixell es converteix en un vaixell pirata. Hi tenim garfis, barrets i espases. I “pirrates” amb un ull tapat. Però el millor de tot són tots els animals marins que trobem pel camí. Ara, amb les mans, hem après a fer d’estrelles de mar, crancs i pops. Però a més a més, també ens visiten els dofins –que fan uns salts impressionants- i les balenes, que deixen anar l’aigua fent un soroll molt i molt fort. Al vaixell també hi caben els ‘Mics’ i tots els ninos que portem. I els gots d’aigua. Tot hi té cabuda.


En vaixell només podem sortir-hi amb calma els caps de setmana o quan és festa. Els pares estan relaxats, no hi ha uns horaris tan fixats com de dilluns a divendres i tenim moltes ganes de jugar. El nostre vaixell fa 2 metres per 1’50 metres. Els llençols són les veles i tot el voltant del llit dels pares són les onades.


“No es pot baixar" o "et mullaràs!”, es criden entre elles. “Mira mama, una altre balena!”. “Papa, fes un cranc!”

Que gran que és el poder de la imaginació!

7 d’oct. 2011

Per què hi ha tants bessons?


No és normal. D’acord, potser ara m’hi fixo més que abans, però no em digueu que no veieu bessons i cotxets dobles per tot arreu. Repeteixo... no és normal.

Teoria de les fecundacions in vitro

Hi ha moltes explicacions al fenomen. Per una banda, els processos de fecundació in vitro. Alguns especialistes arriben a assegurar que amb una fecundació in vitro, la probabilitat de tenir bessons augmenta fins a un 25 per cent en comparació amb un embaràs espontani. En els tractaments de fertilitat, s’estimula el número de les ovulacions i això eleva la possibilitat d’una fecundació múltiple. Hi ha una opinió generalitzada que la majoria d’embarassos múltiples són parelles que al no aconseguir quedar embarassats, recorren a la fecundació in vitro.

Teoria 'la naturalesa és sàvia'

És una corrent. Però molts dels embarassos gemelars actuals també són espontanis, tot i que no en tinc xifres. Però si us hi fixeu, hi ha molts bessons bivitel·lins (no m’agrada gens la paraula. En castellà utilitzen mellizos). Dos òvuls... dues bosses, dos bebès. La ginecòloga sempre em deia: “Cada vegada més, les dones tenen el seu primer fill més tard, i això és un factor molt important a tenir en compte a l’hora d’explicar l’augment d’embarassos múltiples”. Senyors, senyores. La naturalesa és molt sàvia: el temps s’acaba, llença més oportunitats. Una amiga meva és més radical: “Tu n’has tingut dos de cop perquè sinó no haguessis repetit!”.

Tot això són teories, intents per explicar la increïble proliferació de parelles de bessons per tots els pobles i ciutats. Per tot el món. Sense anar més lluny, quatre parells de bessons a les dues classes de P3. O aquesta tarda mateix que he comptat sis parelles jugant al parc. Els més petits tenien 14 mesos. Els més grans 7 anys.

Teoria conspirativa
Hi ha gent que quan els hi vaig explicar per primera vegada la meva teoria de la conspiració i que els bessons volien controlar la Terra, em van mirar com si fos boja. Però ara ja no s’amaguen: “Potser sí que tenies raó amb allò de la invasió!”. Ho diuen rient, fent veure que encara pensen que veig invasions allà on no n’hi ha, però en el fons noto que comencen a estar preocupats.