19 de febr. 2014

Uns gots fashion


En l’últim post us explicava la fascinació de l’Ona i l’Estel per la purpurina. Fa uns mesos vam descobrir els Glitter Glue d'Alpino, que permeten fer manualitats molt xules. Les petites el fan servir pels seus dibuixos, per decorar capses i també hem decorat gots. Les vaig haver d’ajudar perquè d’entrada l’aplicació els hi costava i cal ser una mica més precís, però la veritat és que el resultat ens sembla ESPECTACULAR!!! Tan senzill com aplicar i deixar assecar. El resultat és fantàstic! 


17 de febr. 2014

Quan rugeix la purpurina


D’acoooord, digueu-me exagerada (pel títol), però quan recordo a Charlton Heston veient formigues per tot arreu i com els animalons ho devoraven tot (si les ties sabien fer-se barquetes per creuar el riu) , em veig a mi mateixa trobant purpurina en els llocs més recòndits del meu bolso, els meus llençols o la meva dutxa. Ja ni us parlo de la roba de les nenes .

L’Ona i l’Estel estan com boges amb la purpurina. No estic espantada perquè veig que no és un fenomen particular, sinó que afecta en major o menor mesura a tots els seus companys de classe . Ho he compartit amb altres mares d'altres escoles i intueixo que deu ser una ' fase ' més .

Els fascina tot allò que brilla. Els encanta posar purpurina en els seus dibuixos. Si a la roba hi ha alguna cosa que brilla, la seva decisió ja està presa. Volen aquella samarreta. Hi ha algun rotulador amb purpurina? "Mama, ens en compraràs un?" . No sé perquè m'estranya que els agradi tant la purpurina . A mi també m'agrada . Recordo èpoques de cercar ombres d'ulls, pintallavis, esmalt d'ungles... fins i tot pantalons amb purpurina, brillants o reflexos. Sempre he estat molt fan dels colors platejats i ara m'encanten els que tiren a coure en els terres metàl·lics, per exemple.

Així que quan rugeix la purpurina, avui us recomanem dos productes que hem descobert i que ens encanten .

Els Playcolor One d'Instant: tempera sòlida , i a més en colors metàl·lics. Tenen una versió més de butxaca (traç més estret que vull provar ara) . A les petites els hi encanta, i més perquè poden pintar sobre cartolina negra i els hi agrada moltíssim el resultat .




GlitterGlue d'Alpino: amb aquest he d’ajudar-les en l'aplicació, però és que em sembla que hi disfruto tant o més que elles. Demà o demà-passat us presentaré la nostra primera creació .

12 de febr. 2014

La Llei de Murphy "bessonil"



Els dies van escolant-se i hi ha certes coses que et passen que només poden respondre a la famosa Llei de Murphy. Cada dia estic més convençuda que hi ha una part de la maleïda llei que està dedicada als bessons i els seus pares. 

Molts direu (i amb raó), que pot aplicar-se també per a tots aquells que teniu 2 o més fills. Cert . Però estareu d'acord amb mi que amb algunes d'elles , per als que tenim dues de la mateixa edat , sembla que tinguem més números de la “loteria”.

Aquests són els meus 5 primers punts de la Llei de Murphy “bessonil”

1 – Tot i que l'únic que vols durant l'embaràs és que els nadons estiguin bé, cal que et faci il·lusió tenir dues nenes perquè siguin dos nens . Què t’encantaria que fossin nen i nena ? Ni ho somiïs .
2 - Aquest va dedicat a duotrastadas.es , que m'ho va suggerir , i està a cavall entre la Llei de Murphy i una d'aquestes "veritats sobre bessons, sense embuts”. Vols sortir, has quedat amb una amiga . Quan per fi ja tens les bessones arreglades, menjades, canviades i preparades i tu ja t'has posat la jaqueta i les sabates ... una es caga fins al clatell i l'altra vomita.
3 - Quan són nadons, mai aconseguiràs que s'adormin al mateix temps quan tu necessitis 20 minuts per fer alguna cosa: Per dormir, per anar al lavabo tranquil·lament o per dutxar-te. Lliçó número 1: si tens 5 minuts no dubtis a utilitzar-los per fer el més prioritari . No saps si en podran ser 6, 10 o 15 . O és clar , llei de Murphy: potser només en siguin 3, de minuts.
4 - Llei de Murphy o 'qui té boca s’equivoca'. Quan estiguis en l'operació bolquer , el típic és comentar-ho amb tots els pares que estant passant pel mateix. ¡ Nooooo ! Ni se't passi pel cap . Falta que diguis "portem uns dies que ho controla súper bé " perquè estiguis a les 4 de la matinada canviant pijames, llençols i protectors de matalàs perquè se li ha escapat el pipí . I no 4 gotetes justament .
5 - Un altre 'qui té boca s’equivoca': Fuig com de la pesta de qualsevol conversa sobre polls. No contestis a cap tweet ni comentis un sol estat de Facebook sobre el tema. Els polls ho saben . I quan encara no hagis acabat d'escriure la frase al mur de la teva amiga Pilar "ànim nena , ja veuràs que amb el tractament acabaràs amb ells. Nosaltres per sort portem una bona temporada que ens en hem lliurat .... " un **** poll estarà envaint el cap d'una de les teves bessones .



Continuarà ...

10 de febr. 2014

De veritat ens pensem que enganyem als mestres?


Amb el ritme de vida que portem, sovint o moltes vegades, quan el nostre fill/a es posa malalt, el primer que pensem no és en la seva tranquil·litat ni salut, sinó com ho farem l’endemà, perquè hem d’anar a treballar i no tenim amb qui deixar-lo. És així de trist, i així de dur. D’entrada, aquest post podria girar al voltant de la conciliació laboral i familiar o del concepte mal entès d’escola bressol com aparcament de criatures, però no. La meva única intenció és de reflexionar sobre els tripijocs que arribem a fer els pares.

La situació es dóna molt més en temps de l’escola bressol (ara em queda lluny, però segur que molts esteu en aquesta etapa). La situació és ben comú i segur que us sona. A mitja tarda, quan arribeu a casa, el nen/a està apagat i ja intueixes que si li poses el termòmetre tindrà dècimes. Ho fas... i efectivament. 38’4.

I què és el primer que penses? Dalsy o Apiretal? Almenys era el meu dilema. Una de les bessones em vomitava directament l’Apiretal, així que depenent dels símptomes, li donava una cullaradeta de Dalsy. Però mentrestant tu ja penses en la logística de l’endemà. Jo sempre tenia la opció de deixar la malalta amb una de les àvies, però... i si no es té aquesta xarxa tan propera per donar un cop de mà? Doncs moltes vegades, al matí, com que es troben una mica millor, cullaradeta de nou de Dalsy o Apiretal i esperes que la trucada “fatídica” de l’escola per dir-te que es troba malament no es produeixi fins a migdia i amb una mica de sort hauràs sortit de la feina i així anar tirant...

De veritat ens pensem que enganyem als mestres? Un dia, parlava d’aquest tema amb la meva veïna, que justament és mestra d’escola bressol. I reia: “No! Ho intuïm a la primera. És molt fàcil saber-ho”. “Ah sí? Com ho sabeu?”. “Els hi preguntem. Marta (per exemple), la mama t’ha donat el xarop taronja o el vermell?”. 

5 de febr. 2014

Màgia calidoscòpica













Un dels millors regals que el Tió ens va cagar (a les nenes), fa ser un calidoscopi. Però podeu imaginar qui es va passar una bona estona jugant a mirar a la llum, donant voltes per crear les formes més meravelloses d'una manera gairebé màgica? Per mi és gairebé màgia, una màgia de formes i colors. Teniu algun calidoscopi aprop? No ho dubteu, agafeu-lo i jugueu-hi una estona... Tan de bo al 2014 no li haguem de donar tantes voltes però ens surti amb tantes formes i colors bonics...