A casa tenim el Kitt, el coche fantástico. Fans de l’època i de la sèrie, fans de la meva edat... tranquils, no em tingueu enveja. No es tracta d’una rèplica. No és un Pontiac, però és de veritat. Hi ha cotxes que gairebé ho fan tot. I ho tenen tot. Tenen un disseny innovador, aerodinàmic i el més apreciat: són cotxes intel•ligents. En el nostre cas el nostre cotxe fantàstic no es posa en vertical sobre dues rodes, ni fa saltar el seient del copilot i no el condueix –per sort – el Michael Knight / David Hasselhoff.
A casa nostra tenim concretament un model únic, una sèrie limitada: l’Estel – Kitt.
Només seure a la seva cadireta s’activa en mode automàtic/auto cruise.
“Mama, no portes el cinturó”
“Papa, perquè no et poses el cinturó?”
“Mama, l’Ona s’ha deslligat”
“Mama, la meva porta està ben tancada?”
“Papa, ja es posa verd”
“Papa, perquè estem parats?”
“Mama, l’aire està engegat?”
“Papa, m’apreta el cinturó”
I així sense parar. És aleshores quan miro el meu rellotge i li parlo: “Kitt, et necessito”. I de fons... és el meu home el que tarareja la mítica música de la sèrie?