18 de des. 2015

Quan les petites coses són el millor regal



Aquesta mateixa setmana parlàvem de la importància de passar temps en família, i de regalar-lo!. Perquè aquests moments seran únics i el nostre regal més preuat.

Perquè aquests moments són els més feliços, els que difícilment oblidarem. Avui vull explicar-vos el regal que més ha agradat a l'Ona i l'Estel pel seu aniversari. Aquell regal que les ha fet felices i que feia quatre anys que ens demanaven.

"El dia del nostre aniversari ens agradaria NO quedar-nos a dinar a l'escola i menjar amb vosaltres a casa".

Aquest era el seu desig. Era el regal que em demanaven cada any, i per múltiples raons era impossible de combinar-ho. Però aquest any estava decidida, i feia mesos que tenia el dia de festa "demanat". Tothom a l'escola sabia que dimarts les aniríem a buscar i menjaríem junts. La seva cara de felicitat quan ens van veure als dos (als dos!) a la porta de l'escola va ser increïble.

I durant el dinar vam viure un altre moment màgic. L'any passat vam posar en pràctica que cadascuna de les bessones li regalés alguna cosa sorpresa a la seva germana (havíem anat dissabte a comprar el regal). (podeu llegir la idea aquí i també el resultat, aquí). És un altre dels regals que més il·lusió els fa. Perquè saben que la seva germana l'ha comprat pensat especialment en els seus gustos o pensant què pot fer-li il·lusió.

I a la tarda, el tercer regal que més els agrada. El seu moment especial a la classe. Aquest moment en què els seus companys els dediquen una postal i tots la signen.

15 de des. 2015

Avui que feu set anys us vull dir...



Avui que feu 7 anys us vull dir que em costa de creure com han passat. Perquè veig aquesta foto i la tinc tan present, tan viva, que se’m fa impensable adonar-me’n que no va ser ahir.

Avui que feu 7 anys us vull dir que us estimo tant, que heu canviat la meva manera d’estimar. Abans no sabia, no podia estimar com us estimo a vosaltres dues. Amb aquelles abraçades que us dono a cada una, i us dic a l’orella que sou les persones a qui més estimo d’aquest món. I després, amb la veig mig trencada, us demano que us estimeu molt l’una a l’altra, perquè vau venir plegades per donar-vos la mà i acompanyar-vos. Sempre. Sé que ara no m’enteneu. Però a mi em fa feliç saber que fareu camí tenint-vos l’una a l’altra.

Avui que feu 7 anys us vull dir que sóc conscient com en sou de grans. I com en sou de petites. De les coses que hem après, del camí que hem recorregut. I de les coses que ens queden per aprendre i de les que haurem de recórrer. Vosaltres soles, plegats... però acompanyant-vos sempre.

Avui que feu 7 anys me n’adono de la importància de viure cada moment amb vosaltres. Cada plor, cada rebequeria, cada somriure, cada conversa, cada gestió d’emoció ben treballada, cada gestió que no hem sabut treballar. Cada llàgrima, cada son, cada experiència, cada alegria, cada decepció, cada frustració, cada idea, cada excursió.  

Avui que feu 7 anys us vull dir que no sé com hauria estat la meva vida sense vosaltres. Hauria estat diferent. Només us vull dir que sóc incapaç d’imaginar-me-la d’una altra manera.


13 de des. 2015

Esport i equip (Pas a pas - 13a setmana a l'escola)

Aquesta setmana no us parlaré de l'escola directament, sinó de les primeres jornades poliesportives de l'Estel. Aquest any ha començat l’extraescolar de bàsquet. Ho tenia claríssim i li fa molta il·lusió, i pel que es veu, s’hi ha posat amb moltes ganes. Així que quan ens van comentar que aquest dissabte passat tenien la primera de les jornades poliesportives, estava fins i tot nerviosa de l'emoció.


Ens vam ajuntar diverses escoles, i em va agradar veure-interactuant amb l'equip (cosa que els coooooooosssstttaaaaaaa molt habitualment a les meves bessones). A més li va tocar formar equip, no amb els de la seva classe, sinó amb els d'una altra escola que no coneixia de res. Va estar atenta als seus monitors, s’ho va passar bé i estava molt contenta quan ens va arribar la foto que es van fer tots els de Segon amb els seus entrenadors. Està contenta, està a l'equip de bàsquet, i ja té el seu “peto” groc amb el número 4. Esport i equip, bona combinació.

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)


8 de des. 2015

Restes, vocabulari i aranyes (Pas a pas - dotzena setmana a l’escola)

La setmana passada va ser de treball intens a l’escola. Elles mateixes em deien que estaven acabant moltes feines. I quan va arribar la carpeta viatjera, van estar molta estona explicant-me les feines que havien fet. Algunes ja han anat sortint, de manera que avui em concentraré en:

Vocabulari en castellà: L’Estel m’explicava que tenien tota una fulla plena de dibuixos, i que només hi havia hagut una paraula que li havia costat molt: CALABAZA. Dubto que mai l’hagués fet servir en castellà fins ara. Les petites no parlen massa en castellà, tot i que òbviament l’escolten i hi viuen a tocar, de manera que em va semblar molt bé que conegués totes les paraules i les escrivís gairebé totes correctes. No és fàcil per a elles!




Restes: Sumes i restes. Sumem i restem en qualsevol moment del dia, aprofitant totes les oportunitats per tal que les petites exercitin el càlcul. I només ara, acompanyant-les i ajudant-les (i això és aplicable també a la lectura), te n’adones de com n’és de difícil d’explicar certs conceptes. Em fascina veure com aprenen i com els grans, oblidem quan en vam aprendre.






Aranyes: No sé pas com ha sortit aquest dibuix de l’Ona, però m’encanta. I això que no suporto les aranyes. Però la composició m’ha encantat i per això es mereix aparèixer en el resum d’aquesta setmana.


Els propers dies es preveuen intensos. Festes d’aniversari, l’aniversari de les bessones, actuacions de teatre, cantades de Nadal... espero trobar el moment per resumir-ho tot plegat! 




Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

2 de des. 2015

Un barquito de papel (Pas a pas, onzena setmana a l'escola)


BARQUITO DE PAPEL

Barquito de papel,
sin nombre, sin patrón
y sin bandera,
navegando sin timón
donde la corriente quiera.

Aventurero audaz,
jinete de papel
cuadriculado,
que en mi mano sin pasado
sentó a lomos de un canal.

Joan Manuel Serrat

Em va sorprendre l'interès que tenia aquesta setmana l'Estel per fer vaixells de paper. En té tota una flota. Quan va arribar amb la carpeta viatgera i totes les feines de la setmana ho vaig entendre. Vet aquí que havien treballat aquesta cançó (ella n'hi diu poema). I havia subratllat les paraules que no entenia. "Però ara ja sé què volen dir!", diu contenta. 

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

27 de nov. 2015

Experimentar la maternitat en una botiga? Ho provem a Experiencia Bebé

Entrar en una tenda per bebès em fa una sensació estranya. Se'm posa la pell de gallina, em venen ganes de repetir, les ganes se me'n van de cop i al mateix temps em sembla taaaan lluny... i inevitablement faig un viatge al passat, a aquells màsters impressionants sobre cotxets, llitets, cadiretes... tot en diminutiu. Recordo que una de les coses que més vaig apreciar va ser trobar una venedora d'una botiga que va entendre la nostra necessitat de practicitat. Perquè no venia un bebè, en venien dos, i ja intuíem que la nostra preocupació principal seria una bona logística. 

Sí que és veritat que ens van deixar moltes coses i per tant ni ens ho vam plantejar, però sí esteu esperant un fill o us ho esteu plantejant, només us puc donar aquest consell.
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.

I en el cas de bessons, el consell també el poseu en majúscules, i en  negreta. I amb lletra més gran. I en vermell!
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.

Per què us dic tot això? Doncs perquè l'altre dia vam ser a la botiga Experiencia Bebé de Sabadell, a la Rambla Ibèria. Us heu plantejat com és "conduir" un cotxet doble de bessons pel carrer?. Però no pel terra de la botiga, no... pel carrer! Amb esglaons, terra irregular i sorra. Doncs a la botiga es pot provar. Ja veureu com la maniobrabilitat adquireix una altre dimensió. I el cotxet... el podreu entrar bé a l'ascensor de casa? I si el poseu al maleter del cotxe, us hi cabrà una maleta més? Doncs a la botiga també tenen per exemple, un simulador per prendre mides. No és cap tonteria no, un cotxet doble de bessons (en paral·lel, un al costat de l'altre o un sobre l'altre) no entra a tot arreu. I no és per res, però al final us obligarà a empènyer uns 40 quilos. Que també es diu aviat. I us heu parat a pensar mai com se senten els més petits quan van al cotxe? Doncs podeu experimentar com és la desacceleració quan van asseguts, en una cadireta XXL. I com es deu seure en una cadira Stokke? I dormint en una hamaca? Us ajudarà a decidir pel vostre fill si abans ho proveu vosaltres? Jo crec que sí! 

Aquesta botiga de puericultura comença tot just ara, però la seva idea és que els futurs pares i mares puguin experimentar, preguntar i resoldre tots els dubtes. I parteixen de la base que la pràctica és el millor. El dia que hi vam anar, vam poder conèixer de primera mà la marca de cotxets Joolz i el seu concepte de positive design. Que en el fons és una cosa tan lògica i amb tan seny com pensar una mica les  coses, consultar-les amb els pares, i aplicar-hi el millor disseny. Confesso que encara em miro els cotxets de bessons. Fa 8 anys, quan en miràvem, no hi havia tanta varietat com ara, però és que actualment les combinacions són fantàstiques. Joolz té la opció TWIN, amb les cadiretes situades a diferents alçades. Una molt bona combinació quan els bebès són petits. I realment, el més increïble, bona maniobrabilitat i opcions per fer-los servir amb una sola mà. Creiu-me, amb bessons, això és un valor afegit.

Per cert, que el dissabte, 19 de desembre, l'Alba Padró i la Maria Berruezo seran a la botiga per parlar de lactància. Segur que valdrà molt la pena!  

25 de nov. 2015

Coques i Charlots (Pas a pas - desena setmana a l’escola)



La setmana passada vam fer la reunió de curs. Un pèl tard, podeu pensar molts, però tenint en compte que han hagut d’engegar els projectes, i que tot just fa uns dies van començar a funcionar els espais a ple rendiment, doncs això de fer reunions d’inici de curs s’allarga una mica.

Una de les coses que més m’agrada de les reunions és poder “espiar” el seu dia a dia. Donar un cop d’ull a un espai seu, on passen moltes hores al dia i on aprenen tantes coses. I per molt que t’expliquin, veure-les “en acció” t’ajuda a calibrar certes coses. Un dels missatges que va quedar clar a la reunió és que hi havia cinc àrees que eren de molta importància en aquest curs: lectura, escriptura, matemàtiques, emocions i relacions. Com diuen les tutores, “ara estem començant a conèixer bé els vostres fills”, de manera que ara, tots els programes s’aniran adaptant a les seves necessitats. Hi ha objectius que cal aconseguir. Al posar-los a la pissarra, vaig tenir una mica de sobresalt. Però no vaig ser l’única. “Tranquils! Això són els reptes de cara a final de curs!”, va riure la tutora. Sí, ens devia veure les cares. És evident que cada nen és un món i cadascú segueix el seu ritme. Ho veig jo amb dues nenes bessones a casa, imagineu 26 alumnes a l’aula.

Una de les principals recomanacions va ser la importància de llegir cada dia amb ells. Una miqueta. Un hàbit. Un plaer. I continuar buscant cada experiència de la vida per aprendre coses. Anar al mercat pot ser un gran exercici de lectura i matemàtiques.

I com és habitual d’aquestes reunions, no només les vivim els pares. Els nens de la classe ens preparen sempre una sorpresa. Aquest any, la classe de l’Estel (projecte cinema) van preparar-nos una stop motion amb les seves fotos disfressats de Charlot. I sí sí, amb entrades i tot, numerades, per entrar a la classe i trobar la nostra butaca.  I la classe de l’Ona (projecte cuiners), van preparar aquell mateix dia tres fantàstiques coques perquè els pares poguessin sopar una miqueta. “I si en sobra algun trosset ens els guardeu!”.

Però no va ser l’única sorpresa. Van redactar un text, que sota el lema SAPS QUI SÓC?, havíem de descobrir, en base a pistes que ens donaven, quin era el del nostre fill/a. Primer es descrivien físicament, i després emocionalment (ja en parlaré un altre dia amb detall, perquè dóna prou de sí).

Aquí ho teniu, perquè algú em torni a dir que les meves filles bessones són “igualetes”. Ara bé, coincideixen que els hi encanten els espaguetis però no els hi agraden les bledes.


(sóc alegra, callada, tranquil·la i vergonyosa)


(sóc alegra, inquieta, xerraire, moguda i valenta)




Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)


19 de nov. 2015

Tubs i tubes (Pas a pas - novena setmana a l’escola)


Vaig tard aquesta setmana! Fer excursions sempre és motivador pels més petits, però anar a l’Auditori encara més. Divendres passat van anar a “viure” l’espectacle TUBS I TUBES. Un concert interpretat per 2 tubes (Joan B. Domènech i Maria Puertas), un bombardí (Víctor Ferragut) i altres tubs sonors, com el didjeridú, amb un repertori de danses de diferents països. Tot plegat amb la direcció musical d’Albert Guinovart. A l’Ona i l’Estel els hi va agradar molt.



Us en deixo un fragment, potser no el que haurien triat elles, però segur el que a mi m’embolcallaria d’una manera fascinant.  


Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

11 de nov. 2015

Charlot torna a estar de moda (Pas a pas, vuitena setmana a l'escola)


Fa unes setmanes ja us vaig explicar que l’Estel són la classe del cinema (Ja tenim projecte! cliqueu a l'enllaç i ho podeu rellegir). Un bon dia em va arribar a casa i va agafar el pal de l’escombra. Es va posar unes sabates del seu pare i va anar a buscar un dels meus barrets. I va començar a caminar pel passadís donant voltes al bastó improvisat.

“A més a més porto un bigotet. Saps qui sóc?”.
“Ets en Charlot!”, vaig contestar jo.
I tota sorpresa se’m va quedar mirant: “Com ho saps?”
“A mi m’agrada molt el cinema, i també he estudiat Charlot. I de petita el mirava!”, li responc. (Tot i que no li confesso que no m’entusiasmava totalment. M’agradava, després durant la carrera li vaig donar la dimensió que té, però feia anys que ni el veia ni hi pensava, gairebé).
“N’hem estat veient unes escenes, avui. Em fa molt riure!”.

I l’endemà, mentre anem a l’escola ens trobem amb un company de classe. Els escolto com parlen de Charlot, i l’imiten i parlen de les pel·lícules. I mentrestant, jo em plantejo com n’és d’universal. Com no caduca. Com els nens, siguin de l’època que siguin, es deixen fascinar per coses, situacions i personatges que han fascinat a diverses generacions.

La setmana passada, a l’escola, van fer la seva primera biografia, amb tot de dades sobre Charles Chaplin. I quan la van tenir ben preparada, van formular preguntes i les havien de respondre. I a mi també em va interrogar. I tants anys després, encara aprenc coses de Chaplin.

I sí, avui m’ha atacat de nou.
“Saps com es diuen el ‘Gordo’ i el ‘Flaco’”?

Està fascinada. S’ho passa bé. Aprèn. Descobreix. S’interessa.
I a mi m’encanta veure-la així.





Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)


4 de nov. 2015

Pas a pas – Castanyes, panellets, pizzes i tardor (setena setmana a l’escola)


Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!




Aquests dies m’he fet un bon fart de llegir tuits, posts i articles que si Castanyada, anti-halloweens, que si Tots Sants...jo sempre he estat de Castanyada (suposo que perquè m’encanten les castanyes i els panellets) i perquè això de Halloween em cau lluny i mai l’he viscut de ple.

A l’escola la celebració té el nom genèric de FESTA DE LA TARDOR. I aprofiten per parlar de productes de la temporada i per celebrar-ho culinàriament, podríem dir. I a partir d’aquí, en surten temes i propostes molt interessants. D’entrada tots els nens decoren l’escola, i aquest any, una de les bessones ha fet una mandala de fulles molt xula que durant un bon grapat  de dies ha “decorat” el passadís d’entrada a l’escola.

Aquest any, els de segon han estat encarregats de fer pizzes. Però això vol dir que aquest any, per primer cop, han anat a comprar sols al Mercat (fins ara ho feien acompanyats de tutors i pares, en petits grups, però aquest any han fet els grups i han anat sols a les parades a comprar).

El primer treball que fan és que per fer la pizza de bolets, necessiten un bon grapat d’ingredients. Fan 4 grups i han de decidir, equitativament, què comprarà cada grup. Els nens han de resoldre el repartiment dels ingredients. Tenen 20 euros i són quatre grups. Arriben a la conclusió que els toca 5 euros a cada grup. I cap al Mercat. Hauran de preguntar quant valen les coses i mirar d’entendre el canvi.

El que més m’agrada de l’experiència és que després parlen de com els ha anat i la tutora ens passa algunes conclusions (segur que nosaltres, els grans, no hi pensem en aquestes coses)

·       Han mirat quin grup havia gastat més diners i quins menys
·       Un dels grups no arribaven on estava la massa de la pizza i han hagut de demanar ajuda a un noi del supermercat
·    Un dels grups ha hagut de canviar les olives negres per verdes perquè tenien pinyol... i han pensat que en una pizza, millor sense pinyol
·      Un dels grups, que havia de comprar bolets, volien comprar rovellons, però eren molt cars i no tenien prou diners
·    Un altre dels grups s’ha posat a la cua i davant hi havia una noia que havia comprat molt. I s’han canviat de cua


L’experiència d’anar a comprar sols al mercat els hi ha encantat. Les dues petites estaven emocionades i se sentien molt grans. No van parar d’explicar-m’ho durant toooot el cap de setmana. I és clar, amb la carpeta viatgera, ens ha arribat una fantàstica recepta de pizza de bolets. 


PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

28 d’oct. 2015

Pas a pas - Teatre, això teu és pur teatre (Sisena setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!


Doncs sí, aquesta setmana destaquem una obra de teatre, que van veure les dues classes. L'ENDRAPASOMNIS, de la companyia Al detall. Aquí en teniu una presentació.



A l’Estel li va agradar molt però l’Ona, que normalment surt entusiasmada de qualsevol teatre, no en va parlar massa. Però això ens va portar a parlar de somnis i malsons. L’Ona va dibuixar un somni que va tenir, on ella passejava per un bosc. Us adjunto el dibuix, perquè em va semblar que en ell va posar molts detalls, que habitualment es deixa, o no hi dedica massa atenció. Però en aquesta ocasió vaig veure que l'havia perfilat molt i em va agradar.



I un altre treball que he escollit d'aquesta setmana és un exercici que ha fet l’Estel (tot i que ho fan les dues classes molt sovint). Arran d'un conte, ells reflecteixen algunes situacions, pensen solucions i després n’han de fer un resum. Us ensenyo aquest treball perquè cada setmana estic veient avenços en les petites (a qui realment els costa escriure i moltes vegades, fins i tot aquest estiu, costava molt de desxifrar la cal·ligrafia). Però estic contenta amb aquest resum, i tingueu en compte, que no és la seva llengua materna, amb la qual cosa, li dono molt més valor. Bon treball aquesta setmana, noies !. A més, heu après multitud de coses interessants sobre els vostres respectius projectes.


PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

21 d’oct. 2015

Embaràs i conducció



La setmana passada, llegia a l’informe de la Fundació RACC, que 316 dones embarassades van ser ateses a Catalunya durant el 2014 per un accident de trànsit. I durant l’any anterior, 38 dones embarassades i el seu bebè van morir a causa d’un accident de trànsit a Espanya. I vaig començar a pensar si som conscients d’aquest paràmetre, embaràs i mobilitat, en el moment que esperem un fill/a. 

L’informe apuntava que les embarassades canvien la seva manera de moure's i prefereixen caminar o anar amb cotxe abans d'utilitzar el transport públic o conduir. A més, un 23% de les dones afronten amb temor i limitacions la mobilitat durant l'embaràs. Jo vaig ser un d’aquest 23%, però crec que em vaig "atemorir" pel fet que era un embaràs de bessons. No em feia por anar en cotxe, però en aquell període vaig deixar de conduir, anava de copilot. Intentava evitar desplaçaments massa llargs, perquè em cansava massa i em feia mal tot. Però tot i això, reconec que no era massa conscient del que implicava. Recordo que algú em parlava d’un adaptador pel cinturó, però ni tant sols ho vaig acabar mirant. És inconsciència? Desconeixement? Tampoc m’hi van fer cap referència ni la comadrona ni en les classes pre-part. 

Segons la Fundació, un 66% de les embarassades voldria rebre informació contrastada sobre la mobilitat i l’embaràs, el que em reafirma que massa sovint, no es rep la informació adequada. Ja no parlo d’informació vital, sobre què com canvia el cos amb l’embaràs, què hem d’esperar i com actuar quan arribi el moment del part, dels moments immediats posteriors... sempre he defensat que no tenim ni la informació PRÀCTICA més vital.

I un altre dia podríem parlar d’aquesta “moda” de no deixar pujar els cotxets de bessons als autobusos... jo no m’hi vaig trobar mai i sempre vaig poder accedir sense problemes, però sembla que cada cop és més freqüent a més ciutats. Què m’expliquin doncs com moure’t en transport públic amb dos bebès...


O de com s’agraeixen els espais que reserven places d’aparcament per a famílies amb cotxets o amb criatures. Sí, un altre dia.