5 de febr. 2015

Esquí-malabarismes


D'adolescent mai no m’havia atret esquiar. De fet, vaig començar molt gran, amb el meu marit. Ell volia provar-ho i ens va agradar. Bé ... ens va atrapar. Al principi estava atenta constantment a tot. Els meus peus, les botes, els meus genolls, els pals, les ulleres, com posar els esquís ... preocupada per no caure en el telearrastre o telecadira de torn i quedar-me allà penjada amb tota la gent mirant-me. La ‘norma’ era que ens paràvem a mitja pista (verda o blava, no penseu, com a molt una vermella) i ens esperàvem amb el meu marit. Jo al·lucinava quan veia bòlids de 4 o 5 anys que ni es preocupaven si la pista que agafaven era verda o negra.

Ara l'última cosa que em preocupa són els meus pals, la meva estabilitat o si les botes m’apreten o no. Sóc capaç de baixar la pista, mòbil en mà, per gravar una de les bessones. No només porto els meus pals al telearrastre, sinó que porto els d'una petita i per postres sóc capaç de girar-me per veure que em segueix i no ha caigut. L'últim que m'importa al telecadira a pensar si algú em veurà si vaig per terra. Porto els meus pals, els d’una de les nenes, amb l'altra mà l’aguanto a ella. Amb aquesta mà –semilliure- l'ajudo a pujar ia baixar i ... miracle!, no hem caigut. Al principi ens seguien bé baixant les pistes, però ara ja van de "sobrades" i he d’accelerar per perseguir-les. Mentre descansem un moment, comprovo que el seu casc està ben posat i que els seus guants no portin neu a dins.


I sé, amb certa enveja, que d'aquí a ben poc elles ni es plantejaran si la pista que baixen és verda o vermella i que jo aniré darrere seu, tornant a concentrar-me en com he de fer els girs per no acabar amb el cul a terra i sense poder aixecar-me.

2 de febr. 2015

En què s’assemblen la sorra i la neu?



En què s'assemblen la sorra i la  neu? A priori... en res. Una l’associeu a la platja i l’altra a la muntanya. Una em fa pensar en escalfor,  aquell moment que baixes a la platja i com que li ha estat tocant el sol, et crema la planta dels peus. Una se’t posa per tot arreu, dins el banyador, a les ungles... segur que n’heu “menjat” més d’una vegada. Pot ser molt fina o gruixuda, i rasposa. D’un blanc clar, passant per totes les tonalitats de crus i marrons i fins i tot vermella o negra. L’altra, la neu, és freda. D’una textura que fa del sucre en pols a pedretes, d’un blanc que fa mal als ulls. A vegades se t’enganxa als ulls i fa mal, de tan freda i blanca.

Aleshores... en què s’assemblen la sorra i la neu? Tenen un punt en comú que les fa idèntiques. Són un imant pels nens. Poseu nens sobre la sorra o sobre la neu i tindreu diversió per una bona estona. No hi ha res que els faci saltar tant ràpid com dues frases:

-      Anem a fer castells de sorra
-      Anem a fer un ninot de neu (aquest ja funcionava fins i tot abans de Frozen)


I sabeu en què s’assemblen també? En la fantàstica capacitat que tenen les dues, sorra i neu, de convertir els nens en croquetes.