29 d’abr. 2013

Coses (in)útils: Lavabos portàtils - adaptadors

Hi ha una sèrie d’objectes que a les botigues intenten fer-te creure que seran absolutament imprescindibles en el moment que siguis mare i tinguis la criatura / les criatures a casa. He de reconèixer que en aquests tres anys n’hem tingut d’imprescindibles, d’altres que no ens vam deixar enredar i d’altres… que sí.

Aquest és el motiu d’aquesta sèrie. Vull deixar molt clar que hi trobareu coses que a nosaltres ens han funcionat (o no), que ens han estat útils (o no) o que els hi hem tret profit (o no). Espero que (això sí), us sigui útil per si esteu embarassats... o si heu de fer regals, que també hi ajuda anar una mica pistat. 

ADAPTADOR DE LA TASSA DEL VÀTER: PRÀCTIC (Qualificació ***)

Aquell moment. Aquell moment que comences la operació “fora bolquer durant el dia”. Aquella etapa on constantment estàs preguntant: “Tens pipí?”. En aquell moment vam comprar un lavabo portàtil que al mateix temps era un adaptador per la tassa del vàter. El portava al cotxet per si de cas (i a més, venia amb unes bossetes de plàstic per “cosetes” més sòlides). Com a lavabo
portàtil podria dir-vos que el vaig fer servir en comptades ocasions. Com a adaptador de la tassa del vàter, a casa encara ara el fem servir i ha donat molt bon resultat. Va ser una compra útil i sobretot, pràctica.




Podeu consultar també:


La Babycook
Les hamaques



25 d’abr. 2013

Pagesos olímpics? Olímpics pagesos?

L'Estel, a l'esquerra, és la pagesa de casa. L'Ona, l'olímpica, prova el ciclisme



Aquest any, aquest P4, estem ben entretinguts. A l’escola funcionem per projectes, i a l’inici de curs, la classe de l’Ona van triar el projecte de Les Olimpíades. I al de l’Estel, són Els pagesos. Més diferents no podien ser.

L’Ona es coneix tots els esports, ha anat a veure esgrima, tennis taula, bàsquet en cadira de rodes... s’ha convertit en la nostra experta esportista, i quan hem pogut, hem anat a veure bàsquet i waterpolo. I ara, tots els pares de la classe, per participar encara més en el projecte dels nens, estem organitzant una Olimpíades de cara a final de curs. Ja tenim 6 comissions en marxa i aviat tornem a tenir reunió.

L’Estel han plantat a l’hort, han regat plantes, han cuinat diferents verdures a l’aula, i han vist molts animals de la granja. A la classe hi ha hagut gallines, gossos, ha anat a l’hort de l’avi d’un dels nens de la classe i allà han vist cavalls, vaques i bens. Pel nostre compte volem anar també a una granja, a veure com fan els formatges. Encara sort que no m'ha demanat tenir una vaca a casa...

El que més m’agrada de l’escola és la implicació de tota la comunitat en els projectes de cada una de les classes. El que més m’agrada dels dos projectes és que són tan diferents i l’Ona i l’Estel s’expliquen l’una a l’altra les coses que van aprenent. I comparteixen els seus coneixements. Tots els nostres centres d’interès aquest curs giren al voltant dels seus dos projectes i elles estan contentes i orgulloses d’explicar-nos coses. I és fascinant la quantitat de coses que aprenen! L’any passat tenia una ratolina i una formiga. Aquest any, una pagesa i una olímpica. I sobretot, dues nenes amb ganes d’aprendre moltes coses i descobrir el món que les envolta. I això sí que no té preu. 



21 d’abr. 2013

Llibres, roses, dracs, cavallers i princeses



Sant Jordi és una diada especial. Sempre m'ha agradat, tot i que normalment no puc gaudir-la massa perquè és un dia de molta feina, programacions especials, etc... Amb l'arribada de les nenes, ho tornem a viure intensament perquè a l'escola els ho fan viure també d'una manera ben especial. I és clar, si el papa es diu Jordi, encara més. Dimarts, però, tindrem un dia tan dens que no ho podrem celebrar plegats. Així que aquest cap de setmana, tot i la tos, els estornuts i que hem dormit prou malament... hem fet un intensiu de dracs i dragues, de princeses, de contes de cavallers, de Sant Jordis i de lllibres... 

Segurament el blog no s'actualitzarà fins dimecres, però no volíem deixar de desitjar-vos que passeu un bon SANT JORDI!

18 d’abr. 2013

Hi havia una vegada... una draga



Som a les portes de Sant Jordi. Les nenes ja fa dies que ho viuen intensament a l’escola. Aquesta setmana han pogut portar disfresses de princeses i cavallers. Fins i tot dracs tenim a les aules aquests dies.

I per molt que a l’Ona i a l’Estel els hi encanti vestir-se de princesa, i pintar-se corones a la cara… també els hi agrada canviar de rol. De manera que, com m’ha explicat l’Estel aquesta tarda, ha deixat de ser la princesa i ha estat una cavallera molt valenta. Jugaven tots els nens de la classe i “jo era una cavallera que llegia molts contes enlloc de barallar-me amb el drac”. Al vespre, mentre jugàvem, m’ha demanat que li fes un drac amb peces de Lego. No sabia massa com ensortir-me’n. Us he de confessar que jo no sóc gens manetes. Però ens ha quedat una draga ben maca, oi? I encara que tregui foc pels queixals, no us espanteu. És molt simpàtica!

16 d’abr. 2013

El màster inacabat


L’Ona. Té 4 anys i 4 mesos.
Diumenge anava vestida així:

Leggins. Eren uns pantalonets que portava quan era petita. Talla 24 mesos. A la tarda s’ha posat una faldilla talla 36 mesos.

Samarreta màniga llarga arrapada. Talla 4-6 anys.

Samarreta màniga curta a sobre. Talla 8 anys.

Calcetes: Talla 5 anys.

Sabates: al matí bambes d’estiu, un número 29. Tarda, sabates més tancades, talla 28.

Perdoneu, però no me’n surto. No ho entenc i no me’n surto. Aquest és sense cap mena de dubte, el temari del màster de maternitat que més em costa. Costa estudiar quan el tema de les talles no té cap lògica, i per postres, t’has d’aprendre cada marca i cadena de roba com funciona. Perquè a més a més, resulta que quan finalment de petites vas trobar que una botiga s’adequava bastant al cos de les teves criatures, resulta que quan són més grans canvien de patronatge i ja no funciona. Toca començar de zero. Al principi, quan eren bebès, em tornava boja. M’havien deixat molta roba i la tenia organitzada per talles. Però resultava que la talla de tres mesos no era per quan tenien tres mesos. Quan els hi anava a posar aquells pantalonets tan bonics... ja els hi anaven petits!. I és un tema tan incomprensible, que encara ara he d’anar a comprar amb elles i anar provant tota la roba, perquè les talles i els patronatges... no sé com estan fets.

No sé, puc entendre que hi ha nens més grans, més petits, més alts, més baixos, més prims, més grassos,... però no em sembla normal la combinació de talles que portava l’Ona. A veure, que potser és molt complicat que les marques i el món de la moda es posin d’acord...qui sap, potser seria més fàcil fer les criatures a les seves mides! Sóc jo o a vosaltres també us costa d'encertar les talles a la primera?

14 d’abr. 2013

Pujar i baixar

Estel: "Mama... per què puja i baixa?"

Ona: "Ja les fan aquestes coses els gronxadors"

:-)

11 d’abr. 2013

Els nens i el fenomen “fans”

La Peppa Pig, el cap de setmana passat a Sabadell


Ja fa uns anys vaig llegir el llibre NO LOGO, de Naomi Klein, sobre el poder de les marques. No el vaig comprar, era del meu home, que és educador i sociòleg, especialista en sociologia del consum, i aquest és un tema que li apassiona. Recordo que en vam parlar molt, perquè jo “m’enganxo” a moltes coses i sóc molt “fan” de determinades coses, en un cert sentit. Ell no. No és un gran seguidor de cap grup de música en concret, ni s’enganxa a les sèries de la tele, per exemple. Recordo que un dels aspectes que més em va atraure del llibre era el fet que analitzava com les marques miren “d’enxampar” els seus usuaris des de petits. Venia a dir que “si fas fans o crees la necessitat d’una marca des de petits, tindràs al consumidor enganxat tota la vida”. A partir d’aquí, posava l’exemple de la roba, i com una companyia tenia la línia de roba de bebè – nen – adolescent  i adult (tot sota noms diferents) per tal de tenir “un client fidel” tota la vida.

M’ha vingut al cap perquè aquest cap de setmana hem viscut un moment d’aquells que els hi agrada tant a les nenes. Una llibreria de Sabadell portava la Peppa Pig a la botiga i els nens s’hi podien fer fotos. Podríem dir que en són o van ser fans? Segurament si analitzo el concepte “fan” en les nenes, el seu primer “ídol” fa ser el Mic, el personatge de TV3. La Peppa també els hi va agradar molt... però per qui sentien devoció era per l’Scooby Doo. De moment, podríem dir que els seus referents han estat aquests. Amb l’Scooby també van coincidir la Setmana Santa de l’any passat i es van emocionar moltíssim. Amb la Peppa no tant, però estaven encantades de fer-s’hi la foto.

Fins aquí podríem dir que ja està. En aquest cas, i davant que som a dues setmanes de Sant Jordi, l’objectiu de vendre llibres sembla acomplert, i de fet, la cua davant de la llibreria va ser impressionant. Però recordant NO LOGO, te n’adones que el fenomen fan provoca que les teves compres estiguin condicionades. Si estic pensant en comprar una camiseta: entre la camiseta A que val 5 euros i té un dibuix molt bonic i una camiseta B amb la Peppa Pig estampada que en val 15, les nenes no dubtaran i sense mirar res triaran la Peppa. Objectiu comercial aconseguit. No parlem ni de preu ni de qualitat. Només de l’estampat.

I em comencem a brollar preguntes: Podem evitar aquest fenomen? Com i on es posen els límits? La solució és únicament tancar la tele i que no tinguin cap referència? Com es compagina amb els inputs que reben a l’escola per part dels seus companys, per exemple? (perquè les nenes no han vist mai les Monster High, però resulta que, ah sorpresa, sí que saben qui són). Fins a on els aïllem? És bo o no que ho fem? Podem “combatre” l’intercanvi d’informació que arriben a tenir a l’escola? Els estem convertint en petits consumidors pel fet de comprar unes bambes amb el Mickey o un pijama amb la Peppa o amb la Hello Kitty? Hi ha un límit per la “normalitat” i/o el passar-se de la ratlla? Som més o menys bons/mal pares per comprar algunes de les marques o alguns dels dibuixos?  Els nostres límits els posem depenent del grau de transmissió de valors que creiem que té un cert dibuix/marca?

Cito NO LOGO: “No és un secret que les marques s’han tornat més invasores. Baby Gap i Gap Newborn desenvolupen la consciència de la marca en els bebès i els converteixen en petits anuncis ambulants”.

Al final, acabo pensant que com tot, és una simple qüestió de seny i de mida. Ni tot és blanc, ni tot és negre. Com ho veieu, vosaltres?


8 d’abr. 2013

Viatjar amb amics i amb fills

La filla gran dels nostres amics, la Marta, va fer el resum, en
forma de dibuix, de la nostra escapada. Això sí que és estil!
Gràcies preciosa!


Viatjar amb amics no és fàcil. No em refereixo només a fer un viatge d’aquells d’aventura, o d’estar-se un mes a fora en un càmping, fent un safari o un trekking. Viatjar amb amics pot voler dir un cap de setmana en un apartament a 40 quilòmetres de casa. Sempre s’ha dit, i hi estic d’acord, que pots tenir una gran amistat amb una persona (o amb una parella, o fins i tot un grup d’amics), però que senzillament, a l’hora de viatjar no hi ha manera que “allò” funcioni. És veritat. Puc fer fàcilment la llista de persones amb qui sé que puc anar de viatge i amb quines no. I això no malmet de cap manera l’amistat, només que el ritme intern d’un viatge / estada requereix uns certs elements que hi ha gent amb qui els tens... i gent amb qui no. Estic segura que, com jo, al llarg de la vostra vida heu tingut sorpreses agradables i desagradables. I ho dic partint de la base i sabent que les persones canviem i evolucionem i per tant, les coses que ens eren vàlides 15 anys enrera ara potser ja no ens serveixen.

Però i si per postres hi afegim els fills? Els propis i els dels amics? Ahhhhh.... aleshores la cosa encara pot complicar-se més i ser una bomba de rellotgeria. Les tensions poden ser esfereïdores. No és fàcil compaginar maneres de fer, d'actuar, horaris, reaccions, ritmes, organització d’activitats, interessos, timmings, barreres de límits i paciències, patiment pel què pensaran o judicis sobre el que fas o fan... La llista podria ser inacabable. Més d’una amistat es deu haver trencat o refredat després d’un viatge. I moltes d’altres en surten reforçades. 

Aquests dies de Setmana Santa els vam passar, a la neu, amb uns amics que tenen dos fills, i formen part del reduït grup de persones amb qui sé que podem marxar plegats sense problemes. Perquè les coses flueixen. I la paraula clau és confiança i òbviament, unes afinitats llaurades a través dels anys. Quan estem junts agraeixo les converses, els consells, les bromes, els bons moments... Ara, ja només pensem en el cap de setmana que volem passar, també plegats, al nostre ventós i estimat Sant Pere Pescador.

I vosaltres... quines experiències heu tingut a l’hora de viatjar amb amics... i els fills? Ens voleu explicar la vostra millor o pitjor experiència?

(Aquest article és la meva col·laboració mensual amb DE TÚ A TÚ

4 d’abr. 2013

Una excursió a Verdú (proposta per algun cap de setmana)



Avui us proposo una sortida divertida, interessant i en definitiva, un dia per passar amb la família. Nosaltres ja ho hem fet i us ho recomanem!

Un dia a Verdú:
La “descoberta” la vam fer gràcies als amics de Ecotallers. Verdú és un petit poble al costat de Tàrrega, però permet fer multitud d’activitats. Primer de tot podeu fer un tomb turístic amb La carreta, tirada per cavalls, on es fa una volta pel poble. De dalt estant, descobrireu que Verdú va tenir una de les fires de cavalls més importants de l’Estat i que venia gent de tot arreu, una fira que donava un dinamisme molt important fins als anys 70. A les petites els hi va encantar la carreta i el cavall, en “Sam”. Li van donar menjar i beure i des d'aleshores  que en parlen! Però un cop donada la volta pel poble, es pot veure el Museu de Joguets i Autòmats (fundat al 2004 en un edifici del segle XV amb més de mil joguets), veure el Castell de Verdú (l’edifici més emblemàtic), fer una visita temàtica de l’ofici de la ceràmica i veure les botigues ceramistes (el signe d’identitat d’aquesta ceràmica és el seu color negre), poder veure les vinyes o el poblat ibèric dels Estinclells. Ens ho vam passar molt bé i vam fer un bon dinar. Us ho recomanem!!

Si us interessés, a Ecotallers fan ofertes molt interessants.
WEB: www.ecotallers.com
Twitter: @ecotallersSCCL
Reserves: 630687839 (Montse)
Mail: montse@ecotallers.com



2 d’abr. 2013

"Un jardí per la mama"


L'Ona m'ha regalat aquest jardí. Ple de flors. 

"Fan molta olor, oi, mama?"

I ha posat el seu nom perquè no me n'oblidi qui m'ha fet aquest dibuix. I el meu, perquè no el perdi.

El tinc penjat a la feina, al costat de la meva taula. I només mirar-lo, un somriure m'il·lumina la cara.