30 de des. 2012

Mirant cap endavant. Feliç 2013




A finals d’any no acostumo a fer llistes. Em resulta complicat posar-me reptes que sé, de ben cert, que no compliré. Si més no la majoria. Fa molt temps que la celebració de Cap d’Any no em diu massa cosa. Però sí que ho veig com un moment per fer balanç de l’any que deixem enrere i les perspectives que tenim pel nou.

No us vull avorrir amb el meu balanç d’aquest 2012, que tot i les petites alegries del dia a dia (i també les seves penúries), diria que ha estat un any gris. I trist, per veure com aquesta crisi econòmica afecta milers i milers de persones a tots els països mentre els que en són directament responsables, continuen tant tranquils. És difícil no conèixer casos de gent afectada directament per aquesta situació. Crec que no em tocat fons, i cal veure com aquesta societat fa front a aquest panorama. Perquè tal i com s’estan fent ara les coses, no ens en sortirem pas...

No crec que el 2013 sigui massa millor. Però intento que la meva mirada a l’any que comença sigui el més clara possible. Sé, que com mai abans, he de gaudir cada instant i trobar-li el millor a cada moment. Exprimir cada regal de la vida, cada rialla de l’Ona i l’Estel, cada missatge compartit amb tots vosaltres...

Que tingueu una bona entrada d’any. I que el 2013 porti serenor i una mica d’alegria a totes les famílies que ho necessiten. Un petó enorme.

26 de des. 2012

Un regal mooooooooolt inesperat


Dia de Nadal. Acabem de dinar a casa la meva germana i l’Estel diu que vol quedar-se a jugar amb les cosines i també a dormir “a casa la tieta”. L’Ona diu que no, que vol anar amb el papa i la mama. Anem a casa a buscar 4 imprescindibles. L’Estel està feliç jugant i recollint a casa la tieta i no es fa enrere. L’Ona tampoc. Estan les dues molt emocionades. És bo que vulguin fer coses diferents. Estic segura que avui els costarà anar a dormir d’hora. Ma germana m’explica que l’Estel s’ha cruspit dos canelons per sopar, un gelat i que després encara tenia més gana (on es posa el menjar, aquesta criatura?). Jo també vaig a dormir tard. Tinc feina endarrerida. Però estic esgotada. A més, el fet de llevar-me cada dia laborable a les 6 del matí, provoca que els caps de setmana el meu rellotge intern també em faci llevar d’hora. Vaig a dormir amb la perspectiva que no dormiré gaire.

Dia de Sant Esteve. Em llevo amb la sensació d’haver tingut un son extremadament recuperador. Miro el despertador. No m’ho puc creure. Són les 09.40h. I l’Ona encara està dormint? És increïble!!!! M’ho torno a mirar perquè és inversemblant. I jo he pogut dormir totes aquestes hores seguides? Sí, sí, és cert. Feia anys que no passava. Al cap d’una estona em truca la meva germana. L’Estel no fa massa que s’ha llevat, contenta i feliç. Es desperta l’Ona. Tornem a trucar a casa la tieta perquè les peques es volen dir “bon dia”.

Avui hem tingut un regal inesperat. Inesperadíssim. Com tots els regals sorpresa... són els millors. No ha estat un regal material, sinó físic i mental. Senyors i senyores... això sí que és un regal. Per a tot els demés, com deia aquell anunci... Mastercard! Que passeu un Sant Esteve fantàstic!!!!


23 de des. 2012

Bon Nadal!



El dia de Nadal,
tots a casa com cal.
Picarem fort el Tió,
perquè cagui molt torró.
Sant Esteve és l'endemà
el capó ens hem d'acabar.
Tots contents com bordegassos
a veure l'home dels nassos.
Sense poder-ho evitar
aquest any ja se'ns en va.
L'any nou ha arribat
i tots junts l'hem celebrat.
Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada
(Popular)

Ja feia dies que les petites ens avisaven que estaven preparant un "secret". Divendres van arribar a casa amb aquestes postals de Nadal i amb el poema... après a mitges :-). No hi fa res... nosaltres també us volem desitjar un Bon Nadal i un feliç 2013!!!!

16 de des. 2012

Els terribles 40?


Fa uns dies vaig veure la senyalització i vaig pensar que anava per mi. Demà (17 de desembre) acabo els trenta i enceto els quaranta. Hi ha gent que ho viu com una cosa "tremenda". Els terribles 40? No. És un any més.
I a més... la collita del 1972 és prou bona, no?

13 de des. 2012

Un bon grapat de celebracions


Se m’acumula la feina i em queden poques hores. A mitjans de desembre sempre em passa el mateix. A més, aquest any hi he arribat més apurada que mai.

L’Ona i l’Estel fan 4 anys aquest dissabte. Petites, se’m fa difícil resumir el que sento quan penso que ja fa 4 anys que ompliu la nostra vida al 300%. Cada dia que passa apreneu més coses, tenim unes converses més interessants i divertides, les anècdotes són cada cop més enrevessades, divertides i fascinants… i cada dia que passa, aquest vincle tan especial és més fort. Entre nosaltres i entre vosaltres dues. Divendres serem a l’escola per celebrar-ho a la classe amb vosaltres, a la tarda ens posarem a fer pastissos i preparar la gran festa que farem dissabte amb les famílies de les dues classes ( à la setmana que ve explicarem el ‘a vegades difícil ‘tema de les festes infantils quan tens bessons) i diumenge amb tota la família. Se’m fa difícil dir-vos tantes coses, amors… potser d’aquí a uns dies trobaré les paraules.


Al mes de desembre-gener de fa dos anys va néixer aquest bloc. La invasió twin va començar com un hobbie, un intent d’explicar la nostra vida amb bessones. I s’ha convertit en un hobbie que m’ha permès conèixer moltíssima gent interessant i amb molts temes en comú. Només per això ja val la pena. Volia donar-vos un regal sorpresa, un petit projecte que tinc moltes ganes d’engegar… però haurem d’esperar una mica més. Els dos últims mesos no han estat fàcils, ni tranquils, i no hi ha hagut manera de dedicar-s’hi. Tot arribarà.

I la última celebració. El meu, d’aniversari. Dilluns, 17 de desembre, faig 40 anys. Potser sí que els propers dies em tocarà també analitzar què significa i com m’hi veig. De moment no tinc massa temps per pensar-hi. He de preparar pastissos!

11 de des. 2012

Guerra de trinxeres


Veníem de tres setmanes especialment dures i només ens faltava una guerra de trinxeres per acabar-ho de rematar. De trinxeres, sí, de trinxeres. Quan just et penses que has avançat dos metres i que has reconquerit terreny, l’enemic es multiplica i t’obliga a replegar-te. Torna a començar de zero, però tornar a avançar per sobre terreny enemic. I encara que dia a dia guanyes petites batalles, la guerra continua. I a partir d’ara, sempre estarem en peu de guerra. L’enemic, per petit que sigui, no dóna treva. I no s’esgota mai. El seu esperit de supervivència i persistència és impressionant. I jo tinc poques armes. Vinagre, tractament farmacèutic i una pinta especial. Em feia pànic, ho confesso. Però ja hem estat en plena batalla i he vist cara a cara a l’enemic. Ara el reconec. I tinc ganes d’eliminar-lo per sempre.

Coses que cal saber:
Els polls són uns insectes que s’alimenten de sang i viuen en el cabell humà. Les llémenes són els petits ous, de color blanc, que s’adhereixen a la base del pèl i en 7-10 dies es converteixen en polls. Es contagien per contacte, principalment de cap a cap. Prefereixen els caps nets, de manera que la seva presència no vol dir manca d’higiene. El principal símptoma són picors. Cal examinar minuciosament l’arrel dels cabells, i cal mirar atentament la nuca i darrera les orelles.

Coses que hem après:
El primer dia a les nenes els hi va fer molta gràcia això de posar aquests tractaments, gorros de plàstic al cap i aquesta pinta tan especial. Però va ser el primer dia i prou. Després es van agobiar moltíssim amb totes les inspeccions, revisions... i crec que odien la pinta, la pinta anti-llémenes. Importantíssim: d’acer inoxidable i sobretot, passar-la inexorablement per tots els cabells i sense deixar-nos-en ni un. Jo també la odio. Mai m’havia “picat” tant el cap com aquests dies. Mai havia tingut tanta angúnia. Però a vegades, cada dia és una petita victòria.

9 de des. 2012

El viatge del Tió


Ho teníem tot preparat. Feia dies que els hi dèiem que el Tió ja devia haver sortit del bosc on viu durant l’any per venir xino-xano cap a casa. I aquest matí, quan anàvem a sortir per anar a passejar, se l’han trobat a l’entradeta, davant de l’ascensor. S’han quedat de pedra, però han somrigut, i han anat a abraçar-lo directament. Emocionades, han anat a buscar l’estoreta que li posem a sota i ja li han buscat el seu lloc al menjador. S’han preguntat si tindria gana. Hem quedat que no, que només menja a la nit, i que ja li prepararan alguna cosa de sopar.

Hem agafat el cotxe i les seves converses han girat tota l’estona al voltant del Tió. L’Estel pensa que estava molt cansat, però l’Ona no ho veu tan clar: “Jo crec que deu haver vingut en cotxe”. “No pot ser, perquè té potes i ha vingut a peu i no podria agafar el volant”, li respon l’Estel. Hem trucat a tota la família per explicar-los que el Tió ja ha arribat a casa. No sé si podrem aguantar tanta excitació fins la nit de Nadal!

Una tradició amb segles d’història, que a dia d’avui, és la que més “atrapa” a l’Ona i l’Estel. Els hi encanta! Tradicionalment podia ser un tronc, o una soca, però ara s’ha convertit en un personatge amb cara, ulls, boca i barretina. Uns dies abans de Nadal se’l comença a engreixar, i així, la Nit de Nadal li donarem cops amb el bastó, cantant la tradicional “Caga Tió, avellanes i turró, si no vols cagar... garrotada va!” (una de les múltiples variants de la cançó). Tradicionalment, el Tió cagava petits regals, com neules, turró o petites joguines. Ara molta gent ho aprofita i fa alguns dels grans regals de Nadal. A casa, el Tió porta només alguns regalets, perquè nosaltres esperem els Reis amb molta il·lusió. I a més, l’Ona i l’Estel van néixer a mitjans de desembre, per tant, s’acumulen masses coses ;)

5 de des. 2012

Què dius que has menjat per dinar?


Divendres tarda. Sortint de l'escola.

- Estel, què has menjat per dinar que no me'n recordo? (típic moment que has pensat fer pasta i peix per sopar i resulta que és justament el que ha menjat per dinar. No us passa sovint, això?)
- Allioli, mama.
- Perdona? Què dius que has menjat per dinar?
- Allioli, mama. 
- Estel, no pot ser...
- Sí, tenien carn a dins i ens han posat tomàquet per sobre.
- Ah, raviolis, amor, es diuen raviolis

:) 

PD. Ja em veig inaugurant una secció dedicada a aquests grans moments i converses que ens regalen els més petits. Us llisto alguns dels més divertits que hem tingut fins a aquest moment...