Pregunta compromesa en 5,4,3,2,1... zero!

Sé instintivament que passarà. Quan ens creuem una persona amb una cadira de rodes elèctrica, una noia en crosses, un noi punk amb una cresta vermella impressionant. O un senyor obès en un Mehari o un senyor amb un banyador blanc pràcticament transparent. Per posar alguns exemples d’aquesta última setmana.

Qui diu pregunta compromesa diu preguntes d’aquelles que et fan posar vermella. O que penses « d’on ho deu haver tret això ? ». Preguntes incòmodes, indiscretes, intel·ligents, sense sentit, imaginatives, repetitives, que et mortifiquen…  És aquell moment que es fa un silenci entre veure el noi punk amb una cresta vermella impressionant i saber que una de les dues dirà: “Mama, aquell noi té els cabells vermells enganxats”. Amb el meu home tenim assajada aquella mirada amb la que ens diem: “Compte enrere. Pregunta compromesa en 5 segons, 4, 3, 2, 1, 0”. (Reconec que una de les millors és copyright de l’Ona à Un capellà,una bruixa i la lògica).

Però d’això es tracta justament. Que preguntin i experimentin. Que no deixin de qüestionar-se coses i de beure’s tot el que els envolta. Que provin, intentin, facin,  aconsegueixin, fallin, s’embrutin, dubtin...

Llançament espacial problemàtic

Estaven molt emocionades amb el Casal d’estiu. La temàtica gira al voltant dels coets, els planetes i els astronautes. Feia dies que parlaven que viatjarien a la Lluna i que anirien a fer viatges al cel. Avui començava el Casal per a elles. La setmana passada vam estar de vacances, i de fet, ahir l’Ona estava trista i deia que no volia anar al Casal, que preferia estar amb el papa i la mama. “Ona, Estel, nosaltres hem de tornar a treballar i vosaltres us ho passareu molt bé al Casal”. A més, aquest any, només faran un parell de setmanes i després ja estarem els quatre junts altre cop.

L’efecte d’una setmana amb els pares ha comportat que el primer llançament espacial ha estat bastant problemàtic. El seu pare les ha deixat plorant desconsolades a l’escola. Em truca: “No recordo un dia tan dolent com els del principi de l’adaptació de P3”, em deia. “Ho he passat fatal. Espero que al cap d’una estona s’hagin tranquil·litzat, perquè hi havia molts dels nens de la seva classe”.

A les 5 les he anat a buscar. Les monitores em piquen l’ullet i em diuen que ha anat bé. Els altres pares em miren i intueixo que han estat testimonis de llançament fallit del matí. Em miren amb aquella cara de “com estaven aquest matí, a veure com les trobes ara”. L’Estel saltava amb les altres nenes i l’Ona ha vingut corrents, ben contenta. I m’ha donat el dibuix que ha fet. “Sóc jo, quan hem fet els jocs al pati”. El somriure d’orella a orella em deixa entreveure que sí que s’ho ha passat bé. I ja parlen que demà se’n van d’excursió a l’aeroport. 

A casa tots hi tenim uns artistassos (2)

Avui m'he emocionat amb aquest dibuix de l'Ona. Quan he arribat a l'escola ja m'ha agafat de la mà i m'ha fet entrar a la seva classe (habitual en ella i en sa germana, les dues em volen ensenyar les coses que han fet). Al terra hi havia tot de dibuixos, tots els nens semblava que s'havien pintat a ells mateixos, i tots havien fet un marc amb gomets de colors. 

"Saps quin és el meu, mama?". Glups, pregunta complicada. "No, quin és?". 

"Mama, és aquest. Que no ho veus, estem tots quatre. Jo, l'Estel, tu i el papa. Anem mama..."

(No!, espera't, que li faig una foto).

L'Ona és la nena amb el vestit blau. A l'Estel l'ha dibuixada més petita (de fa mesos que es "barallen" sobre qui va sortir primer de la panxa i qui és més gran. L'Estel sempre li diu que "jo vaig sortir primer i sóc 3 minuts més gran. Però sóc més baixeta". Em fan pixar de riure quan les sento). Les dues juguen amb una mena de "castells", segons ha explicat l'artista. 

I voleu que us digui la veritat? El que més m'agrada és que l'Ona ens ha dibuixat al seu pare i a mi amb un somriure extraordinari. "Per què estem tan contents?", li pregunto. 

"Doncs perquè estem tots junts al parc jugant". Una lògica impressionant. Veure el dibuix m'ha alegrat el dia de tal manera que no sé si ho podeu imaginar. Bé, segurament sí, quan mireu els dibuixos dels vostres fills :)

També podeu veure:

A casa tots hi tenim uns artistassos (1)

Pagesos olímpics? Olímpics pagesos?

L'Estel, a l'esquerra, és la pagesa de casa. L'Ona, l'olímpica, prova el ciclisme

Aquest any, aquest P4, estem ben entretinguts. A l’escola funcionem per projectes, i a l’inici de curs, la classe de l’Ona van triar el projecte de Les Olimpíades. I al de l’Estel, són Els pagesos. Més diferents no podien ser.

L’Ona es coneix tots els esports, ha anat a veure esgrima, tennis taula, bàsquet en cadira de rodes... s’ha convertit en la nostra experta esportista, i quan hem pogut, hem anat a veure bàsquet i waterpolo. I ara, tots els pares de la classe, per participar encara més en el projecte dels nens, estem organitzant una Olimpíades de cara a final de curs. Ja tenim 6 comissions en marxa i aviat tornem a tenir reunió.

L’Estel han plantat a l’hort, han regat plantes, han cuinat diferents verdures a l’aula, i han vist molts animals de la granja. A la classe hi ha hagut gallines, gossos, ha anat a l’hort de l’avi d’un dels nens de la classe i allà han vist cavalls, vaques i bens. Pel nostre compte volem anar també a una granja, a veure com fan els formatges. Encara sort que no m'ha demanat tenir una vaca a casa...

El que més m’agrada de l’escola és la implicació de tota la comunitat en els projectes de cada una de les classes. El que més m’agrada dels dos projectes és que són tan diferents i l’Ona i l’Estel s’expliquen l’una a l’altra les coses que van aprenent. I comparteixen els seus coneixements. Tots els nostres centres d’interès aquest curs giren al voltant dels seus dos projectes i elles estan contentes i orgulloses d’explicar-nos coses. I és fascinant la quantitat de coses que aprenen! L’any passat tenia una ratolina i una formiga. Aquest any, una pagesa i una olímpica. I sobretot, dues nenes amb ganes d’aprendre moltes coses i descobrir el món que les envolta. I això sí que no té preu. 

A casa tots hi tenim uns artistassos! (1)

Què us he de dir que no sapigueu? A casa tots hi tenim uns artistassos! Segur que tots guardeu el primer dibuix, la primera manualitat que van portar de l'escola, aquell primer tros de fang amb botons enganxats. Ara, la producció és constant, i cada cop més fascinant veure la seva evolució en el traç, l'ús dels colors, com es dibuixen i com interpreten el món que els envolta en un paper en blanc. Em fascina tant que he pensat començar una sèrie amb els dibuixos de l'Ona i l'Estel. 

Us animeu a compartir els dels vostres fills/es, també?

Per aquesta primera entrada, m'agradaria que el protagonisme el tinguin les dues petites. Durant tot el primer trimestre les dues classes de P4 van treballar a fons l'obra de Joan Miró, i com veureu, es nota especialment en els dibuixos que han fet a l'escola. Preparats per una explosió de color? 

ONA

ESTEL

Les festes d’aniversari – 2 (les fantàstiques festes de l’escola)

Un dels regals que es va fer. Com que
uns són la classe de les Olimpíades,
un dels nens va fer "medalles" amb
un CD amb el nom dels nens que
celebraven el seu aniversari :-)

En el darrer article us explicava els dilemes que vam tenir / hem tingut / i segurament tindrem pel que fa al tema festes infantils – d’aniversari quan tens bessones. Avui em centro directament en les festes.

Suposo que el fet que haguéssim anat a alguna festa de “xiquipark” (quan encara no teníem fills), ens feia ser una mica (molt) reacis a aquest tipus de festa. Ens vam espantar del mercantilisme, de la bogeria de regals i de convertir una festa d’aniversari en pràcticament una organització de “casament”. El Jordi (el meu home) era un “anti” declarat... fins que vam descobrir i ens van explicar com eren les festes de l’escola.

D'entrada a l'escola, l'últim divendres de mes se celebren els aniversaris de tots els nens i tots plegats fan una festa conjunta. Les nenes ho esperen moltíssim perquè amb els nens més grans preparen galetes i els hi agrada molt. I després, hi ha la festa que organitzem els pares. Per nosaltres va ser fantàstic, perquè com us explicava, aquest any va sorgir la proposta de fer una festa conjunta, reuníem les dues classes. Reunir-nos tots, en un parc. Fent conjurs perquè faci bon temps, no plogui ni faci massa fred (és el que té que les nenes siguin nascudes del mes de desembre). Amb jocs i activitats pensades pels nens gràcies a uns pares híper-creatius. Pastissos fets a casa. I el que més m’agrada: no hi ha regals, entesos com a tals. Els únics regals que es poden portar són aquells que els nens poden fer ells mateixos. Dibuixos o petits regals manuals. I us diré la veritat: són fantàstics i l’Ona i l’Estel els tenen ben guardats a la seva habitació com tresors. Per no parlar de la problemàtica que reprenta fer regals a bessons (ja n'hem parlat arran de Reis...) Personalment m’ho vaig passar molt bé, i aquestes festes m’ajuden molt a conèixer els pares i mares dels nens de l’escola (jo per exemple no les puc portar mai al matí, i les tres tardes que vaig a buscar-les, no coincideixes amb tothom).

Una de freda... i una de calenta (Radiografia de l'Ona - P4)

Fa uns dies us explicava la reunió que vaig tenir amb la tutora de l’Estel. (Podeu llegir-ho aquí). Va anar bé, vam poder parlar força dels dibuixos que fa, les lletres, com juga i com aprèn. Si aquest post es titula Una de freda... i una de calenta, ja us podeu imaginar que la reunió amb la tutora de l’Ona va ser absolutament diferent. 

Fa un mes ja li vaig preguntar a la tutora com estava l’Ona, perquè a casa portava una temporadeta molt tossuda i fent moltes rebequeries (més del normal, enteneu-me, en aquest temp ja hem descobert que és un caràcter fort, molt tossuda i capquadrada. I no ho dic sense cap mena d’intenció de qualificació. És com jo, en això ens assemblem moltíssim). Per això remarco que portava una temporada especialment dura, i per això li vaig comentar a la tutora. Em va dir que a l’escola no ho estava especialment.

Però és clar, es veu que primer va passar la temporada a casa i ara l’està passant a l’escola. Només entrar a la classe, i amb aquella franquesa i sinceritat, la tutora ja ens va comentar que l’Ona estava especialment “terrible”. Que generalment està bé, però que quan es torça, la cosa es complica i s’enfada molt amb tothom. Em sap greu perquè bona part de la reunió vam estar analitzant què podia passar-li, com havíem de treballar plegats i com podíem ajudar-la de la millor manera. Les altres coses, també importants, sobre l’aprenentatge i el dia a dia a l’escola van quedar més en un segon terme. I com diu la tutora, és una nena molt llesta, encantadora, que li agrada molt jugar amb els altres nens i sobretot, està entusiasmada amb les lletres i els números. I li encanta pintar. Però l’Ona porta una temporada que crida molt, es vol sortir sempre amb la seva, no respecta les coses dels altres ni les activitats dels seus companys i s’imposa per la força. I sí, a vegades donant cops i patades. Mica en mica també ha d’entendre que no cal ser sempre la primera, o ser l’encarrega sempre de les petites coses, que ha de deixar que també els altres tinguin la iniciativa.

“Ha passat alguna cosa que pugui estar més gelosa (de l’Estel, entenc)?”, ens demana la tutora... No, no hi ha hagut res especial. Intentem que no hi hagi diferències entre germanes, mirem de tenir temps per les dues i també a nivell individual.

“A casa també està contenta i de cop, sense que passi aparentment res, es bloqueja i reacciona amb aquestes rebequeries?”. Sí, és el que passa algunes vegades. Estem jugant tranquil·lament i de cop, alguna cosa se li gira i no hi ha manera ni de calmar-la ni raonar amb ella. No se li pot explicar res.

Així que parlem de la millor manera d’actuar i respondre a aquestes situacions. L’Ona sap perfectament que no ha fet les coses del tot bé, perquè quan li dius alguna cosa es tapa les orelles i senzillament diu: “No t’escolto. No et vull escoltar”. Els nens són molt llestos, i com que sap que hem estat amb la seva tutora, no para de preguntar de què hem parlat. Li explico i em mira. Em diu que no li agrada fer aquestes coses, però que a vegades s'enfada.

Així que se’ns ha girat feina. Aquests dies i setmanes farem un seguiment diari i estarem molt atents a les actituds de l’Ona. Segur que tot i que sigui una tossuda-molt tossuda (com la seva mare, aquesta que us escriu), aquesta serà una etapa que, com tot, passarem. I un cop passada, n’arribarà una altra.

Heu passat per aquesta etapa? S’accepten idees, suggeriments i arguments! :-) I com heu pogut comprovar, ai del que em digui que les bessones són "iguales"...

Com és l'Estel a l'escola? Radiografia de P4

Quan em reuneixo amb les tutores, no sempre m’és fàcil centrar-me en cada una de les nenes i no comparar-les. Em costa evitar-ho, perquè no tinc cap altra referència del comportament d'una de les nenes, que no sigui la seva germana. Per això també m’agrada tant reunir-me amb les tutores, perquè em serveix per veure com són cada una de les nenes a la  seva classe. Com actuen, interactuen i es comporten. Tot i que em costi, avui us explicaré la reunió amb la tutora de l’Estel. I només parlaré de l'Estel. 

Primer de tot us diré que abans de la reunió, sempre tens una mica de rau-rau, pensant en com anirà la conversa i sobretot, com veu la tutora a l’Estel. És de fet, una de les persones que hi passa més hores al dia, i per tant, la seva visió és molt important per a nosaltres..

La tutora ens va explicar que l’Estel és una nena molt comunicativa, que té moltes ganes d'aprendre coses, que pregunta molt i que demostra molt d'interès.  En algunes coses té un procés de maduració menor que d'altres nens, però com diu la seva tutora, és normal perquè és la més petita de la classe. Tot i això, i en comparació amb l’any anterior (tenia la mateixa mestra), es veu que ha après a reivindicar les seves coses, opinions, i també a reivindicar-se a ella mateixa. I donant bons arguments, o sigui que això també és un bon pas endavant. Ara explica més coses a la rotllana i sobretot, les seves vivències. Ha començat a tenir interès per les lletres i els números i li agrada molt ajudar a fer tasques i ser encarregada de les coses.

I amb qui juga? (és un tema que sempre demano, suposo que perquè a P3 i encara ara, molts dies em diu que al pati només juga amb la seva germana). Doncs pel que sembla, l’Estel es fa amb tothom i interacciona amb tothom a la classe, si bé no té un grup “tancat” o més format. A l’hora de jugar, el món fantàstic de princeses encara el té molt present, però és que últimament hem vist un parell d'obres de teatres de clàssics, i és clar, amb ho “teatrera” que és ella... només fa que representar tots els personatges. (No sé a qui deu haver sortit aquesta nena, glups...)

Vam sortir contents de la reunió. Amb la sensació d'haver compartit i coincidit amb la tutora que l’Estel va contenta a l’escola, que s’ho passa bé i que realment aprèn moltes coses, com demostra després a casa. Coincideix plenament també amb l’informe que ens han passat del curset de natació: “L’Estel està aprofitant molt bé el curs. S’esforça moltíssim, demostrant un gran interès per l’activitat i amb ganes de fer bé les coses”.

Ostres Estel, fins d'aquí a molt temps no sabràs què és un examen, però aquest, l’has passat i amb molt bona nota!

“És un regal de la MEVA amiga”

L’Estel està entusiasmada. Des de fa dies que fa dibuixos pels nens de la classe, sobretot per una nena, de qui n'està molt últimament. La tutora ens ha explicat que des de fa unes setmanes, ha sortit el tema que regalar un dibuix als amics té molt valor, perquè vol dir que has pensat en aquell nen i li has fet una cosa pensant que li agradaria. També es va donar el cas que un nen no va acceptar el dibuix que li havia fet un altre nen i ho van comentar a classe i van discutir com havien de reaccionar.

L’altre dia, la Jana, la nena de qui l’Estel n'està tant, li va regalar aquest dibuix. De fet, els regalarà a tots els nens de la classe, però l’Estel està encantada de tenir-lo ja. El té penjat al nostre RACÓ DE LES ARTISTES.

Mireu si n'és de senzill. Amb el seu peu, i dues petites cartolines, ha fet un gall. I és clar, com que són la classe dels pagesos i tenen una granja a l'aula, encara estan més contents. Gràcies Jana, a nosaltres també ens agrada moltíssim!

Interpretant Joan Miró

Al marge del projecte de cada classe, tota l’escola ha fet un treball intens sobre Joan Miró durant els primers mesos d'aquest curs. Les mestres de l’Ona i l’Estel van començar a ensenyar-los algunes obres i el 10 de desembre, vaig tenir la sort de poder-los acompanyar en una excursió a la Fundació Miró, a Barcelona. Tres, potser quatre punts d'interès (difícil de mantenir l’atenció de nens de 4 anys més enllà d'això, però està clar que es van quedar amb els conceptes més importants. Els colors, les formes i l’Ona i l’Estel van quedar entusiasmades amb les estrelles. Des de principi de curs també tenen programat veure un espectacle de dansa de la companyia Aracaladanza que es diu Constelaciones  i que justament està inspirat en l’univers Miró. De fet, tanca la trilogia que la companyia ha fet basant-se en quadres d’El Bosco i Magritte. Com sempre, bones apostes de LaSala Miguel Hernández de Sabadell.

Per això no em va estranyar que de cara a Carnaval, Joan Miró també jugués un paper important a l’escola. No es van disfressar, però tots els nens es van fer una corona amb elements mironians. I senzillament, van fer una obra d'art  Totes les classes, dels més petits als més grans, van pintar el pati de l’escola, que ara és un esclat de color. Divendres passat es va produir un d'aquells elements màgics: només recollir-les, les nenes ens van portar cap al pati “dels grans”. He dit portar? Vull dir arrossegar! I ens van ensenyar el que havien fet elles i tots els nens de l’escola. L’obra acabada. L’endemà, veient les fotografies de com treballaven, l’emoció encara va ser més gran.

El que més m'ha xocat però, ha estat la reflexió de l'Estel:"Mama, si Joan Miró veiés el nostre pati... li agradaria molt, oi?"

Així que a casa, fa dies que aquesta és la nostra cançó de capçalera:

Joan Miró va ser pintor

Ceramista i escultor

Va ser tant famós com Picasso i com Van Gogh (Vambó, segons l'Estel)

Va pintar tots els estels,

Personatges amb tres pèls

I vols d’ocells que passegen

Entre la Terra i el Cel

La nostra família, segons l’Estel

El Papa

El dia de la primera reunió de P4 (que encara tinc pendent explicar-vos), vam sortir de l’escola amb una gran cartolina, amb dibuixos i frases que les nenes havien comentat mentre parlaven de “la família” i que les seves tutores havien apuntat. Nosaltres també les vam dibuixar a elles, i havíem de posar una frase que ens agradés molt i que penséssim que a les nenes també els hi agradaria.

L'Estel

M'he llegit i rellegit les seves frases moltíssimes vegades des d’aquell moment. I m’he mirat de dalt a baix els dibuixos. Així ens veuen, així configurem aquesta família.

L’Estel se’ns ha tornat cuinera. Ho ha descobert fa poc. Li encanta veure com cuinem, com preparem els aliments i el procés. També hi té a veure que la seva classe (la dels Pagesos), estiguin coneguent molt de prop els aliments i treballin el seu hort.

La mama

La primera declaració d’intencions de l’Estel: “M’agrada fer pastissos amb la mama”. D’acord, doncs ja en farem més, petita.

Segona declaració d’intencions: “M’agrada cuinar amb el papa i tallar paper amb les tisores”. No sé si són dues coses que van lligades, però li encanta tallar paperets. Fa veure que són castanyes, llet, truita... qualsevol cosa.

I la tercera declaració d’intencions. Les tutores els hi pregunten què els hi agrada que els pares els hi diguin. L’Estel ho té clar. “M’agrada que em diguin guapa i princesa”. No puc evitar somriure. L’efecte obres de teatre de la Blancaneus i princeses con la Tiana o la Rapunzel tenen el seu efecte.

Si cliqueu aquí podeu llegir “La nostra família, segons l’Ona”, l'altre part de la història, és clar :-)

La nostra família, segons l'Ona

El Papa

L'Ona

El dia de la primera reunió de P4 (que encara tenia pendent explicar-vos), vam sortir de l’escola amb una gran cartolina, amb dibuixos i frases que les nenes havien comentat mentre parlaven de “la família” i que les seves tutores havien apuntat. Nosaltres també les vam dibuixar a elles, i havíem de posar una frase que ens agradés molt i que penséssim que a les nenes també els hi agradaria.

M'he llegit i rellegit les seves frases moltíssimes vegades des d’aquell moment. I m’he mirat de dalt a baix els dibuixos. Així ens veuen, així configurem aquesta família.

Segons l’Ona, la família funcionem perquè alguns sabem fer algunes coses i els altres no ;). És una bona combinació. Literalment, explica: “ El papa sap fer crêpes i la mama no. El papa em posa al llit, em fa petonets i abraçades, però a vegades no m’adormo. No tinc son, però descanso”. Quan vaig llegir això no vaig poder parar de riure. Alguns dies, quan no vol dormir, diu que no té son, i nosaltres li diem que s’estiri i descansi.

La mama

Continuem: “La meva mama sap cantar i el papa no”. Stop. Gràcies Ona, sé que m’estimes moltíssim i deu ser que realment penses que canto bé, però estic convençuda que ho faig fatal. Això sí, hi poso molt teatre i potser per això me’n salvo una mica.

“Tenim una llibreta de Sant Jordi  i hem de pintar amb compte per no sortir-nos de la ratlla. Amb al mama recollim papers petitons per fer corones”. Els hi encanta tallar papers i fer senefes...

A l’Ona li encanta que l’abracin i li facin petons. I li agraden molt les lletres i llegir-les. Potser per això, ha escrit tan bé el seu nom ;)

Extraescolars. Natació 2x1

De ben petites, a les nenes els hi encanta l'aigua, el mar i les piscines.
Ara però, això de "natació" ja és tota una altra cosa

Extraescolars. Ahhhh, un nou món. Allò del que tothom em parlava l’any passat  i encara no sabia què era. I és que voluntàriament (per part nostra), el curs passat les petites no van fer res fora de l’horari escolar. Aquest any ja ho he descobert. I el millor de l’extraescolar... ho deixaré pel final :-) 

P4. Les hem apuntat a natació. Considerem que és un aspecte important a aprendre, i sovint anem a nedar. A l’estiu, els hi encanta la piscina i la platja. Teníem l’opció d’apuntar-les al club, al costat de casa, però són una mica porugues, o sigui que hem prioritzat que vagin amb d’altres nens de la classe i l’escola.  A més, són torns rotatius de pares per acompanyar-los i no cal ser-hi cada dilluns.

Primer dia. Em va tocar anar-hi a mi i vaig pensar que les petites estarien més segures si m’hi veien. L’Estel, que per aquestes coses és més decidida, no va tenir cap problema. Se’n va anar amb el monitor a nedar. L’Ona, que els llocs nous i les situacions que no domina li costen una mica més, es va posar a plorar i se’m va enganxar a la cama. Sí, segur que coneixeu la situació d’intentar caminar i avançar amb una criatura que se t’agafa i arrossega penjada de la teva cama. Doncs aquesta situació. La monitora em va demanar que què fèiem, i li vaig dir que l’agafés i cap a dins a la piscina. Amb aquella sensació que saps que ho has de fer i aquell mal al cor de deixar la petita plorant. Però va sortir rient i contenta, dient que havia fet xip-xap amb els peus i que s’havien agafat a una barana a dins de l’aigua. Sé que li costarà una mica més que a la seva germana, però la nena va contenta a natació i s’ho passa bé.

El millor, el MILLOR de l’extraescolar de natació: sortir corrent de la feina per anar a l’escola, reunir-te amb les altres mares i distribuir-nos els nens. Corrents els agafem de l’escola i els portem fins a la placeta on ens espera l’autocar. Arribar a la piscina, entrar en un petit vestidor amb una vintena llarga de criatures i 7 adults, amb aquell aire carregat de les piscines i aquella calor sufocant. Ajuda a canviar-los i preparar-los. Controlar que tot estigui a lloc. Quan ja estan amb els monitors tenim un moment per seure i prendre alguna cosa i xerrar una estona. No massa. El temps passa ràpid i ens hem de preparar per recollir-los a la sortida de la piscina. Ràpid, ràpid, perquè l’autocar ens esperarà a fora i els hem de tenir tots vestits, recollits i comprovar que no hem perdut res al vestuari. Per què costen tant de posar alguns mitjons? Bufff, sort que demanem que portin roba còmoda, res de mitges ni refinaments. Tothom porta bambes? Contar-los a tots, sortir en fila índia i cap a l’autocar.  Estic suant. Com mai. Tinc una calor horrorosa. Podríeu pensar que és una tarda horrorosa. No! El millor de l’extraescolar de natació, és que pel mateix preu, jo faig exercici i sauna. Tot en un . Mira, un dia que m’estalvio d’anar al gimnàs.

Somriures i llàgrimes

Hem tingut de tot en el primer dia d’escola. Per sort, han predominat els somriures, i només alguna llàgrima a primera hora del matí.

L’Estel ho ha portat una mica pitjor, aquest matí. Quan han arribat a l’escola s’ha agafat fort del Jordi i no volia deixar-lo anar. L’Ona ha estat a punt de contagiar-se de la seva germana, però ha entrat a dins la classe i s’ha trobat amb els seus amics. L’Estel no parava de plorar.

Fins a mig matí no he pogut trucar al Jordi i que em donés aquests retalls d’informació, així que quan les he anat a buscar, no sabia pas amb què em trobaria.

Resultat? Per calmar l’Estel se n’ha anat una estona a la classe amb l’Ona. Al cap d’uns minuts, quan desfeien la rotllana, ha tornat a la seva classe. “I després ha estat súper bé i contenta tot el dia!”, em diu l’Eulàlia (la seva tutora), amb aquell to tranquil•litzador i sincer que m’agrada tant d’ella. “Potser li costarà durant un parell de dies, però tranquil•la que després ha estat molt bé”.

I només sortir de l’escola no han parat de xerrar. Que si han s’han explicat les vacances, que si tenen un parell de nens nous a la classe, que si un ha anat a la muntanya, que si l’altre no ha fet vacances, que si encara no tenen nom i l’han de decidir entre tots. L’Ona canta una cançó nova i l’Estel va saltant mentre diu que ella vol ser una tortuga ninja.

Sí, senyor. Ja ha tornat la normalitat.

El dia dels darrers preparatius

Avui és el dia d'abans... d'abans de començar, de nou, a l’escola. Reconec que l’any passat estava molt més nerviosa. Suposo que era el fet de la novetat, un aspecte que aquest any, elles i nosaltres, portem molt més controlat. P4. Les petites començaran P4 i ho faran amb les mateixes tutores i equip de menjador de l’any passat. Suposo que això em dóna aquest plus de tranquil•litat.

Potser tampoc he tingut temps de posar-me nerviosa. Just ahir va acabar la Festa Major de Sabadell. I entre que jo he estat treballant i les petites no han parat d’anar a cercaviles, patis de contes, espectacles del Club Súper 3, bicicletades populars i de ballar amb gegants i capgrossos... i de viure des de plaça la jornada castellera històrica dels Saballuts... ja ens hem plantat a l’inici de curs. Avui, el dia d’abans, també és especial: la Diada Nacional de Catalunya.

A la seva habitació ja ho tinc tot preparat. Les bosses de l’esmorzar, per l’hora de dinar, la del recanvi de la roba i la roba que es posaran demà al matí (l’hem pactada les tres, així no hi haurà discussions i el pare –que està sol als matins, ja que jo m’hi poso a les sis del matí- anirà més tranquil).

Això és el dia abans... demà ja us explicaré com ha anat l’inici de curs.