30 de maig 2013

A casa tots hi tenim uns artistassos (2)


Avui m'he emocionat amb aquest dibuix de l'Ona. Quan he arribat a l'escola ja m'ha agafat de la mà i m'ha fet entrar a la seva classe (habitual en ella i en sa germana, les dues em volen ensenyar les coses que han fet). Al terra hi havia tot de dibuixos, tots els nens semblava que s'havien pintat a ells mateixos, i tots havien fet un marc amb gomets de colors. 

"Saps quin és el meu, mama?". Glups, pregunta complicada. "No, quin és?". 
"Mama, és aquest. Que no ho veus, estem tots quatre. Jo, l'Estel, tu i el papa. Anem mama..."
(No!, espera't, que li faig una foto).

L'Ona és la nena amb el vestit blau. A l'Estel l'ha dibuixada més petita (de fa mesos que es "barallen" sobre qui va sortir primer de la panxa i qui és més gran. L'Estel sempre li diu que "jo vaig sortir primer i sóc 3 minuts més gran. Però sóc més baixeta". Em fan pixar de riure quan les sento). Les dues juguen amb una mena de "castells", segons ha explicat l'artista. 

I voleu que us digui la veritat? El que més m'agrada és que l'Ona ens ha dibuixat al seu pare i a mi amb un somriure extraordinari. "Per què estem tan contents?", li pregunto. 
"Doncs perquè estem tots junts al parc jugant". Una lògica impressionant. Veure el dibuix m'ha alegrat el dia de tal manera que no sé si ho podeu imaginar. Bé, segurament sí, quan mireu els dibuixos dels vostres fills :)

També podeu veure:

1 comentari:

  1. Me encanta el arte de los ninios, porque son cosas que se transforman en recuerdos de tiempos en los que las cosas eran sencillas y sin problemas... muy lindo el blog.

    ResponElimina