A casa tots hi tenim uns artistassos! (1)

Què us he de dir que no sapigueu? A casa tots hi tenim uns artistassos! Segur que tots guardeu el primer dibuix, la primera manualitat que van portar de l'escola, aquell primer tros de fang amb botons enganxats. Ara, la producció és constant, i cada cop més fascinant veure la seva evolució en el traç, l'ús dels colors, com es dibuixen i com interpreten el món que els envolta en un paper en blanc. Em fascina tant que he pensat començar una sèrie amb els dibuixos de l'Ona i l'Estel. 

Us animeu a compartir els dels vostres fills/es, també?

Per aquesta primera entrada, m'agradaria que el protagonisme el tinguin les dues petites. Durant tot el primer trimestre les dues classes de P4 van treballar a fons l'obra de Joan Miró, i com veureu, es nota especialment en els dibuixos que han fet a l'escola. Preparats per una explosió de color? 

ONA

ESTEL

“És un regal de la MEVA amiga”

L’Estel està entusiasmada. Des de fa dies que fa dibuixos pels nens de la classe, sobretot per una nena, de qui n'està molt últimament. La tutora ens ha explicat que des de fa unes setmanes, ha sortit el tema que regalar un dibuix als amics té molt valor, perquè vol dir que has pensat en aquell nen i li has fet una cosa pensant que li agradaria. També es va donar el cas que un nen no va acceptar el dibuix que li havia fet un altre nen i ho van comentar a classe i van discutir com havien de reaccionar.

L’altre dia, la Jana, la nena de qui l’Estel n'està tant, li va regalar aquest dibuix. De fet, els regalarà a tots els nens de la classe, però l’Estel està encantada de tenir-lo ja. El té penjat al nostre RACÓ DE LES ARTISTES.

Mireu si n'és de senzill. Amb el seu peu, i dues petites cartolines, ha fet un gall. I és clar, com que són la classe dels pagesos i tenen una granja a l'aula, encara estan més contents. Gràcies Jana, a nosaltres també ens agrada moltíssim!

Interpretant Joan Miró

Al marge del projecte de cada classe, tota l’escola ha fet un treball intens sobre Joan Miró durant els primers mesos d'aquest curs. Les mestres de l’Ona i l’Estel van començar a ensenyar-los algunes obres i el 10 de desembre, vaig tenir la sort de poder-los acompanyar en una excursió a la Fundació Miró, a Barcelona. Tres, potser quatre punts d'interès (difícil de mantenir l’atenció de nens de 4 anys més enllà d'això, però està clar que es van quedar amb els conceptes més importants. Els colors, les formes i l’Ona i l’Estel van quedar entusiasmades amb les estrelles. Des de principi de curs també tenen programat veure un espectacle de dansa de la companyia Aracaladanza que es diu Constelaciones  i que justament està inspirat en l’univers Miró. De fet, tanca la trilogia que la companyia ha fet basant-se en quadres d’El Bosco i Magritte. Com sempre, bones apostes de LaSala Miguel Hernández de Sabadell.

Per això no em va estranyar que de cara a Carnaval, Joan Miró també jugués un paper important a l’escola. No es van disfressar, però tots els nens es van fer una corona amb elements mironians. I senzillament, van fer una obra d'art  Totes les classes, dels més petits als més grans, van pintar el pati de l’escola, que ara és un esclat de color. Divendres passat es va produir un d'aquells elements màgics: només recollir-les, les nenes ens van portar cap al pati “dels grans”. He dit portar? Vull dir arrossegar! I ens van ensenyar el que havien fet elles i tots els nens de l’escola. L’obra acabada. L’endemà, veient les fotografies de com treballaven, l’emoció encara va ser més gran.

El que més m'ha xocat però, ha estat la reflexió de l'Estel:"Mama, si Joan Miró veiés el nostre pati... li agradaria molt, oi?"

Així que a casa, fa dies que aquesta és la nostra cançó de capçalera:

Joan Miró va ser pintor

Ceramista i escultor

Va ser tant famós com Picasso i com Van Gogh (Vambó, segons l'Estel)

Va pintar tots els estels,

Personatges amb tres pèls

I vols d’ocells que passegen

Entre la Terra i el Cel