Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes. Mostrar tots els missatges

15 de des. 2013

L’Arc de Sant Martí capturat dins d’una ampolleta


Cada any, per l’aniversari de les petites, aprofitem per fer un regal “especial” a tota la família quan venen a casa per la festa. Fet per les petites... un DIY, ara que està tan de moda :-). El primer any vam fer un memory molt personalitzat, i l’any passat un jardí ben particular.

Aquest any vaig pensar en un regal que feia quan era petita (i no tant petita, la veritat) i que m’agradava molt. Qui no ha fet mai aquestes ampolletes que semblen voler concentrar l’Arc de Sant Martí? Vaig pensar que la dificultat s’adequava bastant a la seva edat, de manera que, en el moment que les tardes ja no convidaven tant a jugar al parc, començàvem la producció a casa.




Primer pas: Sí que és veritat que ja pots comprar la sal/sorra tenyida, però així no té tanta gràcia, oi? De manera que el primer pas va ser “tenyir” la sal amb guixos de colors. Tota una tècnica de concentració per a les petites...

Segon pas: operació embut. Anar col·locant la sal a grapadets per anar fent capes

Tercer pas: un cop tenim plena l’ampolleta, només ens queda redecorar-la una miqueta. I ja ho tenim! Ben fàcil i ben bonic!





21 de març 2013

Dia del pare... sense el papa :-(


Aquesta setmana hem viscut un DIA DEL PARE... sense el papa, que va arribar molt tard de donar classes. I tot i que mai ho hem celebrat d'una manera especial, sí que ho vaig fer amb una mica d'enveja, què Twitter i Facebook era una festa impressionant, ple de missatges d'amor... i nosaltres estàvem sense el papa, el dimarts. Això sí, tota la tarda li vam fer dibuixos... L'Ona (a dalt) va dibuixar un príncep i una princesa (que són ella i el Jordi), un jardí, flors i estrelles. El que més m'agrada però, són els impressionants somriures. L'Estel (a baix), va dibuixar el papa amb un jersei de ratlles. I per "decorrar" hi va posar estrelles, creuetes i flors :-)

12 de març 2013

Les festes d’aniversari – 2 (les fantàstiques festes de l’escola)

Un dels regals que es va fer. Com que
uns són la classe de les Olimpíades,
un dels nens va fer "medalles" amb
un CD amb el nom dels nens que
celebraven el seu aniversari :-)


Suposo que el fet que haguéssim anat a alguna festa de “xiquipark” (quan encara no teníem fills), ens feia ser una mica (molt) reacis a aquest tipus de festa. Ens vam espantar del mercantilisme, de la bogeria de regals i de convertir una festa d’aniversari en pràcticament una organització de “casament”. El Jordi (el meu home) era un “anti” declarat... fins que vam descobrir i ens van explicar com eren les festes de l’escola.

D'entrada a l'escola, l'últim divendres de mes se celebren els aniversaris de tots els nens i tots plegats fan una festa conjunta. Les nenes ho esperen moltíssim perquè amb els nens més grans preparen galetes i els hi agrada molt. I després, hi ha la festa que organitzem els pares. Per nosaltres va ser fantàstic, perquè com us explicava, aquest any va sorgir la proposta de fer una festa conjunta, reuníem les dues classes. Reunir-nos tots, en un parc. Fent conjurs perquè faci bon temps, no plogui ni faci massa fred (és el que té que les nenes siguin nascudes del mes de desembre). Amb jocs i activitats pensades pels nens gràcies a uns pares híper-creatius. Pastissos fets a casa. I el que més m’agrada: no hi ha regals, entesos com a tals. Els únics regals que es poden portar són aquells que els nens poden fer ells mateixos. Dibuixos o petits regals manuals. I us diré la veritat: són fantàstics i l’Ona i l’Estel els tenen ben guardats a la seva habitació com tresors. Per no parlar de la problemàtica que reprenta fer regals a bessons (ja n'hem parlat arran de Reis...) Personalment m’ho vaig passar molt bé, i aquestes festes m’ajuden molt a conèixer els pares i mares dels nens de l’escola (jo per exemple no les puc portar mai al matí, i les tres tardes que vaig a buscar-les, no coincideixes amb tothom).

11 de març 2013

Les festes d'aniversari - El gran dilema


Festes d’aniversari amb els nens de la classe, SÍ /
Festes d’aniversari amb els nens de la classe, NO.

De per sí això ja era un dilema i tema de debat a casa. I amb bessons, és un tema complicat, del qual se n’ha parlat /filosofat i escrit molt. Sí, un altre tema dels eterns quan parlem de bessons. 

Quins són els principals problemes que ens hem plantejat?




Una festa conjunta o per separat?
Què passa si una classe prepara festa per als nens i l’altra no?
Si un dels germans no està convidat... com hem de reaccionar?

Us seré absolutament sincera. No tinc respostes categòriques a cap d’aquestes preguntes. M’he llegit multitud d'articles i no en trec l’aigua clara. Sóc incapaç de posicionar-me, i penso que com en tantes d'altres coses, les nostres visions i decisions aniran evolucionant amb l’Ona i l’Estel. O potser arribarà un punt que no caldrà que ho fem nosaltres perquè seran elles qui ens donaran la seva visió i la seva decisió. Només us puc dir que en els últims dos anys, hem viscut dues experiències molt diferents. I que en dos anys hem fet blanc i negre. Vull dir, que hem anat d'un extrem a l’altra.

A P3. Entre que feia poc que havíem començat a l’escola, i encara no ens coneixíem, no sabia ni com organitzar-ho. Una de les classes va començar a fer la proposta de fer una festa pels nens.  Primer dilema: “Què hem de fer si una classe organitza una festa i l’altra no?”. A l’altra classe no es feia cap mena de proposta i no sabíem com fer-ho. Sincerament, em sap greu que una de les nenes tingui una festa i l’altra no. I si la féssim conjunta, la festa? Però és clar, tampoc puc obligar a un grup de pares a fer una festa conjunta amb l’altra classe... M’arriba un mail d’uns pares d’una altra parella de bessones també nascudes al desembre. No podran anar-hi, perquè tenen un altre compromís, però també tenen el debat intern que tenim nosaltres. He de dir la veritat, i és que les dates tampoc ajuden (just abans de Nadal s’intensifiquen totes les celebracions). Al final, per motius d’agenda, el primer any no vam fer res amb els nens de la classe. Però el debat no es va tancar i continuàvem sense tenir clar com actuar.

A P4. S’acosta el moment i començo a donar-hi voltes de nou. Com ho farem? M’agraden molt les festes que es fan de l’escola (us ho explicaré en una segona part d’aquest article), però com ho organitzarem amb les nenes? M’arriba un mail. Com que hi ha dos parells de bessons i força nens de novembre i desembre, s’ha apuntat la possibilitat de fer una festa conjunta les dues classes. Síííííííííi!!!! Respiro tranquil·la. M’encanta la possibilitat perquè sé que a més, a l’Ona i l’Estel els hi agradarà molt.

Què passarà l’any que ve? Repetirem la fórmula? O potser no? No ho sé, em temo que haurem de reinvertar-nos cada any i quan ens trobem amb problemes de si una la conviden a fer una cosa i a l’altra no, si una va a una festa i l’altra no... haurem de fer molta pedagogia i esforçar-nos molt. De moment, aquest any vam tenir una festa fantàstica. 

30 de des. 2012

Mirant cap endavant. Feliç 2013




A finals d’any no acostumo a fer llistes. Em resulta complicat posar-me reptes que sé, de ben cert, que no compliré. Si més no la majoria. Fa molt temps que la celebració de Cap d’Any no em diu massa cosa. Però sí que ho veig com un moment per fer balanç de l’any que deixem enrere i les perspectives que tenim pel nou.

No us vull avorrir amb el meu balanç d’aquest 2012, que tot i les petites alegries del dia a dia (i també les seves penúries), diria que ha estat un any gris. I trist, per veure com aquesta crisi econòmica afecta milers i milers de persones a tots els països mentre els que en són directament responsables, continuen tant tranquils. És difícil no conèixer casos de gent afectada directament per aquesta situació. Crec que no em tocat fons, i cal veure com aquesta societat fa front a aquest panorama. Perquè tal i com s’estan fent ara les coses, no ens en sortirem pas...

No crec que el 2013 sigui massa millor. Però intento que la meva mirada a l’any que comença sigui el més clara possible. Sé, que com mai abans, he de gaudir cada instant i trobar-li el millor a cada moment. Exprimir cada regal de la vida, cada rialla de l’Ona i l’Estel, cada missatge compartit amb tots vosaltres...

Que tingueu una bona entrada d’any. I que el 2013 porti serenor i una mica d’alegria a totes les famílies que ho necessiten. Un petó enorme.

22 d’abr. 2012

Festa de la Primavera



Avui hem estat a la Festa de la Primavera, a l'Espai Natura Unnim, al bosc de Can Deu de Sabadell. El dia no ha acompanyat del tot, però les petites s'ho han passat molt bé. D'entrada els hi fa "por" participar en aquestes festes, i s'enganxen a les faldilles, com se sol dir. Només dura una estoneta. Hem fet ratolins, titelles de dit, hem vist òlives i mussols, ens hem pintat la cara, hem vist mussols i cargols gegants en una cercavila... I també hem vist els animals de la granja. L'Ona estava encantada. "Jo sóc de la classe dels ratolins, mama!".