Llançament espacial problemàtic

Estaven molt emocionades amb el Casal d’estiu. La temàtica gira al voltant dels coets, els planetes i els astronautes. Feia dies que parlaven que viatjarien a la Lluna i que anirien a fer viatges al cel. Avui començava el Casal per a elles. La setmana passada vam estar de vacances, i de fet, ahir l’Ona estava trista i deia que no volia anar al Casal, que preferia estar amb el papa i la mama. “Ona, Estel, nosaltres hem de tornar a treballar i vosaltres us ho passareu molt bé al Casal”. A més, aquest any, només faran un parell de setmanes i després ja estarem els quatre junts altre cop.

L’efecte d’una setmana amb els pares ha comportat que el primer llançament espacial ha estat bastant problemàtic. El seu pare les ha deixat plorant desconsolades a l’escola. Em truca: “No recordo un dia tan dolent com els del principi de l’adaptació de P3”, em deia. “Ho he passat fatal. Espero que al cap d’una estona s’hagin tranquil·litzat, perquè hi havia molts dels nens de la seva classe”.

A les 5 les he anat a buscar. Les monitores em piquen l’ullet i em diuen que ha anat bé. Els altres pares em miren i intueixo que han estat testimonis de llançament fallit del matí. Em miren amb aquella cara de “com estaven aquest matí, a veure com les trobes ara”. L’Estel saltava amb les altres nenes i l’Ona ha vingut corrents, ben contenta. I m’ha donat el dibuix que ha fet. “Sóc jo, quan hem fet els jocs al pati”. El somriure d’orella a orella em deixa entreveure que sí que s’ho ha passat bé. I ja parlen que demà se’n van d’excursió a l’aeroport.