Una de freda... i una de calenta (Radiografia de l'Ona - P4)

Fa uns dies us explicava la reunió que vaig tenir amb la tutora de l’Estel. (Podeu llegir-ho aquí). Va anar bé, vam poder parlar força dels dibuixos que fa, les lletres, com juga i com aprèn. Si aquest post es titula Una de freda... i una de calenta, ja us podeu imaginar que la reunió amb la tutora de l’Ona va ser absolutament diferent. 

Fa un mes ja li vaig preguntar a la tutora com estava l’Ona, perquè a casa portava una temporadeta molt tossuda i fent moltes rebequeries (més del normal, enteneu-me, en aquest temp ja hem descobert que és un caràcter fort, molt tossuda i capquadrada. I no ho dic sense cap mena d’intenció de qualificació. És com jo, en això ens assemblem moltíssim). Per això remarco que portava una temporada especialment dura, i per això li vaig comentar a la tutora. Em va dir que a l’escola no ho estava especialment.

Però és clar, es veu que primer va passar la temporada a casa i ara l’està passant a l’escola. Només entrar a la classe, i amb aquella franquesa i sinceritat, la tutora ja ens va comentar que l’Ona estava especialment “terrible”. Que generalment està bé, però que quan es torça, la cosa es complica i s’enfada molt amb tothom. Em sap greu perquè bona part de la reunió vam estar analitzant què podia passar-li, com havíem de treballar plegats i com podíem ajudar-la de la millor manera. Les altres coses, també importants, sobre l’aprenentatge i el dia a dia a l’escola van quedar més en un segon terme. I com diu la tutora, és una nena molt llesta, encantadora, que li agrada molt jugar amb els altres nens i sobretot, està entusiasmada amb les lletres i els números. I li encanta pintar. Però l’Ona porta una temporada que crida molt, es vol sortir sempre amb la seva, no respecta les coses dels altres ni les activitats dels seus companys i s’imposa per la força. I sí, a vegades donant cops i patades. Mica en mica també ha d’entendre que no cal ser sempre la primera, o ser l’encarrega sempre de les petites coses, que ha de deixar que també els altres tinguin la iniciativa.

“Ha passat alguna cosa que pugui estar més gelosa (de l’Estel, entenc)?”, ens demana la tutora... No, no hi ha hagut res especial. Intentem que no hi hagi diferències entre germanes, mirem de tenir temps per les dues i també a nivell individual.

“A casa també està contenta i de cop, sense que passi aparentment res, es bloqueja i reacciona amb aquestes rebequeries?”. Sí, és el que passa algunes vegades. Estem jugant tranquil·lament i de cop, alguna cosa se li gira i no hi ha manera ni de calmar-la ni raonar amb ella. No se li pot explicar res.

Així que parlem de la millor manera d’actuar i respondre a aquestes situacions. L’Ona sap perfectament que no ha fet les coses del tot bé, perquè quan li dius alguna cosa es tapa les orelles i senzillament diu: “No t’escolto. No et vull escoltar”. Els nens són molt llestos, i com que sap que hem estat amb la seva tutora, no para de preguntar de què hem parlat. Li explico i em mira. Em diu que no li agrada fer aquestes coses, però que a vegades s'enfada.

Així que se’ns ha girat feina. Aquests dies i setmanes farem un seguiment diari i estarem molt atents a les actituds de l’Ona. Segur que tot i que sigui una tossuda-molt tossuda (com la seva mare, aquesta que us escriu), aquesta serà una etapa que, com tot, passarem. I un cop passada, n’arribarà una altra.

Heu passat per aquesta etapa? S’accepten idees, suggeriments i arguments! :-) I com heu pogut comprovar, ai del que em digui que les bessones són "iguales"...