Sé instintivament que passarà. Quan
ens creuem una persona amb una cadira de rodes elèctrica, una noia en crosses,
un noi punk amb una cresta vermella impressionant. O un senyor obès en un
Mehari o un senyor amb un banyador blanc pràcticament transparent. Per posar
alguns exemples d’aquesta última setmana.
Qui diu pregunta compromesa diu
preguntes d’aquelles que et fan posar vermella. O que penses « d’on ho deu
haver tret això ? ». Preguntes incòmodes, indiscretes, intel·ligents,
sense sentit, imaginatives, repetitives, que et mortifiquen… És aquell moment que es fa un silenci entre
veure el noi punk amb una cresta vermella impressionant i saber que una de les
dues dirà: “Mama, aquell noi té els cabells vermells enganxats”. Amb el meu
home tenim assajada aquella mirada amb la que ens diem: “Compte enrere.
Pregunta compromesa en 5 segons, 4, 3, 2, 1, 0”. (Reconec que una de les
millors és copyright de l’Ona à Un capellà,una bruixa i la lògica).
Però d’això es tracta justament. Que
preguntin i experimentin. Que no deixin de qüestionar-se coses i de beure’s tot
el que els envolta. Que provin, intentin, facin, aconsegueixin, fallin, s’embrutin, dubtin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada