La Llei de Murphy "bessonil"

Els dies van escolant-se i hi ha certes coses que et passen que només poden respondre a la famosa Llei de Murphy. Cada dia estic més convençuda que hi ha una part de la maleïda llei que està dedicada als bessons i els seus pares. 

Molts direu (i amb raó), que pot aplicar-se també per a tots aquells que teniu 2 o més fills. Cert . Però estareu d'acord amb mi que amb algunes d'elles , per als que tenim dues de la mateixa edat , sembla que tinguem més números de la “loteria”.

Aquests són els meus 5 primers punts de la Llei de Murphy “bessonil”

1 – Tot i que l'únic que vols durant l'embaràs és que els nadons estiguin bé, cal que et faci il·lusió tenir dues nenes perquè siguin dos nens . Què t’encantaria que fossin nen i nena ? Ni ho somiïs .

2 - Aquest va dedicat a duotrastadas.es , que m'ho va suggerir , i està a cavall entre la Llei de Murphy i una d'aquestes "veritats sobre bessons, sense embuts”. Vols sortir, has quedat amb una amiga . Quan per fi ja tens les bessones arreglades, menjades, canviades i preparades i tu ja t'has posat la jaqueta i les sabates ... una es caga fins al clatell i l'altra vomita.

3 - Quan són nadons, mai aconseguiràs que s'adormin al mateix temps quan tu necessitis 20 minuts per fer alguna cosa: Per dormir, per anar al lavabo tranquil·lament o per dutxar-te. Lliçó número 1: si tens 5 minuts no dubtis a utilitzar-los per fer el més prioritari . No saps si en podran ser 6, 10 o 15 . O és clar , llei de Murphy: potser només en siguin 3, de minuts.

4 - Llei de Murphy o 'qui té boca s’equivoca'. Quan estiguis en l'operació bolquer , el típic és comentar-ho amb tots els pares que estant passant pel mateix. ¡ Nooooo ! Ni se't passi pel cap . Falta que diguis "portem uns dies que ho controla súper bé " perquè estiguis a les 4 de la matinada canviant pijames, llençols i protectors de matalàs perquè se li ha escapat el pipí . I no 4 gotetes justament .

5 - Un altre 'qui té boca s’equivoca': Fuig com de la pesta de qualsevol conversa sobre polls. No contestis a cap tweet ni comentis un sol estat de Facebook sobre el tema. Els polls ho saben . I quan encara no hagis acabat d'escriure la frase al mur de la teva amiga Pilar "ànim nena , ja veuràs que amb el tractament acabaràs amb ells. Nosaltres per sort portem una bona temporada que ens en hem lliurat .... " un **** poll estarà envaint el cap d'una de les teves bessones .

Continuarà ...

Veritats “bessonils”, sense embuts

Estàs esperant bessons/es?

Ja ets mare de bessons/es?

Si has respost SI a la primera pregunta aquest article t'interessa per trencar uns quants tabús i estereotips que corren sobre els bessons.

Si has respost SI a la segona, aquest post imagino que et farà riure una estona i t'animo a compartir més ' veritats bessonils ' .

Si has respost SI a les dues preguntes formes parts del selecte club 2 +2 i tens tota la meva admiració .

Si has respost NO, pots continuar llegint, segur que també rius una estona.

Comencem pel principi . Aquestes són les primeres veritats “bessonils” sense embuts que em venen al cap.

1 . La teva panxa no serà gran. Serà enorme, en algun cas descomunal. I meravellosa.

2 . Durant l'embaràs desenvoluparàs una capacitat impressionant de detectar bessons en totes i cada una dels teves passejades.

3 . La gent t’intentarà espantar ( i de quina manera ) dient-te que en tindràs dos de cop (no, de debò?) i que això serà esgotador i donarà molta feina ( si tant els preocupa que es passin per casa i ajudin una mica , no?) . Tranquil·la, pots amb això. Si pots tenir una mica d'ajuda millor , però estaràs preparada per a això .

4 . Tu no tindràs un cotxet (atenció al diminutiu ) amb els nadons asseguts un davant de l' altre. El teu serà un tràiler ( i el meu portava volant , #hojuro) .

5 . Jo també vaig tenir un cotxet en paral·lel . Tenia 12 rodes. No dic res més .

6 . Segueixo amb els cotxets: quan al cap d'un temps agafis el d'una amiga amb el seu fillet/a ( un cotxet simple ) , hauràs de vigilar de no sortir amb tanta força que no caiguis a terra. És lògic . 'Aquell' només deu pesar uns 8-9 quilos. Tu estaràs acostumada a empènyer entre 35 i 40 (el pes del cotxet , els nens i tota la compra que hi fiques a sota) .

7 . Més sobre cotxets. Sabeu el típic protector de pluja ? El teu és tan gran que pràcticament el podries utilitzar com a tenda de campanya impermeable i anar de càmping.

8 . L'última : tenir bessons t'ajudarà a conèixer les mesures exactes de la porta de casa teva i del teu ascensor . A què mai t'havies parat a pensar quant mesuraven ? Doncs aniràs amb les mides a comprar el cotxet . T’ho prometo .

9 . Portar un nen a la guarderia és una pasta . Portar bessons pot ser una hipoteca més .

10 . En una casa amb nadó, si prenen biberons, hi ha algunes unitats . La teva semblarà un taller clandestí d'elaboració i neteja de biberons .

11 . Ni voldràs saber el que arribes a gastar en bolquers . Això sí , et sabràs amb detall les millors ofertes de cada setmana .

12 . La primera vegada que surtis de cap de setmana (o per totes les vacances d'estiu , és igual , perquè en realitat t’emportaràs pràcticament el mateix) , la gent et preguntarà si us traslladeu de ciutat .

13 . Creus que recordaràs a la perfecció que el xumet taronja és el d'un i el verd el de l'altre . Però els acabaràs confonent ...

14 . T’afartaràs que et preguntin : " Buffff ... ha de ser més difícil i cansat que amb només un, no ? " . Et quedes amb cara de tonta i respons : "No ho sé , mai n’he tingut un de sol " .

15 . Mai com ara t'agradaran tant les ofertes de 2x1 . De qualsevol cosa ...

16 . En el meu cas (amb dues nenes) , desenvolupes una capacitat espectacular de recordar exactament de qui és cada samarreta , pantalons o jersei i si són de la talla 5-6 , 7-8 , o fins i tot 10 anys ( no , per molt que ho intentis no aconseguiràs resoldre el misteri de les talles de roba ) .

17 . Aprendre't els 25 noms dels companys de classe del teu fill és una tasca complicada . A més hauràs d’associar-los amb els seus respectius pares i amb sort t’aprendràs els seus noms, enlloc del clàssic "la mare de ..." o "el pare de ..." . Comença a fer exercicis mnemotècnics . Si com en el meu cas van separades a classe , et tocarà com a mínim 50 companys , els seus pares , mares i germans o germanes .

18 . Sempre t'equivocaràs . Quan pensis que una serà més hàbil amb la bici , ho serà l'altre. I quan penses que la més hàbil amb la bici se li donarà millor esquiar , serà al revés.

  

De moment em planto ... no descarto continuar el post . Us animeu a sumar les vostres " veritats bessonils " ?

PD: Encara que hi hagi escrit aquest post, no us deixeu enganyar. Recordareu tots aquests moments, anècdotes i experiències amb el somriure més increïble a la vostra cara. Una experiència única que segur que les mares i pares de múltiples no canviem per res del món :-)

El fuet volador

Estic sopant.


- "Mama, què menges?"
- "Pa amb una miqueta de fuet. En vols?"
- "Dels que van pel cel?"
- "Fuet, Estel. Fuet. No coet".

Anem sumant aquests grans moments i converses que ens regalen els més petits. Us llisto alguns dels més divertits que hem tingut fins a aquest moment...

La veritat sobre gossos i vaques

L'Estel fa menús estranys

El millor entrepà del món

La lògica dels més petits

El llenguatge secret
Els nens i les veritats

Futur. Què és futur?

La diferència entre botar i votar

La curiosa decoració del Pare Manel

A casa tenim 'El coche fantástico'

Un capellà, una bruixa i la lògica
Entre la pagesia i la religió

La importància de la lletra G

Aquesta tarda hem anat a veure una de les moltes rues que es fan a Sabadell, als barris. Demà tornarem a la "central", perquè realment a l'Ona i a l'Estel els hi agrada molt. L'any passat ja van tornar a casa "flipades", amb les disfresses de les comparses i les carrosses (elles, fidels, anaven amb el seu vestit de Blancaneus).

Aquesta tarda, com l'any passat, s'ha repetit l'anècdota:

"Mama, m'agrada molt veure la GRUA de Carnaval"

"És la GRUA de Cantestoltes"

:-)  

Entre la pagesia i la religió

Una altre de les perles de l'Estel, que aquest any és de la classe dels pagesos i està molt conscienciada.

Aquests dies de vacances anàvem per un camí de muntanya, mig perdut i em va donar un ensurt impressionant. Salta cridant: 

"Mira mama, un rector"

(potser sí que va marcar molt les "erres" i va arribar a dir tractor, però us prometo que jo em veia el mossèn fent trekking) :-)

Ja em veig inaugurant una secció dedicada a aquests grans moments i converses que ens regalen els més petits. Us llisto alguns dels més divertits que hem tingut fins a aquest moment...

La veritat sobre gossos i vaques

L'Estel fa menús estranys
El millor entrepà del món
La lògica dels més petits
El llenguatge secret
Els nens i les veritats
Futur. Què és futur?
La diferència entre botar i votar
La curiosa decoració del Pare Manel
A casa tenim 'El coche fantástico'
Un capellà, una bruixa i la lògica

Què dius que has menjat per dinar?

Divendres tarda. Sortint de l'escola.

- Estel, què has menjat per dinar que no me'n recordo? (típic moment que has pensat fer pasta i peix per sopar i resulta que és justament el que ha menjat per dinar. No us passa sovint, això?)

- Allioli, mama.

- Perdona? Què dius que has menjat per dinar?

- Allioli, mama. 

- Estel, no pot ser...

- Sí, tenien carn a dins i ens han posat tomàquet per sobre.

- Ah, raviolis, amor, es diuen raviolis

:) 

PD. Ja em veig inaugurant una secció dedicada a aquests grans moments i converses que ens regalen els més petits. Us llisto alguns dels més divertits que hem tingut fins a aquest moment...

La veritat sobre gossos i vaques

Diàlegs de nens
El millor entrepà del món

L'Estel fa menús estranys...

L'Estel no s'ha trobat massa bé. Abans d'ahir, de matinada, va vomitar. La conversa sortint de l'escola va ser aquesta:

Què tal Estel? Com ha anat a l'escola? Com t'has trobat?

Bé, mama. He fet tieta.

Tieta?

Sí, arròs bullit i peix.

:)

Un capellà, una bruixa i la lògica

Baixem de l’autobús. És l’últim dia de Casal d’Estiu. Aquesta setmana les he pogut portar jo a l’escola. Com que passem a tocar del Mercat Central, els hi agrada veure les parades dels pagesos, i anem dient els noms de tots els productes. Patates, enciams, tomàquets, pastanagues...

Ens creuem amb un capellà, vestit amb sotana negre fins als peus.

     -      Mama... (ja tremolo). Per què porta una disfressa de bruixa aquest senyor?

(instintivament, intentant evitar que m’agafi un atac de riure,  miro enrere per veure si és prou lluny o ha escoltat el comentari)

-      No va disfressat de bruixa. Aquest senyor és capellà i van vestits així.

-      Però mama, normalment  són les nenes que porten faldilles, diu l’Ona.

-      Però a teatre els nens també es vesteixen amb vestits, oi, mama? Apunta l’Estel...

Amb aquesta conversa hem arribat a l’escola. M’he acomiadat de la seva tutora del Casal, agraint-li la feina i explicant-li que les petites s’ho han passat tant i tant bé aquest estiu, emocionades amb la màgia, els mags, els pallassos i el teatre. I amb un somriure d’orella a orella me n’he anat cap a la feina. Últim dia. Agafem uns dies de vacances. El bloc també descansarà una mica, i el ritme serà diferent. Per endavant segur que ens esperen moltes aventures.

Pallassos, mags i 'calabristes'

El Casal d’Estiu és a punt d’acabar. Les petites l’han fet gairebé sencer. A la mateixa escola. Ens havíem plantejat fer alguna cosa diferent, però vam acabar prioritzant que ara ja coneixien l’espai i els companys. Recordem encara que el principi de curs va ser dur.

Ha estat un gran encert. L’eix central del Casal ha estat el circ i la màgia. L’Estel ja és molt “teatrera”, o sigui que s’ha sentit com peix a l’aigua. A l’Ona, que a vegades li costa més deixar-se anar, ha començat a interpretar i actuar dins de les històries. Aquest mes de juliol hem tingut actuacions pràcticament cada tarda. Primer de pallassos (el nas vermell ja té un lloc on guardar-lo ben guardat). Després de mags (Abracadabra! crida l’Estel, i les dues, amb les varetes de fada, fan màgia). I també hem descobert un nou aspecte. Els “calabristes” (els equilibristes), o el que és el mateix: he d’anar pel menjador vigilant que amb un cop de cadira que porten ben aixecada amb una sola mà al damunt del cap, cap de les dues s’emporti alguna làmpara o quadre per davant.

Sabeu com comencen les meves tardes?

"Senyores i senyors, nens i nenes, l’espectacle és a punt de començar!"

Aplaudeixo ben fort i m’ho passo d’allò més bé amb l’obra de teatre.

Una 'cosmo-tarda'

Aquesta tarda hem estat al Cosmocaixa, a Barcelona. Avui és l'aniversari del 'papa-twin' i hem començat dinant fora i després hem passat la tarda jugant junts. A més, les petites ja hi havien anat fa un parell de mesos amb l'escola, i crec que aquesta vegada el que més els hi ha agradat és fer-nos de 'mestres'.

La lògica dels més petits

"Mama, mira! Tens un forat al mitjó"

"Ups, sí. Estel, tens raó"

"T'hi hauràs de posar celo, mama"

Festa de la Primavera

Avui hem estat a la Festa de la Primavera, a l'Espai Natura Unnim, al bosc de Can Deu de Sabadell. El dia no ha acompanyat del tot, però les petites s'ho han passat molt bé. D'entrada els hi fa "por" participar en aquestes festes, i s'enganxen a les faldilles, com se sol dir. Només dura una estoneta. Hem fet ratolins, titelles de dit, hem vist òlives i mussols, ens hem pintat la cara, hem vist mussols i cargols gegants en una cercavila... I també hem vist els animals de la granja. L'Ona estava encantada. "Jo sóc de la classe dels ratolins, mama!".

Un ‘Memory’ personalitzat

Aquest any tornem a sorprendre a la família -espero- amb una felicitació de Nadal i pel 2012 ben especial. Es tracta d’un joc ben conegut (el Memory), però absolutament personalitzat. D’aquesta manera, a cada casa en tindran un i podran jugar-hi sempre que vulguin. A més, elles ens han ajudat a confeccionar-lo i els hi ha agradat molt aquest secretisme que hem creat. “És una sorpresa!”, diuen a tothom. Estan contentes d’haver ajudat. És molt senzill. Es tracta del tradicional joc de fotografies a qui s’ha de trobar la seva parella.

 1 – Nosaltres hem escollit fotografies de les nenes (algunes juntes, d’altres cada una d’elles amb activitats molt específiques que els hi hagin agradat molt o les hagi marcat per alguna cosa. La platja, la neu, un animal…)

2 – Un cop triades les vaig portar a impremta. Vam comprar unes cartolines ben gruixudes i ja ens veieu un dimarts qualsevol a altes hores de la nit, enganxa que enganxaràs.

3 – Tornem a la impremta. No tenim prou temps ni una guillotina potent per tallar-ho a casa. Un cop fetes les ‘peces’, podem començar a posar les parelles de fotografies en unes capses ben decorades.

4 – Ja teniu el Memory fet. Les petites ja hi han jugat perquè han d’explicar a tothom quines són les regles del joc i com s’ha de fer. Encara els hi costa una mica, però riuen molt i estan molt contentes quan fan una parella.


Ja tenim el regal-postal de Nadal per la família! Estem convençuts que els hi farà molta gràcia. Nosaltres ens ho hem passat molt bé fent-lo. He d’agrair a una companya de feina que em donés la idea. I també al seu pare, que va ser qui li va fer aquest regal de ben petita. Ja li he demanat que faci llista d’aquestes grans idees! Thank you Saints!