La lladre de temps

Fa uns dies, la Bea Mamadedos (@bcuatre) proposava fer un post fent un repàs d’aquest 2013. 'Balance bloguero' és un mini carnaval que estarà actiu durant tres dies, el 29, 30 i 31 de desembre. La idea és fer balanç, ja sigui a nivell personal o com a blogger. M’hi vaig apuntar sense pensar-ho, però després me’n vaig adonar que no era gens fàcil posar-me a resumir aquest any que s’acaba. 

2013
Fins que me’n vaig adonar que durant tot l’any, hi ha una constant que es repeteix sense parar. És una lluita constant per robar temps al temps. M’he convertit en una lladregota d’esgarrapar temps per tot. Però no sóc jo sola, oi? Crec que és un mal comú, si més no per a molts amb qui comparteixo aquesta vida 2.0. Robem temps per estar més amb els nostres fills, parella i amics. Robem temps per llegir blocs que ens agraden i aporten moltes coses. Robem temps per escriure en els nostres, de blocs. Robem temps per viure vides paral·leles en grups de WhatsApp. Robem temps per arribar a tot, fins i tot a les reunions de l’escola que acaben a hores que ha hauríem d’estar dormint. Robem temps per seguir el nostre timeline a Twitter i actualitzar els status de Facebook. Per apuntar-nos a marees verdes, grogues i fúcsies. Per cabrejar-nos amb les coses que passen i que ens indignen i fer i cridar un #mecabrea dels grossos. Robem temps per intentar ser bones mares en el millor sentit de la paraula i acabar protagonitzant anècdotes de #malasmadres de campionat. I robem temps per ser unes perfectes imperfectes. Robem temps per fer els pastissos que facin falta per veure un somriure fantàstic a la cara dels nostres fills. 

I sabeu què? Sabeu què escriuria a la meva targeta per aquest arbre dels desitjos per al 2014?

Vull continuar robant temps, perquè vol dir que aquest temps el dedicarem a coses que realment ens importen.

* Per estimar als qui estimem.

* Per compartir amb els que sentim ben aprop, encara que estiguin lluny.

* Per continuar cabrejant-nos i indignant-nos, perquè lamentablement la situació no ens donarà treva. I per actuar. 
* Per continuar fent força tots plegats. També robarem temps per actuar contra les injustícies i els passos enrere que veiem cada dia.

* Per continuar aprenent.

Robarem temps al temps per continuar esforçant-nos a fer realitat els somnis. Els propis i els col·lectius.

Que el 2014 vingui ple de força!

I us vull deixar amb una cançó d'un dels meus musicals preferits: RENT.
Seasons of love.

Mirant cap endavant. Feliç 2013

A finals d’any no acostumo a fer llistes. Em resulta complicat posar-me reptes que sé, de ben cert, que no compliré. Si més no la majoria. Fa molt temps que la celebració de Cap d’Any no em diu massa cosa. Però sí que ho veig com un moment per fer balanç de l’any que deixem enrere i les perspectives que tenim pel nou.

No us vull avorrir amb el meu balanç d’aquest 2012, que tot i les petites alegries del dia a dia (i també les seves penúries), diria que ha estat un any gris. I trist, per veure com aquesta crisi econòmica afecta milers i milers de persones a tots els països mentre els que en són directament responsables, continuen tant tranquils. És difícil no conèixer casos de gent afectada directament per aquesta situació. Crec que no em tocat fons, i cal veure com aquesta societat fa front a aquest panorama. Perquè tal i com s’estan fent ara les coses, no ens en sortirem pas...

No crec que el 2013 sigui massa millor. Però intento que la meva mirada a l’any que comença sigui el més clara possible. Sé, que com mai abans, he de gaudir cada instant i trobar-li el millor a cada moment. Exprimir cada regal de la vida, cada rialla de l’Ona i l’Estel, cada missatge compartit amb tots vosaltres...

Que tingueu una bona entrada d’any. I que el 2013 porti serenor i una mica d’alegria a totes les famílies que ho necessiten. Un petó enorme.

La muntanya russa

Com una muntanya russa. Pujades i baixades. A dalt... i a baix. Aquesta és la imatge que em ve al cap quan penso en aquest 2012 que acabem d’estrenar (i l'altre dia, Montserrat me la va regalar). La vida és així, hi compto i crec que ha de ser així...només que encetem un any que a nivell general arriba marcat d’incerteses, incongruències i irracionalitats. I que a nivell més proper, continuarà marcat -per sort - en el nostre dia a dia per aquesta sorprenent aventura de la maternitat.

Tan de bo el 2012 porti esperança, seny, llum, il•lusions i somnis. I sobretot, els somriures dels petits, que són els que fan que cada dia tingui sentit. Que tingueu molt bon any i serà un plaer continuar trobant-vos en aquest petit-gran espai de la blogosfera.

Núria