Contes que són molt més que històries

Hi havia una vegada, un grupet de mames amb un bloc sota el braç, que es van trobar per anar a la panxa dels llibres. Bé, no era ben bé això, però si que es van reunir per parlar de llibres. I sabeu què era el millor de tot? Que per primera vegada en molt de temps, no serien elles qui explicarien els contes, sinó que pararien bé l’orella per escoltar i aprendre. I així, van conèixer algunes de les novetats d’aquesta panxa de llibres, que en realitat es diu Editorial Cruïlla. S’ha menjat llibres de tot el món, i ens van fer un resum dels que els hi havien agradat més. Llibres de tota mena, per totes les edats i de tots els gustos. I quines aventures! Quins llibres més xulos! I després, aquestes mames van viure més històries. Van estar jugant a treure emocions, una cosa que moltes vegades, fem amb els petits. Vam veure com els llibres, ens ajuden a vèncer la por, a treure la ràbia, a plorar, a riure… o llibres que ens fan emocionar. Per què ens afecten tant? Per què remouen l’estómac i les vivències se’ns fan tant properes? Doncs perquè la vida és justament això, i molt sovint, la vida també la trobem als llibres.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos,

el conte de les mames amb un bloc sota el braç que van a la panxa dels llibres,

ja s’ha fos.

No és pas cap conte inventat. És el resum d’una tarda magnífica que un grup de dones que tenim un bloc i que ens interessa molt el tema educació vam passar a l’Editorial Cruïlla. I va ser especialment interessant perquè es va vincular a com els contes ens ajuden als pares i educadors a gestionar les emocions dels nostres fills/alumnes. Perquè llegir un conte és molt més que això. És enfortir el vincle amb els nens, és crear una intimitat, una relació única que els dóna seguretat i potencia la seva creativitat i la seva imaginació. Ja no parlem de la importància que té per millorar el seu vocabulari i naturalment, la seva capacitat de lectura i escriptura. Els llibres són màgia, són llibertat i són el camí per ser crítics i tenir la nostra opinió. 

De ben petita em va quedar gravat un proverbi hindú que diu:

Un llibre obert és un cervell que parla;

Tancat, un amic que espera;

Oblidat, una ànima que perdona;

Destruït, un cor que plora.

Ensenyeu-los a estimar els llibres. Són molt més que històries. 

Us deixo les imatges d'alguns dels llibres "triats" i que són realment fantàstics, com aquest 'Colors' d'Hervé Tullet o els 'Animals màgics' d'Édouard Manceau. Si sou dels que mai oblideu de posar un llibre a la carta dels Reis, no ho dubteu. 

I no vull acabar aquest article sense donar un 'gràcies' enorme a @Cruilla_lit i la @carolinapalau, molts records a la @lauracoll65 per parlar-nos d'emocions, i un petó enorme per la @small_nice, @mamapsicologain @BCNColours @mamafaelquepot @unamamabloguera i @bcuatre. Fins a la propera!!!!

Pre #BAF13

La primera edició del Bloggers&Family em va aportar unes sensacions úniques: la possibilitat de conèixer una quantitat impressionant de persones que cada dia, cada setmana, cada mes... dediquen una part del seu temps a compartir experiències en un bloc. Una acció que comença com un afició, amb voluntat més o menys professional o de hobby, però que s'acaba convertint en un seguit de relacions i fils que t'uneixen, dia a dia, amb moltíssima gent. Una comunitat virtual, que com totes, també les 1.0. i segur que les 4.0. del futur, té els seus alts i baixos, les seves enganxades, les seves reaccions generoses i solidàries (n'hem tingut més d'un cas darrerament) i les seves coses bones i les coses dolentes. Jo em vull quedar amb les bones converses, les coses que aprenc dia a dia i la gent increïble amb qui comparteixo moltes coses. 

Una de les coses que vaig trobar a faltar en la primera edició va ser temps per parlar. Per parlar amb tots vosaltres, els que escriviu blocs i els que els llegiu, amb tota la quantitat de gent amb iniciatives i amb tantes coses per explicar. En aquesta nova edició, el BAF ja no és una única jornada, sinó que creix a tot el cap de setmana. I a més, per la part que em toca, us he de dir que em fa molta il·lusió que hi hagi un espai específic per a bessons i múltiples. Espero que sigui un gran cap de setmana, jo me'l prenc com un cap de setmana per a mi. Perquè si l'any passat ja vaig abraçar a molta gent, aquesta vegada espero posar-vos cara a molts més! Prometo crònica de les primeres sensacions, i sobretot, articles sobre temes específics que espero que us puguin resultar d'interès!

Jo vaig al Bloggers&Family. I tu? Ens hi veurem?

Si voleu llegir la nostra "cinèfila" crònica de l'any passat... AQUÍ LA TENIU! 

Un bon grapat de celebracions

Se m’acumula la feina i em queden poques hores. A mitjans de desembre sempre em passa el mateix. A més, aquest any hi he arribat més apurada que mai.

L’Ona i l’Estel fan 4 anys aquest dissabte. Petites, se’m fa difícil resumir el que sento quan penso que ja fa 4 anys que ompliu la nostra vida al 300%. Cada dia que passa apreneu més coses, tenim unes converses més interessants i divertides, les anècdotes són cada cop més enrevessades, divertides i fascinants… i cada dia que passa, aquest vincle tan especial és més fort. Entre nosaltres i entre vosaltres dues. Divendres serem a l’escola per celebrar-ho a la classe amb vosaltres, a la tarda ens posarem a fer pastissos i preparar la gran festa que farem dissabte amb les famílies de les dues classes ( à la setmana que ve explicarem el ‘a vegades difícil ‘tema de les festes infantils quan tens bessons) i diumenge amb tota la família. Se’m fa difícil dir-vos tantes coses, amors… potser d’aquí a uns dies trobaré les paraules.

Al mes de desembre-gener de fa dos anys va néixer aquest bloc. La invasió twin va començar com un hobbie, un intent d’explicar la nostra vida amb bessones. I s’ha convertit en un hobbie que m’ha permès conèixer moltíssima gent interessant i amb molts temes en comú. Només per això ja val la pena. Volia donar-vos un regal sorpresa, un petit projecte que tinc moltes ganes d’engegar… però haurem d’esperar una mica més. Els dos últims mesos no han estat fàcils, ni tranquils, i no hi ha hagut manera de dedicar-s’hi. Tot arribarà.

I la última celebració. El meu, d’aniversari. Dilluns, 17 de desembre, faig 40 anys. Potser sí que els propers dies em tocarà també analitzar què significa i com m’hi veig. De moment no tinc massa temps per pensar-hi. He de preparar pastissos!

#17NBCN serà un dissabte únic

Aquest món dels blocs de pares i mares m’ha permès conèixer, virtualment, molta gent interessant. Cada dia intento llegir els seus articles o els seus tuits. És un món en moviment, que no s’atura. Inevitablement, et fas més amb uns que d’altres. En les últimes setmanes, per exemple, la #twintribu (tot un grup de pares –o futurs pares- de bessons) està molt activa... i és clar, per motius obvis, hi tinc debilitat. Com tinc debilitat per un altre grup “imperfecte” de mares, amb qui dia a dia, comparteixo molt més que amb molta gent del meu entorn “real”, o 1.0.

I arran d’una nit boja a Twitter, va néixer #17NBCN, una trobada de famílies i bloggers a Barcelona. BLOGGERS and FAMILY. Si la idea inicial era trobar-nos per tal de posar cara a tots aquells nicks i noms que coneixem de la xarxa, la trobada ha acabat convertint-se en una macro jornada amb espectacles, tallers, xerrades i conferències. Serà tot un dissabte d’activitat molt interessant (podeu anar recopilant tota la informació de l’esdeveniment al blog i a Facebook). Serà una jornada per compartir amb les famílies i al vespre, un sopar, dedicat exclusivament als i les bloggers. Només us puc dir que em fa una il·lusió terrible conèixer a tota la gent que assistirà a la jornada. Em moro de ganes de tenir estones per xerrar, per comentar i conèixer-vos a tots/totes. De veritat. I deixeu-me només citar algú de la organització: @LaReinaBruja, perquè la seva tossuderia, entusiasme i energia són impressionats. 

Sis articles i vuit parells de bessons

Les dues últimes setmanes, LA INVASION TWIN (la versió castellana del bloc) ha celebrat el seu primer aniversari.  Alguna vegada ja he explicat que entrar en aquest món dels blocs m’ha fet descubrir una gran quantitat de mares i pares que també comparteixen el seu dia a dia i les seves experiències. I també he descobert molts pares de bessons. Per a mi heu estat un gran descobriment.

Pensant en el primer aniversari del bloc em vaig decidir a demanar a alguns blocs de bessons que llegeixo des del principi o amb els que més he interactuat més durant aquest any, si els hi agradaria fer un article explicant això tan divertit, màgic, esgotador i múltiple que és tenir bessons. Us deixo els links dels posts, perquè crec que han fet un gran exercici de sinceritat que no és fàcil. Han dit coses que molta gent no s’atreveix a dir obertament. Y en cada un d’ells hi ha una reflexió important al voltant de ser pares de bessons.

La Charo, de Mis mellizos prematuros, analitza un tema vital. La logística.

La Nely, de Imaginar Sonrisas, és sincera amb ella mateixa per respondre a la comparativa entre tenir un nen o bessons.

Des de Mis mellizos y yo, crònica divertida de la multitud de preguntes absurdes que han “d’aguantar” les mames de bessons.

En el bloc Somos múltiples, també ens han regalt un post preciós: 'Amor al cuadrado' 

L’Anna Pujabet és mama de dos parells de bessons. Sí, sí, 2 + 2.

I Mis mellis, del bloc Mis ovomellizos, també recopila una bona llista de consells per a futures mares múltiples.

Així doncs ja ho teniu. Sis articles. Set parells de bessons, més les meves. Vuit :) Espero que us agradin i aprofito per donar-vos les gràcies a tots/totes per participar, per llegir, per comentar i sobretot, compartir. Un petó enorme!

Crònica de Madresfera a Barcelona

Era la primera vegada que participava en un esdeveniment d'aquest tipus. La trobada de Madresfera a Barcelona (a Boutique Secret) em va ajudar a confirmar algunes coses. Algunes coses ja les sabia, d’altres... d’altres les intuïa. D'altres, em van sorprendre.

1) De la xerrada de Rafael Gimeno-Bayon, advocat especialista en dret informàtic, em quedo amb un concepte: comencem a escriure un blog per passió, per ganes d’escriure i explicar els què ens passa, i sovint, ni pensem ni donem cap mena d’importància als temes legals que hi estan lligats. Potser no ho necessitarem mai. Potser quan ho necessitem ja serà massa tard. De la passió a la professionalització. Sé que estic en el camí, però encara no sé ben bé a quin punt. Ja tinc deures, pensar-hi. Com és habitual, molts dels elements importants només es van poder veure amb una pinzellada molt breu i superficial. Va faltar temps. Bona part del debat –interessant-, es va centrar en la protecció de dades i la vigilància de la identitat digital. I un altre concepte interessant: “Els errors de marca personal es produeixen principalment a Twitter. Un sol tuit pot destrossar la feina de mesos”, diu Gimeno. M’agrada el concepte ‘slow tuit’.

2) Show-rooms. Ja coneixia algunes de les marques, productes i serveis que es van presentar. Propostes més que pràctiques com Mammaproof o Pekefriendly (molt relacionats amb un tema que ara m'interessa molt, com és el màrqueting familiar). També relacionades amb l'oci, com Salir en família. O d'aquelles propostes originals i interessants com Rockillos. D’altres són productes que en la meva experiència com a mare ja he “deixat enrere”, com Quinny,  Hipp o Almirón. Crec que les presentacions serien més productives si es plantegessin com una conversa distesa entre marques i bloggers i no com una exposició... deixeu-me utilitzar la paraula “típica” per descriure-ho. Què tal una mena d'speed-dating? Potser d'aquesta manera, cada marca i bloc podrien centrar-se en coses que consideren més rellevants o profitoses per les dues parts. Ho deixo com a suggeriment, @madresfera :) 

3) La desvirtualització. El més important és que una trobada on una part dels convidats siguin mares/pares bloggers és que necessiten temps per xerrar. O mares/pares coneguts a través de les xarxes socials. El coffee-break va ser distès i va permetre les converses més properes, més animades i on es van veure les ganes de col•laborar dels uns amb els altres. Perquè el més important és compartir experiències. Per això vaig començar a escriure un bloc i per això m'agrada llegir-los. Però va ser massa curt! Només pel que fa a bloggers i “mamis” va ser un plaer posar cara i veu (com se sol dir) a mares i blocs, com @arare73, @Motherofthelamb @AISHASYLE @patinadora @mama2puntocero @mamavaca @Blogmodabebe @ParaelBebe... espero no deixar-me a ningú! Un plaer poder-vos conèixer. Segur que ens tornarem a trobar!

La invasió, al Via Lliure de RAC 1

RECOMANACIONS DEL VIA LLIURE DE RAC1

Moltes gràcies a l'equip del Via Lliure de RAC 1, que aquest cap de setmana passat han triat La invasió twin en les seves recomanacions. En antena han comentat que amb clau d'humor, el bloc repassa algunes de les coses que et passen pel cap quan et quedes embarassada i tens bessons. Sí, sí, és ben bé això (el podeu escoltar aquí, al minut 34). Així que moltes gràcies especialment a la Marta Carrasco, i també a la Marta Cailà, que si no m'equivoco, som companyes de promoció!