Veníem de tres setmanes especialment
dures i només ens faltava una guerra de trinxeres per acabar-ho de rematar. De
trinxeres, sí, de trinxeres. Quan just et penses que has avançat dos metres i
que has reconquerit terreny, l’enemic es multiplica i t’obliga a replegar-te.
Torna a començar de zero, però tornar a avançar per sobre terreny enemic. I
encara que dia a dia guanyes petites batalles, la guerra continua. I a partir d’ara,
sempre estarem en peu de guerra. L’enemic, per petit que sigui, no dóna treva. I
no s’esgota mai. El seu esperit de supervivència i persistència és
impressionant. I jo tinc poques armes. Vinagre, tractament farmacèutic i una
pinta especial. Em feia pànic, ho confesso. Però ja hem estat en plena batalla i
he vist cara a cara a l’enemic. Ara el reconec. I tinc ganes d’eliminar-lo per
sempre.
Coses
que cal saber:
Els polls són uns insectes que s’alimenten
de sang i viuen en el cabell humà. Les llémenes són els petits ous, de color
blanc, que s’adhereixen a la base del pèl i en 7-10 dies es converteixen en
polls. Es contagien per contacte, principalment de cap a cap. Prefereixen els
caps nets, de manera que la seva presència no vol dir manca d’higiene. El principal
símptoma són picors. Cal examinar minuciosament l’arrel dels cabells, i cal
mirar atentament la nuca i darrera les orelles.
Coses
que hem après:
El primer dia a les nenes els hi va
fer molta gràcia això de posar aquests tractaments, gorros de plàstic al cap i
aquesta pinta tan especial. Però va ser el primer dia i prou. Després es van
agobiar moltíssim amb totes les inspeccions, revisions... i crec que odien la
pinta, la pinta anti-llémenes. Importantíssim: d’acer inoxidable i sobretot,
passar-la inexorablement per tots els cabells i sense deixar-nos-en ni un. Jo
també la odio. Mai m’havia “picat” tant el cap com aquests dies. Mai havia
tingut tanta angúnia. Però a vegades, cada dia és una petita victòria.
