Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blogs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blogs. Mostrar tots els missatges

13 de des. 2012

Un bon grapat de celebracions


Se m’acumula la feina i em queden poques hores. A mitjans de desembre sempre em passa el mateix. A més, aquest any hi he arribat més apurada que mai.

L’Ona i l’Estel fan 4 anys aquest dissabte. Petites, se’m fa difícil resumir el que sento quan penso que ja fa 4 anys que ompliu la nostra vida al 300%. Cada dia que passa apreneu més coses, tenim unes converses més interessants i divertides, les anècdotes són cada cop més enrevessades, divertides i fascinants… i cada dia que passa, aquest vincle tan especial és més fort. Entre nosaltres i entre vosaltres dues. Divendres serem a l’escola per celebrar-ho a la classe amb vosaltres, a la tarda ens posarem a fer pastissos i preparar la gran festa que farem dissabte amb les famílies de les dues classes ( à la setmana que ve explicarem el ‘a vegades difícil ‘tema de les festes infantils quan tens bessons) i diumenge amb tota la família. Se’m fa difícil dir-vos tantes coses, amors… potser d’aquí a uns dies trobaré les paraules.


Al mes de desembre-gener de fa dos anys va néixer aquest bloc. La invasió twin va començar com un hobbie, un intent d’explicar la nostra vida amb bessones. I s’ha convertit en un hobbie que m’ha permès conèixer moltíssima gent interessant i amb molts temes en comú. Només per això ja val la pena. Volia donar-vos un regal sorpresa, un petit projecte que tinc moltes ganes d’engegar… però haurem d’esperar una mica més. Els dos últims mesos no han estat fàcils, ni tranquils, i no hi ha hagut manera de dedicar-s’hi. Tot arribarà.

I la última celebració. El meu, d’aniversari. Dilluns, 17 de desembre, faig 40 anys. Potser sí que els propers dies em tocarà també analitzar què significa i com m’hi veig. De moment no tinc massa temps per pensar-hi. He de preparar pastissos!

27 de gen. 2012

Avui faig un any



A finals de l’any 2010 em vaig posar un repte: volia tornar a escriure. Escriure alguna cosa més que no fossin notícies, cròniques o reportatges. Volia escriure sobre la increïble aventura que estàvem vivint i fer-ho d’una manera distesa, perquè potser, sinó, acabaríem una mica bojos. També volíem denunciar -no us penseu que ho hem oblidat- aquesta conspiració creixent per part dels bessons de dominar el planeta. En aquests últims 12 mesos les nostres teories es confirmen.

La versió catalana del bloc va néixer oficialment el 27 de gener del 2011. Avui fa justament un any. El més curiós és que m’havia fet una llista amb una cinquantena llarga de temes que pensava que podia servir-me de guia. De la llista n’he tractat molt pocs. Una de les coses que més m’ha sorprès ha estat veure com van sorgint els temes i com hi havia moltes més coses per comentar de les que em pensava.

Escriure el bloc em permet recordar tots aquests moments. Potser si no els plasmés, acabaria oblidant els petits detalls, les grans preocupacions, els gags més divertits. No deixa de ser un exercici de memòria i de records, petites...

Però sense cap mena de dubte, una de les coses més gratificants d'escriure el bloc és que m’ha permès contactar i descobrir tot un nombrós grup de mares i pares que també escriuen blocs. Mares i pares que també comparteixen la seva experiència i llegint-vos, he descobert moltes coses i n’he après moltíssimes més. Les xarxes són importants... com el grup de mares que vam parir a la mateixa època i que encara ens veiem, o vosaltres que compartiu coneixements en un bloc...

Què faríem sense aquestes teranyines?
Gràcies a tots/es per comentar, compartir i ajudar.


3 de gen. 2012

La muntanya russa



Com una muntanya russa. Pujades i baixades. A dalt... i a baix. Aquesta és la imatge que em ve al cap quan penso en aquest 2012 que acabem d’estrenar (i l'altre dia, Montserrat me la va regalar). La vida és així, hi compto i crec que ha de ser així...només que encetem un any que a nivell general arriba marcat d’incerteses, incongruències i irracionalitats. I que a nivell més proper, continuarà marcat -per sort - en el nostre dia a dia per aquesta sorprenent aventura de la maternitat.

Tan de bo el 2012 porti esperança, seny, llum, il•lusions i somnis. I sobretot, els somriures dels petits, que són els que fan que cada dia tingui sentit. Que tingueu molt bon any i serà un plaer continuar trobant-vos en aquest petit-gran espai de la blogosfera.

Núria




8 de set. 2011

Gràcies




Gràcies

Més de sis mil visites i una quarantena de seguidors.
Pàgina al Facebook i compte de Twitter pròpia de la Invasió. @la_invasio_twin
Un bloc amb versió en català, castellà i anglès. Sembla una bogeria!

Feia un any i mig que tenia la idea de LA INVASIÓ TWIN al cap, però el dia a dia se’m menjava. La feina i les nenes. Les nenes i la feina. Només escrivia notícies i guions de ràdio. I notetes per la professora de l’escola bressol. Finalment vaig decidir que no podia ser. Tenia moltes ganes de tornar a escriure, amb aquella energia que ho feia quan era més jove. Tenia la necessitat d’escriure, amb to irònic potser, sobre el canvi més important de la meva vida. És egocèntric? No ho sé, però jo m’ho passo molt bé explicant les petites aventures d’aquesta parella que ens ha canviat la vida. Espero que a vosaltres també us faci somriure i us pugui aportar algunes coses. La idea original també era poder explicar a futures mares, i sobretot mares de bessons, aquelles coses més pràctiques que ningú explica. I sabeu què us dic? No només m’ho passo bé, sinó que m’ha permès conèixer un grup de dones i homes, sobretot un grup de mares... un grup de mares fantàstiques que escriuen blocs i també comparteixen les seves experiències.

Gràcies a tots/es