Armes de mama

Com la Melanie Griffith en aquell clàssic que ara ja es veu mooolt passat de moda, avui us vull presentar les meves 'armes de mama '. No parlarem de paciència, ni de molta paciència, ni de capacitat de mediació, de donar abraçades i petons... no. Res d'això. Avui parlarem de MUNICIÓ pura i dura.

Perquè ... a veure ... vosaltres quina munició porteu a la bossa? Bé, potser que redefineixi el plantejament, perquè de la bossa d'una mare pot sortir de tot. I quan dic de tot, ja sabeu que pot ser de tot.

Vull dir: què porteu a la bossa per aquesta faceta d'infermera d'urgències - mare primers auxilis - bossa farmaciola ? (perquè aquest és un màster dels primers que fas quan tens una / més criatures) .

Aquests són els meus imprescindibles per a l'estiu:

Stick per les rascadetes dels peus: passem de botins a sandàlies, de mitjons a peus nus i normalment, a sabates noves (els peus d'aquestes noietes creix dia a dia ) . A la mínima rascada, li donem un petit toc

Protector labial: Un per cadascuna, marcat amb el nom , perquè és clar, les dues el van voler rosa. Encara que l’utilitzem més a l'hivern, sempre ho deixo en el kit de municions

Stick amb àrnica: La meva nova adquisició. Contra els cops el nostre remei infal·lible és el gel, però clar, no aniré amb una bossa de pèsols congelats a la bossa. Provaré aquest stick que atenua els morats com a conseqüència dels cops. Molt important: no es pot utilitzar sobre mucoses o ferides obertes perquè pica. M'ho va recomanar una altra mami ( perquè ja sabeu que aquest màster es treu al parc, a la porta de l'escola, en el grup de WhatsApp de mamis o amb mamis amigues) .

Roll -on per picades de mosquits: He de confessar que ja fa anys el vaig comprar per a les petites però qui l’acabo utilitzant sóc jo . Un cop t'ha picat ja el mosquit, és el que més m’alleuja . Les petites l'han utilitzat alguna vegada ( encara que si algú atrau els bitxets en qüestió sóc jo ) i els encanta l'olor. En ser en roll -on dura moltíssim.

Què em recomaneu? Quins altres imprescindibles afegiríeu a la llista? I a la meva bossa , és clar ...

Les lliçons del camí de lloses grogues

Imatge de David Bisbal / Joventut de la Faràndula

Les pel·lícules o obres de teatre et poden agradar o desagradar (o deixar indiferent) per mil raons, però a mi, les que realment em marquen són aquelles que donen debat i de les quals parles, reflexiones i t’ensenyen coses. I només sortir del cinema/teatre li dones voltes, surt en converses o utilitzes d’exemple. I et marquen passat el temps.

Això ens ha passat amb el darrer muntatge familiar de la Joventut de la Faràndula, El món del màgic d’Oz. No cal massa que repassem la història oi?. La Dorothy viatja al fantàstic món d’Oz, i per poder tornar a casa escapant-se d’una bruixa malèfica, necessita anar a veure un gran mag. En el camí l’ajudaran un espantaocells que lamenta no tenir cervell, un home de llauna que no té cor i un lleó sense coratge. Tots esperen que el mag els hi concedeixi els seus desitjos, però finalment no fa falta perquè quan és necessari, tots aquests valors, necessitats i sentiments, ja hi són. Només cal buscar-los i fer-los aflorar.

Les nenes van passar-s’ho meravellosament bé, cantant les cançons (és que feia dos mesos que ja me les demanaven), veient les escenes i posant-se nervioses al photocall amb els personatges. Però el millor va arribar després. Camí de casa van començar les primeres converses i reflexions. Només us en deixaré algunes:

“El cervell serveix per pensar. Si no poguéssim pensar no podríem explicar i inventar contes”.

“L’home de llauna deia que no tenia cor però al final plorava. Jo si no tingués cor potser no m’enfadaria tant. Això estaria bé, oi? Però tampoc podria riure?”

“El valor (coratge) exactament què és, mama?”. “Jo tinc valor?”. “És com ser valenta?”. “Jo vaig ser molt valenta quan l’any passat tenia por de nedar sola i ara ja no”.

“La Dorothy ha somniat que anava a Oz?”

I les reflexions han continuat durant la setmana, convertint els personatges en protagonistes de sentiments, reaccions i preocupacions. 

Joventut de la Faràndula va estrenar aquest muntatge fa 15 anys, i ara ja en fa 5 se’n va fer una revisió. Ara l'ha tornat a pujar damunt l'escenari. És una història amb una màgia especial, i amb unes cançons precioses. Grans veus i fantàstiques interpretacions de l’Alba Grau (Dorothy), l’Espantaocells (Xavi Clapés), l’Home de llauna (Miquel Roselló) i el Lleó (Marc Granado). Tots ells, perseguits per la malèfica Bruixa de l’Oest, interpretada per la Jèssica Martín, i amb l’ajuda inestimable per vèncer a la bruixa de la Linda (Cristina Barbero). Un muntatge amb la direcció de Quim Carné, les músiques de Joan B. Torrella i les coreografies de Montse Argemí.

Si sou de Sabadell o ho teniu ben aprop, encara teniu el cap de setmana que ve per fer aquest fantàstic viatge (fins l’1 de juny). De tota manera, estic convençuda que l’espectacle, el revisat Màgic d’Oz de la Faràndula, tindrà un nou i llarg recorregut. Felicitats!

La maternitat també es mesura en passadissos del súper

Que ningú s'atreveixi a dir-me que estic boja si afirmo que la maternitat, o les fases de la maternitat, també es mesuren en els passadissos del súper. Les proves? Aneu aixecant la mà tan bon punt us sentiu identificats/des .

Fase 1: Inexistència : Quan no ets m/pare

Entres al supermercat i mai has mirat el passadís dels bolquers, ni llets artificials, ni biberons. Diuen que fins i tot hi passadissos (als centres comercials grans) de puericultura. Banyeres, canviadors i altres. Tu, ni idea. Ni t’interessaven per curiositat. Només alguna vegada havies fet algun regal per a un nadó, però compraves una mica de robeta i punt.

Fase 2: Aproximació : Embaràs

Ahhhh , la cosa canvia. Amb certa por comences a apropar-te a aquest passadís. Per començar a fer-te a la idea. Si a més esperes bessons, et fixes molt en les etiquetes dels preus. Comences a preguntar per a què han de servir certs productes. I com s'utilitzen. Porten instruccions? Ho llegeixes, així per sobre, perquè encara et falten molts mesos i ja tindràs temps de veure-ho bé. Una altra qualitat d'aquesta fase és que sols escoltar les altres mares, per quedar-te amb les seves converses i veure si pilles quina és la millor marca de bolquers i que estigui bé de preu . Al principi t’estresses una mica ... i t'adones que en realitat, mai t'havies fixat però hi ha 3 passadissos del súper dedicats a nadons. Vaig explicar “la meva primera vegada" en el post Elnegoci Twin - 2

Fase 3: No puc viure sense ells . Els nadons ja han nascut

Vius en aquests tres passadissos. No només et saps els preus de totes les marques de bolquers, sinó que saps a quant et surt la unitat, quins pots utilitzar en circumstàncies normals perquè aguantin bé i t'estalviïs una mica de diners i quan no. Llavors et surten una mica més cars però saps que aquests bolquers aguanten el que calgui. Tens un sensor per visualitzar totes les propagandes de tots els supermercats per detectar qualsevol oferta . Et passarà exactament el mateix amb les tovalloletes humides (just davant dels bolquers en aquest passadís que s'ha convertit en la teva segona llar). Aquest passadís, pel qual encara que tinguis de tot per als fills , passaràs per veure si hi ha alguna cosa nova que pugui ser-te útil. Coneixeràs tots els productes (encara que no els facis servir). Vaja, la noia del súper ha canviat les culleretess de lloc ... on les haurà posat? I els pitets aquells que hi havia la setmana passada d'un sol ús? A diferència de la fase 2, ja no escoltes els altres comentaris. Espavila i ves per feina o no arribaràs per preparar el berenar i les dues es posaran a plorar com si no els haguessis donat ja un iogurt i 3 bastonets de pa a cadascuna.

Fase 4: Desintoxicació

Després de molts bolquers i tovalloletes , t'enfrontaràs a l'operació bolquer. I un cop superada, a poc a poc deixaràs d’habitar en aquest passadís. Sense saber com ni quan, el teu bebè ja no utilitzarà la majoria de productes que estan en aquestes prestatgeries. Cap . I un dia , com em va passar a mi fa només unes setmanes, fins i tot ho vaig retratar . I em vaig adonar de la quantitat de productes que hi ha, i de tots els tipus de bolquers que hi ha al mercat. Mira, aquests no hi eren quan les nenes eren petites. Et sents alliberada , perquè realment és aquesta sensació “d’etapa superada" . Però de cop ... t'entra una suor freda .

Fase 5: Inexistència de nou

I ara què m'espera ? Les petites ja volen anar als passadissos de roba, de sabates ... Què serà el següent? Maquillatge? Refrescs? Gelats? Bé ... per sort , aquests sí que te'ls coneixes.

Una mama i una mare

Ja fa un parell d’anys, només començar a l’escola, amb les petites parlàvem de la família.

Van arribar un dia de classe i una d’elles m’explicava que un nen no tenia un papa com tenia ella. No, li vaig respondre. “Te dues mames, oi?”. I ella em va contestar: “Nooo, té una mama i una mare”. I continuava analitzant: “Jo tinc un papa i una mama”. “Sí, i hi ha nens que potser tenen un papa i un pare”, els hi vaig respondre. L’Ona va afegir que el papa i la mama d’una nena de la classe viuen en ciutats allunyades. “Hi ha famílies molt diferents”, van concloure elles.

Me les miro i veig una generació que creix i viu amb absoluta normalitat que un nen tingui una mama i una mare. Hi ha nens que viuen amb un pare, amb la mare, amb un pare i una mare, amb dues mares, amb dos pares, amb els avis, amb tiets, amb tutors, amb els nous companys/es dels seus mares o pares, amb famílies d’acollida... I molts d’altres nens viuen sense tenir ningú que els estimi. I això és el que més els costa d’entendre a les petites. 

Potser no faria falta dir-ho, tan de bo no fes falta dir-ho, però sovint em trobo que encara hi ha qui no té res més a fer que posar-se en la vida dels altres. I parlar, i criticar i jutjar a qui i com s’estima. I em poso dels nervis quan escolto algunes d’aquestes persones quan diuen que dos homes, o dues dones, no poden tenir una criatura. Però sí que toleren que una criatura visqui un malson, però clar,  en el sí d’una família formada per un home i una dona. Perdoneu, però jo no els entenc.

Feia molt temps que volia escriure aquest article però no trobava el moment. Hi he pensat arran de la celebració, el 17 de maig, del Dia Internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El 17 de maig es commemora mundialment la data en què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties. Era l’any 1993. I això m’ha portat, avui, a parlar de la multitud de fórmules que tenim per al nucli familiar. 

Potser per això m’agrada tant la frase. Amb ulls de nen, les coses són molt més senzilles i fàcils d’entendre: “Té una mama i una mare”. 

Veritats bessonils: agudesa visual

Ampliem el catàleg de ‘Veritats bessonils sense embuts'. Amb NO HO PODRÀS VEURE TOT. Avui he estat plenament conscient que un altre dels súpers poders d’una mare de bessons passa per l’agudesa visual. Us poso en situació.

Aneu a la piscina amb les bessones. Quan eren petites no t’ho podies ni plantejar, perquè la logística era tal que resultava impensable. Ara ja no. 

Però vas a una piscina on ja normalment no es veu gran cosa pel baf, i et treus les ulleres. Miops, ja m’enteneu la sensació (en el meu cas que per postres tinc 12 diòptries a cada ull, és de medalla d’or). Ja tens prou feina, enmig de tanta canalla, a controlar les teves, que només les identifiques perquè una és una taca groga (del gorret) i l’altra blanca. No te’n pots refiar del banyador perquè totes les nenes porten el mateix banyador rosa del Decathlon.

Doncs només falta que quan estàs ben situada, comencin a cridar les dues alhora.

“Mama, mira com faig el pi”

“Mama, t’ensenyo com em tiro de cap”

“Mama, l’altra dia vaig aprendre a fer el dofí”

“Mama, mira’m, que faig la fletxa”

“Mama, mira com salto”

“Però, mama, mira’m!!”.

No puc, amors. Si estan a dos metres d’on sóc, ja no les veig. I si se’m posen aprop, mentre una està fent el dofí no puc mirar com l’altra és una fletxa.

“Molt bé!. Ho heu fet molt bé les dues”.

Apa, agudesa visual de super-heroïna!