Turisme imaginatiu

MINIVACANCES – 2

Fer turisme amb dues petites de tres anys i mig pot ser complicat. L’any passat vaig tenir una mala experiència ( veieu el post Turismus interruptus) però també cal dir que en vaig aprendre i molt d’aquella situació. D’entrada cal dir que si per les petites fos, això d’anar a passejar, o el típic “anem a veure una cosa molt bonica” no funcionaria mai. Aquests dies hem posat en pràctica i ens ha funcionat el turisme imaginatiu. O “inventa la història que faci falta perquè els hi sembli interessant mentre tu pots visitar o veure alguna cosa” (només que aquest títol és molt més llarg i suposo que amb el primer tots ja m’heu entès).

Ermita de Santa Llúcia. Dalt de tot d’una muntanya arran del mar. No els hi sembla gens atractiu. Però tot el que semblin castells són llocs susceptibles de buscar-hi (i trobar-hi, òbviament) les fades que tant els hi agraden. I quan ja estaven cansades… ohhhhh. Un pou. El pou de la Blancaneus, on canta al principi de la pel•lícula.

 

Això és un pou, mama?

I per què té aigua a baix?

I per què hi ha aquesta tapa que pesa tant ?

Papa, per què han posat aquest “castell” tan amunt?

Peñíscola. Sabia que el nom de Castell del Papa Lluna els hi encantaria. Mentre pujàvem pels carrers empedrats vam trobar una bruixa… i dins del castell un calderot enorme on les fades preparen les seves begudes màgiques.

Dos petits exemples. Dues petites “victòries”. I un gran descobriment: tornar a veure les coses amb uns altres ulls. M’agrada, m’agrada molt inventar-me històries per a les petites.