5 dies de vacances, 5 grans aprenentatges

Aquesta setmana us he intentat resumir en cinc aspectes concrets aquestes petites vacances que hem fet. Amb alguna gent he comentat que han estat els únics 5 dies en els últims 4 anys que més s’han assemblat a fer vacances de veritat. Fer vacances en el sentit de descansar, relaxar-nos i deixar que passin les hores. Mai m’havien fet massa gràcia aquest tipus de vacances, però què voleu que us digui, aquests dies m’han entusiasmat. Segurament no massa més dies, perquè ja m’agobiaria i necessitaria una mica més d’activitat, però la veritat és que han estat genials. Vaig triar un aparthotel amb piscina i al costat de la platja, amb pensió completa. D'aquesta manera combinada les avantatges de no haver de fer res, amb un espai on disposava d'una petita cuina, microones i nevera. Crec que ho vaig encertar de ple. Quan són més petits això de la pensió completa és més complicat (per les papilles, per exemple), però ara... ara és un gran invent :)

I quines coses n’hem tret?

1 – He hagut de donar la raó a la meva mare (no creieu que no em costa confessar això) quan deia allò de “jo vull anar a un lloc de vacances on m’ho facin tot perquè sinó acabaré fent el mateix que faig a casa”. M’alegra veure que alguns dels vostres comentaris corroboren la situació… Feu clic aquí si voleu rellegir el post.

2 – Si vols fer una mica de turisme amb criatures heu de fer turisme imaginatiu. Inventar mil històries per tibar dels més petits…

3 – Estar de vacances em permet tenir per temps per dedicar-lo per separat a cada una de les bessones. Això és un tema de debat recurrent entre pares de bessons (i aplicable total i absolutament a pares amb fills d’edats diferents). Nosaltres tenim un moment infalible. El crit de guerra és: Mimitos amb la mama!

4 – Les petites han descobert, i de quina manera, la piscina i la platja. Tant, que hem patit una Disney-metamorfosi. Sí, sí... hem perdut la Ventafocs per convertir-la en La Sirenita.

5 – A les petites això d’anar al buffet lliure (al restaurant – crépérie, en deien elles) els hi ha encantat. No us puc enganyar. A mi també m’ha encantat. Probablement, tot i tractar-se d’un esport de risc, ha estat el millor d’aquestes minivacances.

En resum? Vull repetir!!