31/10/2014

Monstres de Halloween?






La volta ciclista del Trocathlon


Això de les bicicletes és un altre màster dels que parlàvem l’altra dia (Sóc una mama-màster). Si ho penso fredament, en cinc anys han tingut una bici de bebè, un patinet, i una bici de 16. Doncs aquesta última, a l’Ona ja se li ha quedat petita. 

Amb bessonada, un s’ha de pensar dues vegades què i com compra (Alguns consells pràctics per estalviar amb bessons, aquí i aquí) . Perquè per molt que algú de la família els hi volia regalar una bicicleta nova, penso que és una despesa excessiva en el moment que al cap d’un any, aquesta bici es pot haver quedat petita. I més si tenim en compte que darrera de les petites, no hi ha ningú que “hereti”. Per això, l’any passat, ja vam decidir que les bicicletes les buscaríem al Trocathlon, el mercat de la mateixa Decathlon. Vam pensar que moltes famílies es devien trobar com nosaltres… i ho vam encertar. Les dues petites van tenir bicis noves i van començar les seves particulars voltes ciclistes (Fitipaldis sobre rodes). Però a l’Ona, que ha fet una forta estirada, se li ha quedat petita. Així que dissabte passat vam tornar-hi. Cua impressionant de persones portant les coses més increïbles. Taules de windsurf, trineus, llits elàstics... i bicicletes. Moltes bicicletes. L’Ona està contenta. Bici nova de 20, de color blau, amb uns adhesius de neu que li encanten. I està emocionada amb això del canvi de marxes. Nosaltres també. 35 euros.

21/10/2014

Sóc una "mama-màster". Tu també?


Que això de la maternitat ve amb nous catàlegs d'aprenentatges sota el braç ja ho imaginàvem tots. Però que en poc temps et vegis "obligada" a cursar màsters per a tot, a mi això no m'ho havien explicat. N’hi ha alguns que són curts i fàcils, d'altres que impliquen esforç i treball diari i sense data de caducitat.

Així, d'entrada, els primers que em venen al cap són:

El Màster de bolquers (vaig treure súper bona nota, em sabia el preu per unitat de totes les marques i tots els supermercats, i olorava les ofertes a distància)

El Màster del biberó (aquest em va costar al principi, perquè les bessones tenien gustos diferents amb les tetines i no hi havia manera d'encertar). Finalment vam poder unificar amb els Philips Avent i dominàvem el màster a la perfecció.

El màster Vermell-Taronja (en aquest t'ajuda el pediatre, perquè és el que et diu si toca Dalsy o Apiretal)

El màster cotxet de bessons: conduir empenyent 35 quilos de cotxet no és fàcil. Posar-lo al maleter / ascensors / voreres requereix nocions d'arquitectura espacial.

El màster histèric de la pre-inscripció escolar: Aquest va ser dur. Molt estrès durant mesos, pensant en la millor opció, amb càlculs logístics i càbales sobre si entrarien o no a l'escola que volíem i ens agradava.


El màster de socialització: Les bessones van a classes separades. El màster de memorització que suposa aprendre’m  els noms dels seus 50 companys de classe en total. D'alguns d'ells conec també als seus germans. Reconec que encara avui, no associo alguns pares amb els seus fills. Cent pares i mares de cop són molts. 

Però al que anava ... el màster més important, que de fet, va ser el motiu que em va fer començar aquest post. El màster que estic estudiant actualment. 

Perquè això d'Eurodisney és molt complicat. A veure ... em fa gràcia ... però em ronden mil preguntes. Les petites faran 6 anys. En molts pack-oferta fins als 7 és gratuït. Està bé que m'ho plantegi ara? Aguantaran el ritme? Que car, mare meva! Només Eurodisney o aprofito per fer un parell de dies a París? Cotxe, tren o avió? És millor contractar els àpats o no? Hi ha trucs o gangues per aconseguir packs a millor preu? Val la pena, realment?

En aquestes estic, així que m'agradaria demanar-vos tots els suggeriments, idees i experiències. Gràcies!

06/10/2014

Carta d'amor / odi a la meva pinta llemenera


Anava a dir-te que t'havia trobat a faltar aquest estiu ... però no seria exactament cert. La veritat és que va ser acabar l'escola i es va acabar la histèria de les inspeccions diàries de cabell, passar-te cada dia per examinar cada floc ... ens relaxem, i la veritat sigui dita que a l'estiu només et vaig treure un dia. I et vaig deixar a casa, no has fet vacances. Hauràs descansat molt suposo. La felicitat estiuenca de no haver d’assecar els cabells després de la dutxa ni haver de fer inspecció detallada del cap de les criatures ha arribat a la seva fi.


Una setmana abans de començar l'escola et vaig treure del fons de l'armari i et vaig deixar a primera fila. Algú ha comentat que algun nen ja estava de nou en procés de desinfecció. Així que vaig tornar a estimar amb totes les meves forces perquè ets la primera a detectar els animalons fastigosos. Ets la reina de la prevenció. T'estimo per això, però al mateix temps t’odio amb totes les meves forces pel que significa. Cada vegada que t’agafo i et passo per un floc de cabells estic desitjant que apareguis neta, si de cas amb algun granet de sorra, perquè aquestes criatures meves sembla que es banyin en sorra a l'hora del pati. Odio quan veig quelcom sospitós entre les teves fermes pues. Ho odio ... ho odio ... ho odio ... T'estimo quan hem acabat i no ha aparegut res. Però sé que l'endemà o al cap de dos dies, tornaré a debatre’m en sentiments per tu.

30/09/2014

Amics imaginaris


La Júlia i la Fiona són les amigues imaginàries de les nenes.  Les bessones no havien parlat massa de personatges o amics que no existissin. Sempre han “utilitzat” (per dir-ho així) els amics de la classe. Recordo que hem cremat diferents etapes, i sempre relacionades amb el seu dia a dia. A P3, feien de mestres, i passaven llista dels nens de la classe. A P4, que van començar a natació, feien de monitores i s’emportaven els nens a classe i muntaven la piscina al mig del menjador. L’any passat, que van anar de colònies... quin descobriment!!! Sota la taula del menjador era una tenda fantàstica per jugar amb els altres nens.

Però esporàdicament, se’n van a classe de patinatge artístic o a fer natació sincronitzada amb la Júlia i la Fiona. Són activitats, que curiosament, hem fet fora de l’escola, per tant, suposo que per això no hi involucren els nens de la classe.  “Sí que existeixen, però són invisibles de veritat. Vosaltres no les veieu”, m’expliquen.  I riuen. La Júlia, la Fiona i els nens de la classe es converteixen en hores de joc i imaginació de les petites quan juguen a casa.


Llegeixo que és freqüent en els nens fins a 7 anys parlar dels amics imaginaris. Els nens desenvolupen un món de fantasia paral·lel a la realitat i aquest amic imaginari pot ajudar a desenvolupar les seves emocions. Segons alguns especialistes, són companys que els nens creen per superar certes pors, però també pot ser una manera de reforçar la confiança en ells mateixos. Escolteu les converses que el nen té amb el seu amic imaginari, perquè us pot ajudar a conèixer millor les coses que el preocupen o que pot necessitar.  

22/09/2014

Companyes, sempre




Aquest cap de setmana ens hem acomiadat de la platja. Amb l’inici del curs escolar, gairebé ha estat un “adéu, estiu”. He pogut seure una estona tranquil·la a la sorra, i pensar en com ha anat aquest estiu, del qual encara tinc tantes coses per explicar. Però me les quedo mirant com es banyen, salten onades i juguen a la sorra davant meu. Una diu que fa una cascada d’aigua mentre l’altra crea un castell, però en el fons ajunten les dues construccions. 

I sabeu què? Em fan enveja i alhora em fan especialment feliç. De petita, jo no vaig tenir ni cap germà ni cosí de la meva edat, i fora de l’escola, no tenia nens per jugar. I és una cosa que vista amb perspectiva, penso que trobava a faltar. 

Elles són grans companyes de joc. Sí, es barallen, és clar… i s’enfaden. I s’estimen amb bogeria. Les veig jugar, i escolto com riuen. Sempre ho han fet, des de petites. Tenen les seves històries i els seus jocs. Vaig saber que seria un vincle especial des del moment de quedar-me embarassada. La idea de tenir-ne un ja em feia respecte, i de cop, me n’arribaven dos. Una amiga em va dir que la naturalesa era molt sàvia. I tant. Les va enviar juntes, perquè tinguessin una companya de vida. I jo me les imaginava quan tinguessin dos anys, com serien. I encara ara imagino com seran quan en tinguin 7 o 8. I m’espanto una mica en com serà quan siguin adolescents (si es barallaran molt per la roba o ens ho posaran complicat amb el tema sortir de festa). Penso si viuran aquí o a fora, o què voldran ser de grans. Només confio que sempre es tinguin l’una a l’altra, i que s’estimin com ho fan ara. Una complicitat única i difícil d’explicar. I em ve al cap la imatge de dues bessones del barri, que deuen rondar la seixantena, i que moltes tardes les veig passejar plegades. Imagino que cada una té la seva vida, però que els hi agrada explicar-se el seu dia a dia.

I mentre hi penso, les meves "petites" s’agafen de la mà i s’endinsen, per enèssima vegada aquest cap de setmana, a saltar juntes les onades. És meravellós.

31/08/2014

Nou curs, nous reptes


Aquest estiu el bloc ha descansat del tot. No era la meva intenció, perquè tenia moltes ganes d’escriure, però hi havia una missió prioritària: carregar piles.

Crec que les hem carregat molt, i espero que durin un cert temps. Tinc moltes ganes d’escriure sobre moltes coses, i compartir-les amb vosaltres. Hem tancat una etapa (P5) i en comencem una altra, amb aspectes per resoldre i d’altres que hem treballat molt aquest estiu. Hem passat unes setmanes carregades d’aventures i ara comencem el nou curs. Per a tota la familia, una nova temporada de reptes i curiositats.


Benvinguts al nou curs de LA INVASIÓ TWIN.