26 jul. 2015

Llegir i escriure és divertit. Una bona app per als petits



Aquest post no pretén ser un al·legat a favor o en contra dels deures / tasques a l'estiu. Crec que a casa fem "deures" constantment, durant tot l'any. Si anem al supermercat, les petits estan encantades de llegir tots els noms dels productes. Ara estan entusiasmades amb les sumes, de manera que es dediquen a sumar tots els productes i euros que poden (sense cèntims, que això ja els hi costa més). De totes les coses podem aprendre. Fa dos anys vam començar la nostra "llibreta d'estiu". Cada dia dibuixàvem una cosa que ens hagués passat durant el dia, paraules clau, coses importants ... per això ens va encantar que a l'escola ens proposessin alguna cosa semblant per a aquest estiu. A les petits els agrada, de manera que fem de tot una mica ...

I cert és que les noves tecnologies ens ajuden a això. A casa no som de deixar-los mòbils per jugar, no tenim tablet, i l'ordinador l'utilitzen en comptades ocasions. Però hi ha una aplicació per a smartphones que em vaig baixar immediatament i les petites estan encantades. De fet, ésl'app d'un joc de taula que ja tenim. Es tracta de KIDNELIS, i ara ho teniu ja en app. És molt senzill però increïblement pràctic i efectiu. Els nens llegeixen una frase i han de decidir si és veritat o mentida. Algunes són tan divertides que vas veient com comencen a riure abans d'acabar perquè ja veuen que no és certa. Després es tracta que l'escriguin ells, per practicar paraules noves o aquelles que mai se'ls queda com s'escriuen bé. El que us deia, simple, pràctic i molt efectiu. A les tardes dediquem uns minuts a cadascuna d'elles amb el joc. Us el recomanem de veritat! A més, teniu diversos idiomes per escollir, o sigui que fins i tot us serveix per practicar a tota la família!

Sobre l'aplicació

La start-up Sabadell Shop, de Sabadell, ha estat qui ha tret al mercat l'app educativa Kidnelis en diversos idiomes per potenciar la lectoescriptura de manera creativa i en un suport digital per a majors de 6 anys. L'aplicació es basa en el joc de taula manipulatiu Kidnelis, creat pel doctor en pedagogia Carles Rodrigo. Els jugadors escriuen directament a la pantalla de la tauleta, després de valorar si les diferents frases ocurrents que la aplicaciónles planteja són veritables o falses. Els nens poden fer el traç amb el dit o amb un llapis de tauleta, un exercici amb el qual, a més de potenciar la comprensió lectora, també treballen la motricitat fina. La nova aplicació Kidnelis es pot trobar a les plataformes iOS i Android.

15 juny 2015

Posa’t el davantal! Anem de #cookandcraft!


Coneixeu algun nen a qui no li agradi ajudar a la cuina quan es tracta de fer galetes? Pastissos? Gelats? Quin nen no s’ho passa pipa amb adhesius, cintes, cartolines i figures fetes de foam? De ben segur que a tots, una mica més o una mica menys s’ho passen d’allò més bé amb aquestes activitats. Però si teniu realment volem potenciar la seva creativitat i el seu interès per la cuina i l’art, avui us vull presentar una proposta interessant. La combinació de les dues coses! 


És el que devien pensar des de la Cookiteca i des de Just for you Kids a l’hora d’unir esforços i plantejar unes colònies d’estiu de cuina i arts plàstiques. Pensades per a nens i nenes de 6 a 14 anys, no només fan diversos tallers i aprenen a cuinar, sinó que els faran fer un viatge “gastronòmic” per diverses cultures, i així podran conèixer bé França, Itàlia, els Estats Units, Japó i Mèxic. A més, els participants s’hauran de preparar l’esmorzar i el dinar, i així veuen la importància de la feina que es fa a la cuina. I no oblidem la part de craft, que segur que faran manualitats precioses. Les colònies es fan a la Cookiteca del recinte del Poble Espanyol, a Barcelona (un espai fantàstic). 


Mmmmmmm, tot boníssim!

Ja ho sabeu, poseu-vos el davantal, que tenim feina! 





28 abr. 2015

Una nova manera d’entendre el temps

La data d’avui és 28 d’abril +6 VDB.

Hi va haver una època de la meva vida en què el món es dividia en dos tipus de persones. Les que havien (havíem) llegit El senyor dels anells i les que no. Les que eren (érem i som) fan d’Star Wars (l’original) i les que no. Ara mateix es podria dividir el món en les persones que estan boges (estem) per Patrick Jane i les que no. Però abans, aquestes divisions no afectaven el temps. L’única mesura del temps era la clàssica. Abans de Crist/Després de Crist, ahir/avui/demà, la setmana que ve, l’any passat, en un futur... SIMPLE. Tot era simple i estava establert així.

Des de fa sis anys, algunes vegades tinc la sensació que la meva manera d’entendre el temps ha canviat. Que només hi ha dues èpoques i dues maneres d’entendre-ho.

La VAB: la vida abans de les bessones
La VDB: la vida després de les bessones

És com un tren que avança inexorablement. 

Hi ha coses que em recorden a una estació llunyana, que vaig deixar enrere. Era l’estació de “La meva vida d’abans”. Aquella en què podia improvitzar sortir de la Universitat, o de la feina, i anar a prendre una cervesa. O anar al cinema. O agafar el tren i anar a Barcelona a veure una pel·lícula que només feien al Verdi. Era aquella estació on un dinar s’allargava i s’allargava i acabaves jugant al Trivial amb apostes absurdes fins a la matinada. I on podies planificar un cap de setmana el divendres a la nit. O fins i tot dissabte al matí. On anaves a la perruqueria i quan entre el moment que deies “m’he d’anar a depilar” i el moment que ho feies només passaven unes hores i no tres o quatre setmanes. No sabies què eren ni els dossiers de lectura, ni les bossetes dels esmorzars, ni feies col·lecció d’ampolles d’aigua buides perquè podien servir de decoració de Sant Jordi... i no teníem ni idea de què era l’Apiretal o el Dalsy. Al CAP, miràvem de reüll a l’àrea pediàtrica. A la VAB, escoltàvem música que ens agradava, dels grups que seguíem.

Hi ha vegades que trobo a faltar coses de la meva VAB. M’agradaria tornar-hi a estones, desconnectar un moment, tornar a aquelles tardes que agafava un llibre i si m’enganxava no parava fins que llegia les últimes línies. O aquelles tardes que començava amb La guerra de les galàxies i per molt que ho intentés sempre acabava veient també L’imperi contraataca i El retorn del Jedi.


Però mentre penso en això, sento que algú crida “Maaaaaaaaaaaama”, i aterro de nou, al 28 d’abril +6 VDB. Em venen corrents amb un somriure i em canten una cançó divertida que han après i que les fa riure fins que els hi fa mal la panxa. I m’estampen un petó d’aquells que fan molt soroll a la galta. La VDB, la vida després de les bessones, és tota una aventura, que no canviaria per res. Bé, sí, per uns petits moments d’escapada a la Vida d’abans que elles arribessin. 

13 abr. 2015

Sobre nòvios i nòvies



Les petites no s’atabalen massa amb el tema nòvios i nòvies (ho dic perquè a vegades sento converses i flipo quan tots els nens de P3 ja estan aparellats i sembla que siguis un bitxo estrany si no ho parles amb els consogres).

Avui, mentre dinàvem, ha sortit el tema.

Estel: “Tu i el papa abans éreu nòvios, oi?”
Jo: “Sí, encara ho som de nòvios”
Ona: “Jo no tindré nòvio ni bebès, així estaré més tranquil·la (ho diu amb un aire de suficiència que no sé si posar-me a riure o plorar). Faré el que vulgui, estaré tranquil·la i no hauré de córrer” (ens deu veure córrer a nosaltres)

Estel: “La mama també sempre explica que ella no volia nens i mira, ens va tenir a nosaltres dues”
Jo: “I me n’alegro molt”
Ona: “Bé, ja ho veuré quan sigui més gran”, riu.
Estel: “De tota manera Ona, tu i jo tenim nòvies, perquè amb la Marta i la Laia viurem a Barcelona”.
Ona: “Ah sí, és veritat”

(La Marta i la Laia són dues bessones, i ara com ara són les seves amigues-super amigues. El que més els hi agrada d’anar-se’n a viure juntes a Barcelona, diuen, és que cada dia dinaran a fora. Mira si són llestes!)


23 març 2015

Nou màster a la vista: maloclusió

Des de que sóc mare he fet infinitat de màsters: el dels bolquers, llets en pols, tipus de llitet, cadiretes de cotxe, pneumònies i refredats, enrabiades, gestió d’emocions, càries i pulpotomies... en fi, mirat fredament, cada dia és un màster.

Des d’avui me n’apunto a un de nou. Maloclusió.

Amb les petites tenim un bon seguiment amb el dentista (arran de la pulpotomia de l’Ona que ens va fer veure les estrelles), però a l’escola ens van avisar que la setmana passada feien revisió dental amb els professionals del CAP. Penso que en aquest cas, ja va bé fer una altre revisió, no fos cas que hagués aparegut alguna càries inesperada. Aquestes revisions es fan per prevenir i detectar precoçment possibles alteracions de la salut bucal. Hi valoren aspectes com l’existència de càries, si l’oclusió és correcta, l’estat de les genives i el nivell d’higiene.

Els resultats ens posen en alerta d’un problema que ja ens havien avisat però que ara ja hem de començar actuar. Una de les petites maloclusió greu, mossegada creuada posterior dreta. L’altra, maloclusió lleu, tendència classe molar II. Per la resta, tot bé. Així que hem demanat visita per rebre consells sobre les necessitats del tractament de la maloclusió. De fet, la seva dentista ja ens havia avisat que ens els propers mesos ens hi hauríem de posar.


Doncs res, ja tenim hora. És el primer pas del nou màster. 

17 març 2015

Nens intrèpids


Els nens són intrèpids. Per naturalesa. I també, crec, per l’oferta que tenim actualment.

M’explico. La primera vegada que vaig esquiar tenia 29 anys. Mai m’havia atret, però el meu home ho volia provar i ens va enganxar als dos. A ell sempre li ha agradat navegar (feia windsurf i havia arribat a tenir una barqueta) i em va fer pujar per primera vegada a un hobie cat quan en tenia 28, d’anys (l’acabava de conèixer). L’estiu passat va aconseguir fer realitat un somni que feia temps que li anava al darrera, baixar amb canoa per les gorges del Tarn. Jo tenia 42 anys. Mai he patinat sobre gel, perquè els patins i jo no som bons amics. La primera vegada que vaig posar-me un arnés per fer ràpel tenia 17 anys.

Doncs bé, les bessones, amb només 6 anys, ja han fet tot això.

Van calçar-se uns esquís amb tres anys, van navegar amb el seu pare amb una barqueta amb 4 o 5, patinen des de ben petites, i van fer canoa amb 5 anys i mig. Les petites es van posar arnesos fa dos estius per saltar d’arbre en arbre. El tema de la bicicleta va ser impressionant i de cop van passar de seure en la cadireta darrera la nostra bici a seguir-nos amb la seva. Pedalant amb força amb dues rodes. I fa uns dies van veure el seu primer partit de hockey sobre gel i ja les tinc per casa desplaçant-se amb un pal d'escombra i una pilota aixafada. 


Són més intrèpids els nens d’ara que els d’abans? Segurament la resposta és NO. Tenen moltes més oportunitats que potser generacions passades no han tingut tant a l’abast?. M’arriscaria a dir que la resposta en aquest cas és SÍ i NO. Analitzat fredament, penso que són coses que a nosaltres ens agradaven i per tant volem que elles facin i així en podem gaudir en família (aaaggghhh, què fem si finalment no els agrada?), o senzillament coses que volíem fer per provar-ho i fins que elles no fossin una mica més grans no podíem fer, i per això hem esperat. Les nostres són “petites” intrepideses, però tant de bo ens en quedin moltes per descobrir! 

11 març 2015

'Tieta Air'


Amb el mes de febrer ha arribat la nostra tradicional 'escapadeta' de parella. Tan vital, tan important, i aquest any, tan necessària per desconectar. Però no us vull parlar de la nostra d’escapada, sinó del que passa quan nosaltres “no hi som”. He volat en moltes companyies i he estat a molts albergs, càmpings i hotels. Però, quan marxem d’escapada-sols, què passa amb les nenes?

No hi ha res com les ofertes de “Tieta Air” (pels despistats, les nenes sempre es queden a casa la meva germana i el meu cunyat… i s’ho passen pipa, ho esperen amb candeletes).
Us ho explico.

  * Amb ‘Tieta Air’ només s’ha de demanar amb temps el cap de setmana que     necessites, perquè té moltes reserves pròpies.
   
   * ‘Tieta Air’ no em posa problemes de dimensions de l’equipatge ni de pes, com d’altres companyies aèries. Les nenes poden portar les maletes que necessiten i no tenen límit d’equipatge de mà en cabina
  
   * ‘Tieta Air’ té una oferta especial en TI sense necessitat de pulsereta. També inclou la pizza per sopar, chupa-chups i xocolata
     
 * El que més m’agrada és que les clientes estan abonades a l’extens programa d’activitats organitzades per ‘Tieta Air’. Anar a comprar, endreçar el menjar un cop arribes a casa, preparar el dinar i el sopar, jugar amb la cosina que arriba amb més ganes de jugar que elles, pel·lícules, teatre, llegir i revisar totes les feines que han fet a l’escola durant el cap de setmana…
         
 * La companyia ‘Tieta Air’ inclou un sistema via Whatsapp que t’envia fotos de les petites i missatges de veu de les teves filles amb preguntes com… “Mama, aneu a sopar a fora  a un restaurant o ja esteu dormint?”.

  * I gràcies al WiFi, ‘Tieta Air’ rep les fotos que nosaltres anem enviant de l’Atomium o del museu del còmic i es dedica a buscar explicacions a Internet perquè elles vegin el que tu estàs visitant.

         Gràcies per tot ‘Tieta Air’!


Les ofertes d’estada amb ‘Tieta Air’ són exclusives i limitades. Així que, em sap greu, però no us hi puc adreçar, i crec que ha esborrat tota la seva presència a Internet.

Ara deixem la broma. Escric aquest article per reivindicar un cop més com n’és d’important poder fer aquestes escapades sols. A vegades són necessàries només unes hores, d’altres es pot allargar més. 
Per això són tant importants els germans, cosins, tiets, cunyats, avis i àvies, amics o cangurs que ens deixen aquests espais i ho fan possible.