15 des. 2014

L’aventura més total de la meva vida




Avui fa exactament sis anys que van néixer les "petitones". Recordo aquell dia com un volcà d’emocions, a cavall entre la por i una alegria extrema. Començava una aventura total i apassionant. Sis anys després, aquesta aventura continua sent aquest volcà d’emocions. Les emocions, la seva intensitat i el seu grau va variant, però és difícil d’explicar un sentiment que una persona només descobreix quan té un fill. I cada cop estic més agraïda a la natura, o al destí, o com n’hi vulgueu dir, que les enviés juntes. Companyes de joc i de vida. Companyes d’amor d’infinit.


Per molts anys Ona. Per molts anys Estel. Us estimem amb bogeria.


14 des. 2014

Un regal d'aniversari diferent i especial


Va ser un article de la Coks Feenstra, crec que en el bloc de Somos Múltiples. Feia una reflexió sobre què es regalaven els bessons entre ells. I em vaig adonar que tothom fa regals a les nenes. Nosaltres, tota la família, amics nostres, els seus amics de l’escola ... tothom menys la seva germana bessona. Entre elles no es fan un regal pel seu aniversari. Em vaig quedar pensant com no havíem pensat mai en això i realment em va xocar que encara que es fan dibuixos, polseres i regals cada dia, justament el dia del seu aniversari no les haguéssim "convidat" a pensar en alguna cosa especial per la seva germana.


Però no hem perdut el temps. Dilluns (demà) és el seu aniversari, 6 anys ja! El passat cap de setmana els hi vaig comentar la idea, de trobar una tarda a soles (una amb el pare i l'altra amb mi), per dedicar-nos a buscar un regalet pensat per a la seva germana. Els hi va encantar la idea!, i van començar a pensar i verbalitzar el que creien que més agradaria a la seva germana. Així que els hi vam dir que seria una coseta petita, un detallet, i es van prendre molt seriosament això de pensar què és el que més li agradaria. Ho vam fer dijous, i estaven emocionades. Ha estat un secret meravellós, encara que a alguna li costi callar i no explicar el que ha comprat. Sé que aquest any tindran un regal diferent, però per sobre de tot, molt especial. Gràcies Coks per fer-nos plantejar i reflexionar cada dia com vivim amb les nostres bessones.

10 des. 2014

Contes que són molt més que històries



Hi havia una vegada, un grupet de mames amb un bloc sota el braç, que es van trobar per anar a la panxa dels llibres. Bé, no era ben bé això, però si que es van reunir per parlar de llibres. I sabeu què era el millor de tot? Que per primera vegada en molt de temps, no serien elles qui explicarien els contes, sinó que pararien bé l’orella per escoltar i aprendre. I així, van conèixer algunes de les novetats d’aquesta panxa de llibres, que en realitat es diu Editorial Cruïlla. S’ha menjat llibres de tot el món, i ens van fer un resum dels que els hi havien agradat més. Llibres de tota mena, per totes les edats i de tots els gustos. I quines aventures! Quins llibres més xulos! I després, aquestes mames van viure més històries. Van estar jugant a treure emocions, una cosa que moltes vegades, fem amb els petits. Vam veure com els llibres, ens ajuden a vèncer la por, a treure la ràbia, a plorar, a riure… o llibres que ens fan emocionar. Per què ens afecten tant? Per què remouen l’estómac i les vivències se’ns fan tant properes? Doncs perquè la vida és justament això, i molt sovint, la vida també la trobem als llibres.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos,

el conte de les mames amb un bloc sota el braç que van a la panxa dels llibres,

ja s’ha fos.

No és pas cap conte inventat. És el resum d’una tarda magnífica que un grup de dones que tenim un bloc i que ens interessa molt el tema educació vam passar a l’Editorial Cruïlla. I va ser especialment interessant perquè es va vincular a com els contes ens ajuden als pares i educadors a gestionar les emocions dels nostres fills/alumnes. Perquè llegir un conte és molt més que això. És enfortir el vincle amb els nens, és crear una intimitat, una relació única que els dóna seguretat i potencia la seva creativitat i la seva imaginació. Ja no parlem de la importància que té per millorar el seu vocabulari i naturalment, la seva capacitat de lectura i escriptura. Els llibres són màgia, són llibertat i són el camí per ser crítics i tenir la nostra opinió. 
De ben petita em va quedar gravat un proverbi hindú que diu:
Un llibre obert és un cervell que parla;
Tancat, un amic que espera;
Oblidat, una ànima que perdona;
Destruït, un cor que plora.
Ensenyeu-los a estimar els llibres. Són molt més que històries. 
Us deixo les imatges d'alguns dels llibres "triats" i que són realment fantàstics, com aquest 'Colors' d'Hervé Tullet o els 'Animals màgics' d'Édouard Manceau. Si sou dels que mai oblideu de posar un llibre a la carta dels Reis, no ho dubteu. 
I no vull acabar aquest article sense donar un 'gràcies' enorme a @Cruilla_lit i la @carolinapalau, molts records a la @lauracoll65 per parlar-nos d'emocions, i un petó enorme per la @small_nice, @mamapsicologain @BCNColours @mamafaelquepot @unamamabloguera i @bcuatre. Fins a la propera!!!!





2 des. 2014

Quan els pares intentem fer de detectius o com evitar el mític ‘Què has fet avui a l’escola?’

D’acord. Les meves no han estat mai massa efusives a l’hora d’explicar què han fet a l’escola. I els pares, no tenim perquè ser detectius de primera. Però cada curs que passa és més interessant saber el que fan a classe, així que és clar, si és mític “què heu fet avui a l’escola?”, “com ha anat avui a la classe” o “us ho heu passat bé?” no funciona, cal buscar noves alternatives. Perquè la majoria de vegades... què us responen? “Bé”. “Molt bé”. I punt. Us passa? A mi sí. Doncs continueu llegint i després m'expliqueu els vostres trucs. 

El meu detector de les coses que els hi agraden o no és si després ho reprodueixen a casa en els seus jocs. Aleshores aprofito i els hi pregunto, i m’expliquen que ho han fet a l’escola. Però tampoc donen masses detalls. Així que tocava buscar noves fórmules. La que he posat en marxa últimament és explicar el meu de dia. “Sabeu què he fet avui?”. Sembla que d’entrada els hi interessa. I després els hi explico que he anat a una roda de premsa, que he entrevistat a no-sé-qui i que m’he entrebancat en directe amb una paraula molt estranya. Riuen. M’interrompen per explicar-me que una d’elles ha fet una feina de d’escriure unes paraules. I l’altra que a l’espai de ‘Musiquetes’ ha après moltes coses dels acordions. “Mama, tu saps què són les brànquies?”. “Saps com respiren els camaleons?”. I així, amb quatre pinzellades m’han explicat (més o menys, no us penseu), com ha anat el seu dia. De moment funciona, vaig variant, i no només els explico coses de la feina, sinó idees que he tingut, o somnis de la nit passada (que m’invento, perquè no recordo mai res del que somnio!).

És un tema que fa un parell o tres de setmanes vam estar comentant amb algunes mares. Algú va preguntar a l’atzar si ens havien explicat alguna cosa (ni la recordo) i la meitat no en teníem ni idea. Arran d’aquesta conversa va córrer un article d’una bloguera nordamericana que havia fet una llista de preguntes concretes per escapar-se de la mítica “què, com ha anat avui a l’escola”.


Passa per preguntes que permeten descobrir la relació dels nens a l’escola, i com s’hi senten (que n’és d’important, oi?). En aquesta llista preguntava als nens, per exemple, què era el millor que els hi havia passat durant el dia... alguna cosa que els hagués fet riure... si havia ajudat a algú...  quina paraula havia repetit més la mestra... qui és la persona / company més divertit de la classe... Aquí teniu el link a l’article original: SimpleSimon and Company (en anglès). El millor però, és buscar noves fórmules i fer la vostra pròpia llista. 

28 nov. 2014

Pinzellades del món (10) Croàcia

Reprenc una sèrie que em ve molt de gust publicar. Aquestes 'Pinzellades del món'. Una costa impressionant, petites. Com la Costa Brava, però al llarg de quilòmetres i quilòmetres. I el millor és saltar d’illa en illa, i agafar els ferrys per anar d’una punta a l’altra. Croàcia sorprèn per moltes coses, per la força del terreny, i no es pot oblidar la història més recent. Sibenik i Dubrovnik són dues ciutats precioses. Imagino que ara, amb vols directes i xàrters, la costa està molt més saturada. Nosaltres hi vam ser l’any 2002 i 2003, i encara no hi havia el boom turístic que hi ha ara (d’alemanys sí, naturalment). Els autocamp eren una opció meravellosa per plantar la tenda. El més colpidor va ser estar en una cala on tots els edificis encara deixaven visibles que no feia massa, la guerra havia fet estralls. Hi tornarem, petites?







“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il·lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs. I sinó, perquè us animeu a visitar-los







18 nov. 2014

La 'Poll Champions League'




¡FullMarks, OTC i Paranix patrocinen la crònica de la “Poll Champions League”!


La competició va començar fa dos anys, la primera vegada que la nostra família va arribar a poder disputar el primer partit del campionat. Va ser una sorpresa, gens agradable, però sense moure un dit, un bon dia ens trobem disputant el primer partit. La sensació és que de jugar a Territorial passàvem a la Lliga de Campions. Jugàvem en terreny desconegut, així que ataquem amb algun dels nostres patrocinadors i vam fitxar al nostre millor davanter, la llemenera de pues amb el millor poder ofensiu del mercat.


Des d'aleshores mai hem deixat d'estar a la Champions. Hi ha temporades que juguem més tranquils, sense pressions, però a la que comença la lliga regular (podríem anomenar-se 'escola'), no podem deixar els entrenaments.



A la porteria: cues tan estirades que recullen tots els pèls per evitar gols per l'esquadra

En la línia de defensa: Gotes d'arbre de te barrejades amb el xampú

De centrals: inspeccions diàries per no deixar passar les línies enemigues ... vull dir els jugadors rivals.

En els laterals: Vinagre a punt per fer un esprint si cal

Davanter en punta: la llemenera màgica (llemenera d'or en l'última edició del premi, per davant de Messi i Cristiano). Amb les llemeneres no ho dubteu ... fitxatges cars, però bons.

Entrenant a la banda: el mòbil amb algun joc perquè no s'avorreixin mentre inspeccionem (vull dir entrenem)

Entrenador: mare que es va posar histèrica el primer cop però que ja no crida si troba una bestiola alguna vegada


Resultat del partit d'avui: Ona 1 - Poll FC 0 / Estel 1 - Poll FC 0 (les petits han guanyat. Caps nets, ni un poll, mare feliç).


PD. Després d'alguns posts desesperats amb el tema, fins i tot m'alegro de poder escriure en aquest to, de veritat ... ¡¡¡¡quin fàstic de bitxos !!!!


Posts relacionats:

14 nov. 2014

Aigua exagerada

El "millor" de fer-nos qualsevol petita ferida és poder escollir una tireta. La que més els agradi. Ens encaaaantan les tiretes. Encara que només durin 4'2 minuts posades. Però clar, si la ferida ja és una mica més gran ... llavors hem de curar-la. Això ja no ens agrada tant. 

Estel: "Mama, cou molt. No tornis a curar-me amb aigua exagerada". 

Aquesta nena és una mica oxigenada ...