26 gen. 2016

Saber cuidar i deixar-se cuidar


Un dels exercicis que més m'agraden d'aquest curs per fomentar el respecte entre els nens i que les dinàmiques de la classe funcionin millor és que cada cert temps, els alumnes “cuiden” d'un altre alumne o són “cuidats” per un altre nen/a. Abans de començar, plantegen coses o accions que poden fer per “mimar” a la seva parella. Aquesta setmana, una de les bessones ha escrit: “Li faré un dibuix ben bonic i li guardaré al seu calaixet. Serà una sorpresa!”. Al final de la setmana, els mateixos nens valoren com s'han sentit ells i com creuen que s'ha sentit el seu company. Com bé sabeu, una de les petites té dificultats amb la gestió d'emocions, i per tant, és un dels “exercicis” que ens agrada comentar amb ella. Sembla senzill, oi? Però a vegades no és tan fàcil. Ni per als nens... ni per els adults.

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

13 gen. 2016

Fins sempre, Leia!

S'ha acabat la voràgine, però vull començar l'any amb una cosa que m'ha preocupat una mica, bastant, dels Reis d'aquest any. 

Recordeu a Arnold Schwarzenegger en Un padre en apuros? Sí, sí, aquella pel·lícula on es torna una mica boig buscant el regal que el seu fill ha demanat per Nadal i està esgotat a totes les botigues. Les bessones tenen set anys i fins aquest any mai m'havia preocupat si alguna cosa del que demanaven les petites els Reis no la trobaven. Doncs aquest any he estat pitjor que Arnie, ho reconec. Quin era el meu objecte del desig? La disfressa de Leia. El meu intent per passar la passió per Star Wars a la nova generació m'ha passat factura. Les petits ja havien vist la trilogia original però fa uns mesos vaig tornar a preparar-les per al capítol 7. Una de les peques tenia clar que anava a demanar als Reis la disfressa de Darth Vader. Però l'altra fins a uns dies abans de Nadal no va insistir que el que realment volia era la disfressa de Leia.

I van saltar totes les alarmes. No la trobava enlloc. Estava esgotada, sense existències. Així que després de buscar-la a Internet, en botigues físiques, sota les pedres i mirar mil formes de fer-ho pel meu compte ... vaig decidir que no seria possible. I que la petita entendria (o això volia creure), que molts nens havien demanat coses de Star Wars i no hi havia tants disfresses per a tants nens. Però una de les bessones la tindria i l'altra no. Aquest és un altre element diferenciador. 

Però en el meu últim intent desesperat vaig jugar la carta Episodi 7. Els Reis van canviar la Leia per la Rey. I les peques van veure la pel·lícula. I els hi va encantar. I la Rey va triomfar. Això no és una crítica cinematogràfica, no entraré en les coses que em van agradar i no de la nova entrega. Però la nova generació ha entrat en l'univers, però mai oblidarem la princesa que es va enfrontar a Darth Vader. La Leia sempre serà la Leia.

Va sortir bé. Però a mi m'ha fet pensar molt. Ens tornem bojos? Em vaig tornar boja buscant desesperamente una disfressa? No era l'únic regal que tindria... ¿per què ho vaig buscar per tot arreu?

El dia de la Cavalcada vaig tenir la resposta. Estava treballant, fent la retransmissió de l'arribada dels Reis Mags. I em va encantar el seu discurs. El moment que van explicar als nens que en el seu viatge havien vist moltes guerres. Els demanaven que en fer-se grans, treballaran per un món més just i sense guerres. I li van insistir en els verbs més importants per al 2016: ESTIMAR, ABRAÇAR, SOMRIURE, APRENDRE COSES NOVES, SOMIAR, LLEGIR I DONAR MOLTS PETONS.

Que savis són els Reis!

18 des. 2015

Quan les petites coses són el millor regal



Aquesta mateixa setmana parlàvem de la importància de passar temps en família, i de regalar-lo!. Perquè aquests moments seran únics i el nostre regal més preuat.

Perquè aquests moments són els més feliços, els que difícilment oblidarem. Avui vull explicar-vos el regal que més ha agradat a l'Ona i l'Estel pel seu aniversari. Aquell regal que les ha fet felices i que feia quatre anys que ens demanaven.

"El dia del nostre aniversari ens agradaria NO quedar-nos a dinar a l'escola i menjar amb vosaltres a casa".

Aquest era el seu desig. Era el regal que em demanaven cada any, i per múltiples raons era impossible de combinar-ho. Però aquest any estava decidida, i feia mesos que tenia el dia de festa "demanat". Tothom a l'escola sabia que dimarts les aniríem a buscar i menjaríem junts. La seva cara de felicitat quan ens van veure als dos (als dos!) a la porta de l'escola va ser increïble.

I durant el dinar vam viure un altre moment màgic. L'any passat vam posar en pràctica que cadascuna de les bessones li regalés alguna cosa sorpresa a la seva germana (havíem anat dissabte a comprar el regal). (podeu llegir la idea aquí i també el resultat, aquí). És un altre dels regals que més il·lusió els fa. Perquè saben que la seva germana l'ha comprat pensat especialment en els seus gustos o pensant què pot fer-li il·lusió.

I a la tarda, el tercer regal que més els agrada. El seu moment especial a la classe. Aquest moment en què els seus companys els dediquen una postal i tots la signen.

15 des. 2015

Avui que feu set anys us vull dir...



Avui que feu 7 anys us vull dir que em costa de creure com han passat. Perquè veig aquesta foto i la tinc tan present, tan viva, que se’m fa impensable adonar-me’n que no va ser ahir.

Avui que feu 7 anys us vull dir que us estimo tant, que heu canviat la meva manera d’estimar. Abans no sabia, no podia estimar com us estimo a vosaltres dues. Amb aquelles abraçades que us dono a cada una, i us dic a l’orella que sou les persones a qui més estimo d’aquest món. I després, amb la veig mig trencada, us demano que us estimeu molt l’una a l’altra, perquè vau venir plegades per donar-vos la mà i acompanyar-vos. Sempre. Sé que ara no m’enteneu. Però a mi em fa feliç saber que fareu camí tenint-vos l’una a l’altra.

Avui que feu 7 anys us vull dir que sóc conscient com en sou de grans. I com en sou de petites. De les coses que hem après, del camí que hem recorregut. I de les coses que ens queden per aprendre i de les que haurem de recórrer. Vosaltres soles, plegats... però acompanyant-vos sempre.

Avui que feu 7 anys me n’adono de la importància de viure cada moment amb vosaltres. Cada plor, cada rebequeria, cada somriure, cada conversa, cada gestió d’emoció ben treballada, cada gestió que no hem sabut treballar. Cada llàgrima, cada son, cada experiència, cada alegria, cada decepció, cada frustració, cada idea, cada excursió.  

Avui que feu 7 anys us vull dir que no sé com hauria estat la meva vida sense vosaltres. Hauria estat diferent. Només us vull dir que sóc incapaç d’imaginar-me-la d’una altra manera.


13 des. 2015

Esport i equip (Pas a pas - 13a setmana a l'escola)

Aquesta setmana no us parlaré de l'escola directament, sinó de les primeres jornades poliesportives de l'Estel. Aquest any ha començat l’extraescolar de bàsquet. Ho tenia claríssim i li fa molta il·lusió, i pel que es veu, s’hi ha posat amb moltes ganes. Així que quan ens van comentar que aquest dissabte passat tenien la primera de les jornades poliesportives, estava fins i tot nerviosa de l'emoció.


Ens vam ajuntar diverses escoles, i em va agradar veure-interactuant amb l'equip (cosa que els coooooooosssstttaaaaaaa molt habitualment a les meves bessones). A més li va tocar formar equip, no amb els de la seva classe, sinó amb els d'una altra escola que no coneixia de res. Va estar atenta als seus monitors, s’ho va passar bé i estava molt contenta quan ens va arribar la foto que es van fer tots els de Segon amb els seus entrenadors. Està contenta, està a l'equip de bàsquet, i ja té el seu “peto” groc amb el número 4. Esport i equip, bona combinació.

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)


8 des. 2015

Restes, vocabulari i aranyes (Pas a pas - dotzena setmana a l’escola)

La setmana passada va ser de treball intens a l’escola. Elles mateixes em deien que estaven acabant moltes feines. I quan va arribar la carpeta viatjera, van estar molta estona explicant-me les feines que havien fet. Algunes ja han anat sortint, de manera que avui em concentraré en:

Vocabulari en castellà: L’Estel m’explicava que tenien tota una fulla plena de dibuixos, i que només hi havia hagut una paraula que li havia costat molt: CALABAZA. Dubto que mai l’hagués fet servir en castellà fins ara. Les petites no parlen massa en castellà, tot i que òbviament l’escolten i hi viuen a tocar, de manera que em va semblar molt bé que conegués totes les paraules i les escrivís gairebé totes correctes. No és fàcil per a elles!




Restes: Sumes i restes. Sumem i restem en qualsevol moment del dia, aprofitant totes les oportunitats per tal que les petites exercitin el càlcul. I només ara, acompanyant-les i ajudant-les (i això és aplicable també a la lectura), te n’adones de com n’és de difícil d’explicar certs conceptes. Em fascina veure com aprenen i com els grans, oblidem quan en vam aprendre.






Aranyes: No sé pas com ha sortit aquest dibuix de l’Ona, però m’encanta. I això que no suporto les aranyes. Però la composició m’ha encantat i per això es mereix aparèixer en el resum d’aquesta setmana.


Els propers dies es preveuen intensos. Festes d’aniversari, l’aniversari de les bessones, actuacions de teatre, cantades de Nadal... espero trobar el moment per resumir-ho tot plegat! 




Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

2 des. 2015

Un barquito de papel (Pas a pas, onzena setmana a l'escola)


BARQUITO DE PAPEL

Barquito de papel,
sin nombre, sin patrón
y sin bandera,
navegando sin timón
donde la corriente quiera.

Aventurero audaz,
jinete de papel
cuadriculado,
que en mi mano sin pasado
sentó a lomos de un canal.

Joan Manuel Serrat

Em va sorprendre l'interès que tenia aquesta setmana l'Estel per fer vaixells de paper. En té tota una flota. Quan va arribar amb la carpeta viatgera i totes les feines de la setmana ho vaig entendre. Vet aquí que havien treballat aquesta cançó (ella n'hi diu poema). I havia subratllat les paraules que no entenia. "Però ara ja sé què volen dir!", diu contenta. 

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)