17/04/2014

Quan estem tots junts



Són els dibuixos de l'Ona (a dalt) i l'Estel (a baix), de la nostra família. Diuen que som una família "cuinera" i "viatgera", i tot i que em fa gràcia la tria dels dos adjectius, el que més m'agrada són els somriures que tenim dibuixats a la cara. Perquè crec que reflecteixen que quan estem tots junts, estem contents i som feliços. Això és el que farem els propers quatre dies. Desconnectar una mica del dia a dia, i jugar i passejar molt tots plegats.

08/04/2014

Nens i poesia

El gessamí i la rosa (L'Ona interpreta així el vers)

El gessamí i la rosa (Estel)

EL GESSAMÍ I LA ROSA (JOSEP CARNER)

Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa al mig del jardí.


06/04/2014

Les meves bessones idèntiques preferides - 2



Aquest post continua l’exercici engegat a LES MEVES BESSONES ‘IDÈNTIQUES’PREFERIDES i està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...


1 - L'Ona pot arribar a casa destrossada i mig adormir-se al sofà. No perdonarà mai anar-se'n a dormir sense beure's el seu got de llet (jo era igual). L'Estel va deixar de prendre llet als dos anys. Prefereix menjar-se un iogurt (com el pare)

2 - L'Estel porta piles Duracell. A la nit s'estaria desperta fins a les tantes amb aquella energia que et fa desesperar perquè tu ja no t'aguantes. I per postres, és la primera de casa a llevar-se. I només obrir els ulls, ja és full energy. L'Ona és més "marmoteta". Al vespre va a dormir d'hora i molts dies li costa moltíssim llevar-se... mmmmm, mira que s'està bé a dins del llit.

3 - Les dues tenen MOLT cabell. Però posats a comparar, l'Estel en té menys i més finet. L'Ona en té moltíssim i molt gruixut (herència materna i paterna). Doncs l'Estel és la que sempre vol anar amb cues i monyos i l'Ona voldria anar sempre amb el cabell deixat anar (no pot ser, fa honor al seu nom i es converteix en una lle-ONA). Sempre toca explicar que tenen el cabell diferent i que els pentinats que li van bé a una, a l'altra no l'hi puc fer! 

4 - Quan els gustos divergeixen, la logística es complica. “Noies, quins dibuixos voleu veure?”. “Doraemon!”, crida l’Estel. “Tom i Jerry”, diu l’Ona. Glups… Un dia que vam passar el cap de setmana a a la neu. “Agafem trineu o esquís?”. Resposta (simultània): “Trineu!” (Ona). “Esquís” (Estel)


5 – I ja teniu clar quina classe extraescolar voldreu fer l’any que ve? “Teatre!”. “Dansa!”.

Sí que anem bé...

24/03/2014

Desajustos emocionals

Ho he analitzat, m’he observat i ho tinc clar. Aquestes últimes setmanes visc un desajust emocional amb el qual no hi comptava.

Per motius que no venen al cas, a la feina fa un mes que he hagut de canviar d’horari.  És qüestió d’unes setmanes, (espero) però ara estic fent horari partit (normalment m’hi poso a quarts de set i plego a migdia). Quan m’ho van dir el primer que va fer el meu cervell va ser començar a quadrar els cercles dels horaris de les nenes. Qui les podria anar a buscar a l’escola, com ens organitzaríem i amb qui estarien cada dia. El segon que vaig pensar és que podria fer una cosa que no puc fer mai: llevar-les i portar-les a l’escola (així, de retruc, no cal que pensi la roba que s’han de posar el dia abans, ho decidirem les tres al matí, i sense broques, espero). El tercer, que quan arribés a casa, elles ja gairebé se n’anirien al llit. Beneïda conciliació.

I tot i que durant el dia no tinc ni gairebé temps de pensar, sí que noto que no estic bé. I no és únicament el cansament físic i mental. Quan arribo a casa necessito que m’expliquin intensament què han fet durant el dia. De cop em trobo dimarts passat demanant-li al meu home que m’enviï una foto de les nenes per Whatsapp, per veure a què estan jugant. Truco a la meva mare per veure si ja han arribat bé i si ja estan berenant i m’enfado perquè no volen posar-se al telèfon per dir-me hola.

Ja sé què em passa. És tan senzill... Les trobo a faltar. Les necessito.  Potser m’ha sorprès a mi mateixa i no ho he identificat a la primera, perquè no em pensava que m’afectés tant. Però és que realment les trobo a faltar. I em sento malament.  No en tinc prou amb 15 minuts al vespre (encara que més d’un dia m’han rebut amb plors i barallant-se que hagués agafat i fet marxa enrere). Trobo a faltar explicar contes, cantar, pintar i dibuixar, fer braçalets o (que trist), planxar mentre les escolto riure inventant-se deu mil històries. Trobo a faltar ser l’espectadora d’excepció de les seves obres de teatre i ser la mediadora que posa pau cada dos per tres. La seva còmplice a l’hora de convertir tot el menjador en una autocaravana i després afanyar-nos a recollir.


I sabeu què és el pitjor de tot? Que ahir em van dir que, elles, també em troben a faltar. 

03/03/2014

Existeix la 'fase rosa'?


Decididament sí. Amb dues nenes a casa, a més, va ser com una epidèmia. Tot ho volien rosa. Feien dibuixos i tot ho pintaven de color rosa (era el llapis més gastat de tots). Els clips dels cabells, roses. I naturalment, la roba, rosa. Calcetes, mitjons, mitges, samarretes, pijames, jerseis i pantalons.  La foto no enganya, això és una de les nostres rentadores i la roba estesa.

Jo esperava que fos tan sols una etapa, que imaginava que lligava per exemple, amb la fascinació pels contes i pel·lícules de princeses (vam tenir una etapa Blancaneus bastant intensa). Si tot això ho combineu amb que a mi justament és dels colors que menys m’agrada, comprendreu que tenia moltes ganes que passés aquesta “fase”.  


Crec que l’hem superada o estem en fase de superar-la. Ara ens decantem més pel lila, verds i blaus. Però tot i això, a les petites encara els hi agraden molt les seves samarretes roses. Però com a mínim, ja no TOT és rosa. I sabeu què? Que al final, jo ja no el trobo tan horrorós :-) 

19/02/2014

Uns gots fashion


En l’últim post us explicava la fascinació de l’Ona i l’Estel per la purpurina. Fa uns mesos vam descobrir els Glitter Glue d'Alpino, que permeten fer manualitats molt xules. Les petites el fan servir pels seus dibuixos, per decorar capses i també hem decorat gots. Les vaig haver d’ajudar perquè d’entrada l’aplicació els hi costava i cal ser una mica més precís, però la veritat és que el resultat ens sembla ESPECTACULAR!!! Tan senzill com aplicar i deixar assecar. El resultat és fantàstic! 


17/02/2014

Quan rugeix la purpurina


D’acoooord, digueu-me exagerada (pel títol), però quan recordo a Charlton Heston veient formigues per tot arreu i com els animalons ho devoraven tot (si les ties sabien fer-se barquetes per creuar el riu) , em veig a mi mateixa trobant purpurina en els llocs més recòndits del meu bolso, els meus llençols o la meva dutxa. Ja ni us parlo de la roba de les nenes .

L’Ona i l’Estel estan com boges amb la purpurina. No estic espantada perquè veig que no és un fenomen particular, sinó que afecta en major o menor mesura a tots els seus companys de classe . Ho he compartit amb altres mares d'altres escoles i intueixo que deu ser una ' fase ' més .

Els fascina tot allò que brilla. Els encanta posar purpurina en els seus dibuixos. Si a la roba hi ha alguna cosa que brilla, la seva decisió ja està presa. Volen aquella samarreta. Hi ha algun rotulador amb purpurina? "Mama, ens en compraràs un?" . No sé perquè m'estranya que els agradi tant la purpurina . A mi també m'agrada . Recordo èpoques de cercar ombres d'ulls, pintallavis, esmalt d'ungles... fins i tot pantalons amb purpurina, brillants o reflexos. Sempre he estat molt fan dels colors platejats i ara m'encanten els que tiren a coure en els terres metàl·lics, per exemple.

Així que quan rugeix la purpurina, avui us recomanem dos productes que hem descobert i que ens encanten .

Els Playcolor One d'Instant: tempera sòlida , i a més en colors metàl·lics. Tenen una versió més de butxaca (traç més estret que vull provar ara) . A les petites els hi encanta, i més perquè poden pintar sobre cartolina negra i els hi agrada moltíssim el resultat .




GlitterGlue d'Alpino: amb aquest he d’ajudar-les en l'aplicació, però és que em sembla que hi disfruto tant o més que elles. Demà o demà-passat us presentaré la nostra primera creació .