27 d’abr. 2014

Esgotament post-colonial


Recordeu la síndrome pre - colonial ? Va ser dur, eh ? Doncs res comparable amb l'esgotament post - colonial .

Dos dies fora . Una nit .
Per a nosaltres va significar anar-nos-en al cinema ( mirant el mòbil de tant en tant, ho reconec . Per si de cas o per si enviaven un mail dient que tot estava bé) . ¿La resta ? Tot normal , anar a treballar , netejar i cuinar .

Dos dies fora . Una nit .
Per a elles tota una experiència . Fins dissabte no van començar a explicar coses de veritat , perquè el seu esgotament divendres a la tarda va ser tal que l’Ona a les sis ja estava dormint , després d'una batalla campal per banyar-se. L’Estel igual, només que a les set estava sopant . Esgotades , amb un toc de sol a les galtes , però cara de necessitar descansar . L’Ona , per cert , es va aixecar a les nou , va sopar alguna cosa i va dir que se’n tornava al llit . L'endemà ja van començar a desgranar com havia anat . L’Estel semblava més contenta que Ona amb el resultat , crec . Encara que va ser Estel la que en veure’m es va posar a plorar ( t'he trobat a faltar , em va xiuxiuejar ) . Els va encantar portar la seva bossa, sabent totes les mudes i les coses que portaven .

" A la casa hi havia una carpa de circ i hem après moltes coses" ( Estel , que comença a fer exercicis acrobàtics )
" M'ha agradat molt dormir a la llitera amb Marta" ( Ona , i Marta , ara amigues de l'ànima )
" Van fer màgia i vam beure aigua de colors" ( Estel )
" I ens vam prendre un gelat " ( Ona , dit en veu baixa , en pla ‘és un secret’)
" M'agrada molt com m'ha pentinat la Maria Antònia " , ( Ona , sobre la seva tutora ) . Des de divendres que va amb dues trenes perquè li agrada molt. No ens les hem tret per res .
"Jo volia jugar més amb les llanternes " ( Estel )


Esgotament postcolonial .
El primer que vols , com m / pare , és que tornin bé, contents i que per a ells hagi estat una experiència positiva . Que tornin amb ganes d'explicar coses i tot sigui meravellós . La primera tarda no va ser això . Esgotades i irritables va ser una tarda de por . Arribar a casa, tard, i trobar-te tot de roba tirada per tot arreu , final de "la guerra de la banyera " . I no sé com ho hem fet , però hem batut un altre nou rècord de rentadores en un cap de setmana . Aquests ímpetus que t'agafen de " ja posats canviem el nòrdic i rentem els seus sacs de dormir , i totes els llençols de la casa , i les jaquetes d'hivern perquè ja no farà fred" . El que dic, esgotats .

Però després , aquest migdia , les dues petites començaven a agafar les seves nines i algunes bosses . Alguna cosa tramaven ... "Què feu? " . "Les nines i nosaltres ens n’anem de colònies “.


Vés per on ! Aquest és el meu millor baròmetre per saber si alguna cosa els agrada . A casa ho reprodueixen fins a la sacietat . Només espero que les nines no tornin amb tanta roba per rentar

La síndrome pre - colonial

Sóc experta en algunes síndromes . Premenstrual , pre - vacances , post - vacances, pre- durant- post ovulació , pre - exàmens , pre - programes especials , pre - decisions importants , pre ...


Però no estava preparada per a la síndrome pre - colonial . Molts ho haureu viscut ja, una, dues , diverses vegades i pensareu que és una exageració . Potser la propera vegada ja no ho viuré com una síndrome , sinó més aviat com una cosa més suportable .

Les bessones se'n van de colònies , per primera vegada. Estaran dos dies fora. Una nit . Davant el terrible síndrome pre- colonial que TOTS vivim des de fa quatre dies , he decidit anar al metge que ens ha receptat les " Pastilles Ooooohhhmmmmm " . Aquí teniu les instruccions :

Llegiu tot el prospecte detingudament perquè conté informació important si el seu ( s ) fill / a (s ) se'n va ( n) de colònies .


1 - Que són PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM i per a què s'utilitzen

D'entrada perquè et canvien les dates de les colònies . S'anaven a principis de maig , però se’n van a finals d’abril. Tornant de Setmana Santa , i amb Sant Jordi entremig . Poc temps per preparar coses i temps inexistent com no tingui una mica de la llista i hagi d'anar a comprar-lo.

Els principis actius de les pastilles ajuden a tranquil·litzar les mares i pares després d'haver de marcar tota la roba de les seves criatures . Total , només has de marcar amb el seu nom 3 pantalons , 3 calces , 3 pantalons , 6 mitjons , 1 pijama , 1 sac de dormir , 1 llanterna, 1 paquet de mocadors , 1 ninotet per dormir , 1 tovallola , una bossa gran ( que per sort t'han deixat ) i jersei i jaqueta (que per sort ja tens marcats ) . Si ho multipliques per dos perquè tens bessones , prendre dues pastilles .

2 - Utilització en nens

Les pastilles no poden ser utilitzades amb nens menors de 12 anys . D'aquesta manera , sentim informar que estaran emocionats , feliços , contents , histèrics una setmana abans de marxar de colònies . Cada dia pregunten quant falta per marxar de colònies i insistiran constantment en preparar la bossa . Cada dia voldran començar a preparar les mudes amb la roba per al divendres i la bosseta amb la roba de recanvi . Et recordaran mil vegades la roba que volen portar i si ja has comprat les piles per a les llanternes . Per què els torna bojos el tema dels llanternes ? ( ai, perdó , això no és del prospecte )

3 - Ús d'altres medicaments

Les pastilles poden combinar-se amb til·la, sobretot perquè d'entrada les mares i pares s'emocionen molt amb la idea que les criatures se’n van a anar de colònies i fan plans tipus " sortirem a sopar " o " anem al cinema ? " . A mesura que s'acosta el moment comencen a posar-se nerviosos sobre si les petits s'ho passaran bé , sabran organitzar-se, no ploraran a la nit o no la liaran per qualsevol història . PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM i til·la : la millor combinació . I òbviament , oblideu-vos-en del sopar i el cinema perquè estareu pendents de si les profes envien un mail dient que tot va bé i que s'ho estan passant genial .

4 - Conducció i ús de màquines

Les pastilles per a la síndrome pre- colonial no impedeixen la conducció (de fet , ajuden a tranquil·litzar pares que creuen que aquesta nit rebran una trucada en pla " vingui a buscar al seu fill" ... per tant , no poden afectar la conducció . I només s'ha demostrat que afecten en la síndrome post - colonial , en l'ús de màquines . Concretament de la rentadora . En faràs moltes, perquè encara que només són dos dies fliparàs com torna la roba ...


5 - Com prendre PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM

Per sort , la síndrome pre - colonial no és molt freqüent . En alguns casos un cop l'any , o cada dos ... si els nens estan apuntats a casals potser és més freqüent , però això no obliga a augmentar la posologia perquè els pares ja hi estan acostumats . La durada normal del tractament és de 2 dies .

6 - Possibles efectes adversos


La síndrome post - colonial . Si sobrevisc , us ho explicaré .

17 d’abr. 2014

Quan estem tots junts



Són els dibuixos de l'Ona (a dalt) i l'Estel (a baix), de la nostra família. Diuen que som una família "cuinera" i "viatgera", i tot i que em fa gràcia la tria dels dos adjectius, el que més m'agrada són els somriures que tenim dibuixats a la cara. Perquè crec que reflecteixen que quan estem tots junts, estem contents i som feliços. Això és el que farem els propers quatre dies. Desconnectar una mica del dia a dia, i jugar i passejar molt tots plegats.

8 d’abr. 2014

Nens i poesia

El gessamí i la rosa (L'Ona interpreta així el vers)

El gessamí i la rosa (Estel)

EL GESSAMÍ I LA ROSA (JOSEP CARNER)

Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa al mig del jardí.


6 d’abr. 2014

Les meves bessones idèntiques preferides - 2



Aquest post continua l’exercici engegat a LES MEVES BESSONES ‘IDÈNTIQUES’PREFERIDES i està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...


1 - L'Ona pot arribar a casa destrossada i mig adormir-se al sofà. No perdonarà mai anar-se'n a dormir sense beure's el seu got de llet (jo era igual). L'Estel va deixar de prendre llet als dos anys. Prefereix menjar-se un iogurt (com el pare)

2 - L'Estel porta piles Duracell. A la nit s'estaria desperta fins a les tantes amb aquella energia que et fa desesperar perquè tu ja no t'aguantes. I per postres, és la primera de casa a llevar-se. I només obrir els ulls, ja és full energy. L'Ona és més "marmoteta". Al vespre va a dormir d'hora i molts dies li costa moltíssim llevar-se... mmmmm, mira que s'està bé a dins del llit.

3 - Les dues tenen MOLT cabell. Però posats a comparar, l'Estel en té menys i més finet. L'Ona en té moltíssim i molt gruixut (herència materna i paterna). Doncs l'Estel és la que sempre vol anar amb cues i monyos i l'Ona voldria anar sempre amb el cabell deixat anar (no pot ser, fa honor al seu nom i es converteix en una lle-ONA). Sempre toca explicar que tenen el cabell diferent i que els pentinats que li van bé a una, a l'altra no l'hi puc fer! 

4 - Quan els gustos divergeixen, la logística es complica. “Noies, quins dibuixos voleu veure?”. “Doraemon!”, crida l’Estel. “Tom i Jerry”, diu l’Ona. Glups… Un dia que vam passar el cap de setmana a a la neu. “Agafem trineu o esquís?”. Resposta (simultània): “Trineu!” (Ona). “Esquís” (Estel)


5 – I ja teniu clar quina classe extraescolar voldreu fer l’any que ve? “Teatre!”. “Dansa!”.

Sí que anem bé...