25 de nov. 2013

Fitipaldis sobre rodes


Encara recordo la meva BH taronja (mode nostàlgic ON). LA BICICLETA. En majúscules, la que em van portar els Reis. Anava amb les rodetes de darrera i tinc la imatge meva, cridant al meu pare que m’agafés quan me les van treure i tenia por de caure. Recordo que va ser un procés una mica lent. Tots els nens passàvem pel mateix tràngol. Era com un examen que havies de passar.

35 anys després.
No sé com. He de reconèixer que estic al·lucinada. Al juliol passat vaig comprovar com les meves bessones, amb quatre anys i mig, van pujar a una bicicleta de dues rodes i sabien anar-hi. Repeteixo, no em pregunteu com. De petites no van tenir cap bicicleta de fusta sense pedals, que com tothom assegura, són ideals per a l’aprenentatge de la coordinació i l’equilibri. El Nadal passat els Reis volien portar bicicletes, però van estar fent un “màster” i no ho van veure clar. Una mida els hi anava massa justa i la següent era massa gran. Així que van optar pel patinet, que també, val a dir, els hi ha ensenyat molt equilibri. O és que senzillament els nens d’avui dia tenen algunes habilitats inherents que nosaltres o portàvem incorporades? Com per exemple, dominar un smartphone amb tres anys?

Resposta fàcil i clara.
No me’n sabia avenir amb això de les bicicletes.
“Estel, on has après a anar en bicicleta?”.
“Al pati de l’escola, mama”.


Tot i que encara falta un mes i mig pel seu aniversari, avui ja han tingut el seu primer regal avançat. La meva mare i el meu germà feia temps que deien que els hi regalarien la bicicleta. Avui hem passat, de casualitat, pel Trocathlon i ho hem tingut claríssim (realment val la pena l’estalvi de diners, i més si tenim en compte que creixen tan ràpid i aviat aquestes bicis quedaran petites). A la tarda ja han donat deu mil voltes a una plaça, practicant girs i frenades. Demà volen baixar al camí del riu i diumenge, anar amb bicicleta fins a casa la tieta.


Ara, ja podem tornar a fer excursions els quatre (l'estiu passat no les vam fer perquè les nenes pesaven massa en les cadiretes de les nostres bicis). Quines noves opcions més fantàstiques que tenim per endavant!

Dóna'm la mà




L'altre dia, a l'autobús , estava dreta al costat d'una parella gran. Uns 75 anys . Ell em va recordar a aquells cavallers alts , amb el seu abric i una bufanda al voltant del coll ( feia fred ) i el cabell absolutament blanc i ben pentinat . Ella mirava per la finestra . De cop li pregunta per la plaça que tenim al costat . "És la plaça de l'Àngel , te'n recordes ? " . Ella assenteix i xiuxiueja: "Sí , sí, és clar " . " Ara estem al carrer on viu la Maria" . "La Maria? " . I mira de nou per la finestra , i tinc la sensació , perquè conec aquests ulls i aquesta mirada, que no recorda qui és la Maria ni la plaça on hem estat abans . I a cada moment , el senyor acaricia la galta de la seva dona . Li posa una mà protectora a l'espatlla . Baixen al cap d'unes parades . Tothom els ajuda perquè no caiguin . Només baixar de l'autobús , la dona li dóna la mà i els dos , s'allunyen molt lentament .

No me'ls vaig treure del cap en tot el dia . Ni ho vaig voler. Pensar en el seu dia a dia , en cada dia a dia de la seva vida i enfrontar-me , de nou, a com algunes malalties ens treuen una cosa tan valuosa com la memòria . Pensar en els durs moments que implica la malaltia i tot l'amor que vaig veure concentrat en aquells gestos . Però com tot i així , sabem instintivament que hem agafar-nos d'aquesta mà . I penso en el meravellós que és tenir sempre aquestes mans . Quan som petits les mans de la mare , del pare , dels germans , oncles ... i més tard , amics , amigues , parelles ... i ara sóc jo la que dono la mà a les petites , pensant en la seguretat que aquest simple i meravellós gest ens dóna a tots .

Sé què vau fer durant el #baf2013

Nova edició de BloggersandFamily , la trobada de blocaires a Barcelona . Cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Que difícil serà fer la crònica del # BAF2013 ... us juro que com vaig fer l'any passat volia resumir tot en títols de pel·lícules , però imagino que com fa segles que no vaig al cinema m'estic quedant desfassada ... Porto hores donant-li voltes i no hi ha manera ;-) Impossible, a més, citar-vos a tots i totes ... així que TOTHOM esteu en aquest post .

Objectiu 1: Xerrar , xerrar i xerrar
(aconseguit)

Recordo que l'any passat vaig comentar que ens va faltar temps per poder parlar amb calma i de forma distesa , cosa que aquest any ( !! Sí ! ) es va aconseguir fàcilment , gràcies al fet que l'espai de Valkiria era propici per això i suposo que no teníem el pressing que tot es desenvolupava en un sol dia . Proposta: A les acreditacions demano que tothom posi el nom del seu bloc ... és que sóc fatal per cares i nicks i així seria més fàcil reconèixer-nos, no? És que segur que aquests propers dies m'adonaré que m'he perdut de conèixer a molts ... Proposta 2: Fer-se una samarreta per al # baf2014 amb els meus dos extraterrestres verds a l'esquena

Objectiu 2: Escoltar , escoltar i escoltar ( aconseguit a mitges )Un dels meus propòsits per al Bloggers & family era no perdrem les conferències . Sóc molt negada per les manualitats , així que no m'atreveixo ni boja a ficar-me en un taller de scrap . Em vaig perdre algunes ( sorry , sorry ) però en els propers dies us podré parlar de coses interessants com la gran aposta pel turisme familiar , homeopatia , comportament i desenvolupament continu ... espero poder traslladar algunes reflexions interessants de les que vaig escoltar a la zona de conferències .



Amb @ petittandem @ CoksFeenstra@ SomosMultiples
@ MeritxellPalol ....
@ CuentameSister @ noelilp i @ mamatana1
se'ns van 
escapar en aquesta foto :-(# twintribu al poder !
Objectiu 3: Twin-tejant que és gerundi (aconseguit oooh yessss )

Bé.... és claaaaar,...  que hi hagués una zona de múltiples em tenia moooolt emocionada . Una persona em va comentar si realment tenir bessons era molt diferent . M'ho va preguntar perquè ens va veure a les mares múltiples embrancades parlant dels nostres petitons . M'ho vaig pensar i em vaig adonar que senzillament , hi havia coses específiques que realment explicaven que hi hagués aquest espai . Va ser realment meravellós conèixer l'Adriana , la Meritxell , la Carmen , la Sofia , l'Aitana , la Belén... i a la Coks Feenstra . No vaig poder parlar massa amb ella , però després de tenir el seu llibre com a llibre de capçalera durant tant de temps , estar una estona amb ella va ser increïble .


Objectiu 4: Rient a cor què vols (aconseguit i amb nota )

A la majoria de persones amb les que vaig compartir el BAF us conec del món 2.0 . Què dic a la majoria ? A tots ! Algunes ... ( perquè enganyar-nos, que els pares blocaires sou meravellosos però deixeu-me que parli en femení ) ... a algunes us estimo com si fóssiu de la família ... o d'aquestes amigues taaaaan íntimes ... o d'aquelles persones que estàs tan a gust que les hores passen volant i volant . Gràcies per omplir aquest cap de setmana de rialles . A vosaltres , pares blocaires també . Em va encantar tornar a veure-us .

Objectiu 5: Croquetejant ... que també és gerundi

Val , crec que estarem tots d'acord que les mini - croquetes del sopar ens han marcat a tots. Pel que he vist aquests dies no vamser les úniques a omplir missatges i missatges amb les croquetetes. El sopar del BAF va trobar en aquesta ocasió l'esperit més informal que em va encantar , però per favor ( please , please ) , que encara que volguéssim estar molt a prop ... que no calia taaaant ( amb carinyo jefas... però és que l'espai era estretet ) .

Objectiu 6: Jo hauré escrit ... Futur ( im ) perfecte

Si una ho intenta ... però és que dissabte vaig estar sense les meves nenes, que van arribar al BAF diumenge al migdia per abraçar molt fort i tot seguit anar a fer cua per pintar-se la cara . " M'heu trobat a faltar ? Noooo mare ! ! " ( aquestes nenes en res se me'n van d'Erasmus , espero que encara n'hi hagi ... P5 és massa d'hora, no? ) . Diumenge a la tarda no van parar de preguntar-me què havia fet i amb qui havia " jugat " mentre elles no hi eren. I em van estar ajudant a guardar tots els detalls que em vaig portar . I jo mentre pensava que m'ho havia passat de por compartint interessos amb tanta gent , amb aquests passejos de matinada tan bojos voltant d'un apartament i aquestes senyores ( sí , vosaltres! , Les que hi vau ser i les que no ) tan imperfectes .

Objectiu 7: UP !Va, al final ja he trobat un títol de pel·lícula que em quadra a la perfecció. UP ! UP ! Perquè això només pot anar que cap amunt .


Ens veiem al BAF14 ! I a cridar ben alt que ...


13 de nov. 2013

Pre #BAF13


La primera edició del Bloggers&Family em va aportar unes sensacions úniques: la possibilitat de conèixer una quantitat impressionant de persones que cada dia, cada setmana, cada mes... dediquen una part del seu temps a compartir experiències en un bloc. Una acció que comença com un afició, amb voluntat més o menys professional o de hobby, però que s'acaba convertint en un seguit de relacions i fils que t'uneixen, dia a dia, amb moltíssima gent. Una comunitat virtual, que com totes, també les 1.0. i segur que les 4.0. del futur, té els seus alts i baixos, les seves enganxades, les seves reaccions generoses i solidàries (n'hem tingut més d'un cas darrerament) i les seves coses bones i les coses dolentes. Jo em vull quedar amb les bones converses, les coses que aprenc dia a dia i la gent increïble amb qui comparteixo moltes coses. 

Una de les coses que vaig trobar a faltar en la primera edició va ser temps per parlar. Per parlar amb tots vosaltres, els que escriviu blocs i els que els llegiu, amb tota la quantitat de gent amb iniciatives i amb tantes coses per explicar. En aquesta nova edició, el BAF ja no és una única jornada, sinó que creix a tot el cap de setmana. I a més, per la part que em toca, us he de dir que em fa molta il·lusió que hi hagi un espai específic per a bessons i múltiples. Espero que sigui un gran cap de setmana, jo me'l prenc com un cap de setmana per a mi. Perquè si l'any passat ja vaig abraçar a molta gent, aquesta vegada espero posar-vos cara a molts més! Prometo crònica de les primeres sensacions, i sobretot, articles sobre temes específics que espero que us puguin resultar d'interès!

Jo vaig al Bloggers&Family. I tu? Ens hi veurem?

Si voleu llegir la nostra "cinèfila" crònica de l'any passat... AQUÍ LA TENIU! 



11 de nov. 2013

El gran dictat (l'altre Gran Dictat)



No us amoïneu que no us faré escriure una de les paraules impossibles del cinquè nivell del programa homònim de TV3. El nostre ‘Gran Dictat’ particular és ben diferent, però també és molt interessant. La primera vegada que les petites em deien que feien dictats a l’escola, mirava d’imaginar-me com devien ser. Un dia me’n van ensenyar un i ara, com que els hi agrada molt, també en fem a casa.


En un full fem una quadrícula. “Al quadrat de la fila de dalt de tot, a l’esquerra... dibuixeu tres cercles”. “A la filera de baix, al quadrat número 3... heu de dibuixar quatre fletxes que mirin cap amunt”... i dibuixem dos sols, o escriuen el seu nom, o apunten els sons que escolten en la paraula FLOR, per exemple. I sembla que no, però d’aquesta manera les petites aprenen les ubicacions en l’espai, els números, les formes geomètriques, les lletres... Ens encanta fer grans dictats! Vosaltres també en feu? O jocs semblants?


Les petites han començat aquest any amb la "Carpeta viatgera", on cada divendres porten les feines que han estat fent a l'escola. Realment ajuda molt a veure què i com estan treballant els continguts a classe, de manera que assumeixes molt més com és el seu aprenentatge. Em sembla interessant anar-los compartint i debatent amb vosaltres. Us hi animeu, també?


4 de nov. 2013

"Bon dia, senyora càries!"



Les nenes no havien anat fins avui al dentista. No sé si he tardat massa, ni quan és o seria el moment adequat per fer-ho. Però quan comences a escoltar que no-sé-quants-companys-de-classe ja han tingut càries, comences a esverar-te de veritat. A més, em preocupava que una de les petites tanqui malament i per això li costa pronunciar bé algun so…


Així que avui que les petites tenien festa i jo, aprofitant-ho, m’havia demanat el dia, vaig pensar que era el moment ideal. Les petites s’ho prenien com una aventura, amb comentaris tipus “el Martí li van treure una dent”, “la Laia va anar al dentista i diu que no li va fer gens de mal”... per postres, aquest matí, veient ‘El petit Nicolàs’, justament anava a cal dentista i sortia ben content. Camí de l’ambulatori, l’Ona m’explicava que la omnipresent Peppa també havia anat al dentista i “només” li havia mirat les dents. 

Han volgut entrar les dues juntes. Primer l’Estel. El sofà del dentista l’ha impressionat una mica. Em dóna una mà a mi i l’altra a la seva germana. Dents perfectes, ni una càries. La doctora em diu que les té bé i que no veu complicacions amb l’oclusió. Anem per l’Ona. Aquí la cosa ja no va tan bé. Minut i resultat: dues càries i tanca amb un petit desviament, de manera que, segons em diu la dentista, d’aquí a uns temps, haurem de pensar en un aparell per tal de corregir-ho. Això ja és un copet més dur. Res, toca posar-se les piles i fer el màster dels dentistes.




Aprofito per detallar alguns consells importants que hem repassat amb la dentista:

  • Posar molt poca pasta al raspall (de la mida d’una llentia), i sobretot, intentar que no se l’empassin. I és clar, fer servir raspalls de dents i dentifricis infantils fins als 8 anys.
  • Les dents s’han de raspallar tres cops al dia... també la llengua. És important que els nens es raspallin les dents sols, però que els pares ho repassin després (sobretot els queixals, que a ells els costa més)
  • No anar a dormir MAI amb les dents brutes
  • Evitar i redir aliments ensucrats, com sucs de fruita, caramels, iogurts líquids... o d’altres que es queden molts adherits a les dents, com ara les patates xips.

3 de nov. 2013

L’Estel fa ioga




La Zoa és una nina que ha arribat a la classe de l’Estel. És una nina que li agrada fer ioga. D’aquesta manera, els nens han estat parlant de què és el ioga i per a què serveix. I com que són la classe de les Muntanyes, la Zoa els hi ha ensenyat dues asanes noves: La muntanya i el mussol.

Des que vam començar P3, les petites han tingut el ioga incorporat a les seves rutines, perquè una de les mestres el practica (la que actualment és la tutora de l’Estel i que l’Ona ha tingut durant dos anys) i l’ha traslladat a l’aula per als alumnes. Aquest cap de setmana llegia que les escoles i instituts s’ho plantegen com a nova via per millorar el rendiment acadèmic, perquè millora les habilitats cognitives, com el càlcul, l’atenció i la capacitat d’abstracció. Els especialistes apunten que redueix el nivell d’estrès a les aules, i això ajuda a que els alumnes es relacionin millor. L’article també remarca que en països com els Estats Units i França ja fa dècades que s’aplica a escoles i instituts.

Només dues petites reflexions.

La primera, en negatiu: Per què en aquests temes sempre portem dècades de retard?
La segona en positiu: m’encanta veure com a l’escola no hi ha cap "por" de provar res de res...

Aquí teniu el LINK a la notícia que recull el portal 324, per si voleu llegir-ne més detalls.