I P3 ja s’ha acabat! Balanç del curs – 1

Tant patir quan fas la preinscripció per saber quina escola et tocarà... tant patir pel canvi d’escola, una nova situació i quina reacció tindran les petites... fins fa poc molta gent encara em comentava, sorpresa: “Ja fan P3 les teves nenes?”. No és que el facin, són a punt d’acabar-lo, contestava jo. No és fàcil fer balanç a P3. Hi ha molts aspectes que caldria tractar, però em centraré en els que trobo més determinants.

Un inici difícil. Sí, van haver-hi molts plors. L’Ona i l’Estel havien anat juntes a l’escola bressol, i entre el canvi físic d’anar a un lloc nou i la separació, el meu home (que és qui les ha portat durant tot el curs al matí), no ho va tenir gens fàcil. Va ser dur. Ja ho sabíem que era una qüestió de temps, però fa mal al cor... Van ser dos mesos. El meu home ho allarga fins a Nadal. A partir d’aleshores, la confiança amb les mestres i conèixer als seus companys va fer que tot anés rodat. Tot i que ploressin al matí se les veia contentes d’anar a l’escola i si bé al principi no explicaven masses coses, al llarg del curs l’evolució ha estat senzillament espectacular. Són felices i s’ho passen d’allò més bé.

Una decisió encertada i que agraeixo. Crec que ja us he comentat més d’una vegada que aquest curs hi havia 4 parells de bessons. Amb les reunions amb les tutores ens han explicat que dos d’ells tenen més la necessitat d’anar a veure al seu germà (les nostres entre ells). Tot i que les dues classes treballen molt juntes i fan moltes coses compartides, les tutores han permès i fomentat en tot moment que si una d’elles tenia necessitat d’anar un moment a l’altra classe ho fes. Fins i tot s’han canviat de classe en algun moment. “S’estimen molt, tenen una relació molt especial. A vegades fa molt riure veure com els 4 bessons es van canviant de classe per anar a veure el seu germà”, em diu una de les tutores. Sí, deu ser una relació molt especial, penso.

I també crec que va ser una decisió encertada separar-les de classe. He tingut una ratolina i una formiga. Cada una m’explica (i també explica a la seva germana) les coses que ha après d’aquests animals. Cada una m’explica les coses que han fet i em canten cançons diferents. Els àlbums, els projectes de curs, són diferents. Elles se senten molt especials ensenyant coses a la seva germana. I això també ha fet augmentar moltíssim la complicitat entre elles. Si hagués de triar una paraula per definir-les durant aquest curs seria “còmplices”.

Ho deixo aquí de moment. Demà reprenc l’anàlisi més centrat en l’aprenentatge i com he viscut jo aquest P3.

Postdata: Les fotografies que veieu en aquest post són del projectes dels ratolins, per tant, són obra de l’Ona.