30 de set. 2015

Torna ‘El món del màgic d’Oz’

Autor de la fotografia: David Bisbal

Voleu anar al teatre aquest cap de setmana o el que ve? No sabeu què anar a veure? Voleu endinsar-vos en un món màgic i increïble? Doncs avui us proposem que vingueu a Sabadell, perquè Joventut de la Faràndula enceta la temporada amb un dels èxits del grup: El món del màgic d’Oz. Es va estrenar per primera vegada fa quinze anys, i ara fa dues temporades la van renovar i tornar a estrenar.

Fa un any i mig en vaig explicar alguns detalls i el perquè va agradar tant a les bessones (i totes les lectures que en vam fer) en aquest post: LES LLIÇONS DEL CAMÍ DE LLOSESGROGUES.


Si voleu acompanyar la Dorothy, el lléo, l’home de llauna i l’espantaocells, només teniu quatre oportunitats. 
Dissabte 3 i diumenge 4 i el cap de setmana següent, el 10 i l’11. Representacions a les 18h.


Us recomanem totalment que hi aneu amb els petits de casa!

Per cert, aquí teniu el vídeo amb la presentació de tota la temporada i els muntatges que s’hi podran veure. Nosaltres ja ens morim de ganes d’aquest Ratatouille, el petit xef. I d’aquí a uns dies us explicarem un altre muntatge que podeu veure a Sabadell. Càsting, del grup de teatre del Centre Sant Vicenç. El proper cap de setmana, serà molt teatral!

28 de set. 2015

Pas a pas - La segona setmana a l'escola

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!


Avui en tenim una de mates i una de comprensió lectora 

 
L'Ona van fer un exercici de matemàtiques molt xulo, només que els hi falla una mica la punteria. Jugaven a bitlles, i cada una que tiraven a terra valia 10 punts. No van haver de sumar massa, però és un exercici divertit per fer a casa, i practicar les sumes de 2 en 2, de 5 en 5, etc...





A l'Estel li han proposat una feina de comprensió lectora. Tenia un text que diu: "En Jordi ha pintat el seu pis de color groc, però les portes les està pintant de color verd. Per no tacar-se s'ha posat una camisa vella i uns pantalons de color blau. Amb la brotxa està fent les primeres pinzellades a la porta. A terra té el pot de pintura". 

Reflexió de l'Estel: "Mama, com que aquest estiu hem pintat i sabia com ho havia de fer, en el meu dibuix ha anat molt ràpid a pintar la porta". :-)








PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

23 de set. 2015

Anem a escriure una carta! (Una proposta que ens té apassionats!)


A finals d’estiu vaig rebre un missatge d’un pare de l’escola. M’explicava que aquest estiu, amb les nenes (també tenen bessones), havien estat parlant de com ens escrivíem abans. Sí, ho recordeu ? Abans dels mails i dels whatsapps. Havien parlat de cartes, segells i carters. I em demanava la nostra adreça perquè una de les nenes, volia escriure una carta a l’Estel. Em vaig emocionar. I a l’Estel li encantaria, perquè cada dia, quan mirem la bústia, s’enfada perquè només rebem cartes els pares (no serveix de res que li expliquem que només ens escriu el banc). A més, la seva germana en va rebre una de l’hospital fa temps, i encara ho té ben guardat a la memòria.


No li vaig dir res a l’Estel, així seria una sorpresa. I va arribar el dia. Va obrir la bústia i va començar a llegir els noms. I quan va veure el seu a la part de davant del sobre, la cara se li va il·luminar. I quan li vaig dir que mirés a darrera a veure qui li enviava i va veure que era la Laia (la seva súper amiga), es va posar a saltar. Només arribar a casa la vam obrir i la va llegir. I ràpidament va dir que volia contestar-li. Així que va agafar paper i llapis i va començar a pensar què li explicaria. Fixeu-vos, en un tres i no res havia fet un bon exercici de lectura i ara el faria d’escriptura. Quina idea taaaan fantàstica havien tingut, oi, els pares de la Laia? L’Ona, que tenia una mica de fred de peus, va proposar d’escriure una carta a la Jana, perquè deia que no l’havia vista en tot l’estiu. I ja em teniu buscant la seva adreça. Ja ho veieu, les tinc a les dues ben emocionades escrivint cartes, tal i com havia fet durant anys i panys de la meva infantesa, adolescència i de fet, no fa tants anys que vaig deixar d’escriure’n.



Una companya de feina m’explicava que fa uns dies, parlant amb una adolescent, va deixar anar el verb “cartejar-se”, i que no sabia què volia dir. I penso, amb tristesa, que estem perdent aquell moment màgic de trobar un sobre dins la bústia, amb el teu nom, i ple de notícies de gent que t’estimes.  

20 de set. 2015

Pas a pas – La primera setmana a l’escola


La primera setmana del nou curs (segon de primària, ja!)  ha estat una muntanya russa d’emocions. Retrobades amb les amigues, pors per veure com reaccionaria una de les petites, com es prendrien el fet que “intercanviaven” una de les tutores... com és habitual, tot i les pors que teníem el dia abans de començar el curs, dia a dia hem retrobat la rutina i ja sembla que faci molt més de cinc dies que anem a l’escola.

L’any passat ja vaig tenir la idea de compartir al bloc alguns dels treballs que l’Ona i l’Estel porten cada divendres en la seva “carpeta viatgera”, però la idea es va quedar en un calaixet. Són algunes de les “feines” que han fet a l’escola, i que ens serveixen per veure com aprenen i quins són els interessos de la classe i com va evolucionant el projecte que desenvolupen cada curs. També m’agrada veure com ho fan en d’altres escoles, perquè sempre se’n treuen bones idees.

Per això, aquest any, m’he proposat (una altra cosa serà veure si ho aconseguiré), publicar cada setmana, algunes de les feines de l’Ona i l’Estel... com un resum del que aniran fent al llarg del curs. No seran sistemàtiques, vull dir que, potser les triaré per interès, per curiositat o perquè m’han sobtat.

Mots encreuats:


A mi personalment m’agraden molt, i veig que aquesta setmana, les dues n’han fet (l’Ona i l’Estel van separades, en classes diferents. Això fa que cada any ens enriquim molt perquè treballem dos projectes diferents).





Com és ben normal, aquesta primera setmana han parlat molt de què han fet durant les vacances. Veig que a les dues els hi ha encantat anar en canoa, perquè ho han escrit i ho han dibuixat. Sense cap mena de dubte, un dels èxits de l’estiu. M’encanta el dibuix de l’Ona perquè ha triat la canoa groga, ens ha dibuixat perfectament tal i com estàvem asseguts i alguns dels elements que ens anàvem trobant pel riu. 

13 de set. 2015

'Demà' #tornadaalescola

Demà comença un nou viatge.

Una de les bessones: "No puc creure que demà comenci ja a segon. Sóc molt més gran"

Jo: (penso). No em puc creure que hagin passat ja gairebé 7 anys. No pot ser.

L'altra bessona: comença a posar-se nerviosa, a plorar, a dir que li agrada més estar de vacances amb nosaltres. Que fa uns dies ja va veure a les seves amigues de l'escola i que no hi vol anar. Sé que ho està passant malament, que la seva gestió d'emocions li comporta problemes i que hem de continuar treballant en això. Sé que demà al matí, encara que impliqui la famosa recuperació de les rutines, no serà un matí normal. No sé com reaccionarà. I la que comença a posar-se nerviosa sóc jo. Perquè ella ho passa malament, i jo també. Perquè sé que quan el volcà s'activa costa el  seu temps que torni a la tranquil·litat. He estat parlant amb ella, parlant de què li passa, com se sent i que pot fer per sentir-se millor. Tot l'estiu hem estat treballant a consciència en això.

Demà comença el cole. Demà comença un nou viatge. I sé que aquesta nit em costarà dormir, pensant en què passarà demà.