Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris descobriment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris descobriment. Mostrar tots els missatges

28 d’oct. 2015

Pas a pas - Teatre, això teu és pur teatre (Sisena setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!


Doncs sí, aquesta setmana destaquem una obra de teatre, que van veure les dues classes. L'ENDRAPASOMNIS, de la companyia Al detall. Aquí en teniu una presentació.



A l’Estel li va agradar molt però l’Ona, que normalment surt entusiasmada de qualsevol teatre, no en va parlar massa. Però això ens va portar a parlar de somnis i malsons. L’Ona va dibuixar un somni que va tenir, on ella passejava per un bosc. Us adjunto el dibuix, perquè em va semblar que en ell va posar molts detalls, que habitualment es deixa, o no hi dedica massa atenció. Però en aquesta ocasió vaig veure que l'havia perfilat molt i em va agradar.



I un altre treball que he escollit d'aquesta setmana és un exercici que ha fet l’Estel (tot i que ho fan les dues classes molt sovint). Arran d'un conte, ells reflecteixen algunes situacions, pensen solucions i després n’han de fer un resum. Us ensenyo aquest treball perquè cada setmana estic veient avenços en les petites (a qui realment els costa escriure i moltes vegades, fins i tot aquest estiu, costava molt de desxifrar la cal·ligrafia). Però estic contenta amb aquest resum, i tingueu en compte, que no és la seva llengua materna, amb la qual cosa, li dono molt més valor. Bon treball aquesta setmana, noies !. A més, heu après multitud de coses interessants sobre els vostres respectius projectes.


PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

14 d’oct. 2015

Pas a pas – Stop motion (quarta setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

La setmana passada sembla que va ser tranquil·la. Una de les grans sorpreses va ser un vídeo que va fer un dels companys de l’Estel, una pel·lícula! I és clar, com que són la classe del cinema, estan ben emocionats amb això de l’stop motion. Res, ja ens estem preparant. Gràcies Esther per deixar-me compartir-lo! 


D’aquesta setmana escullo un treball de cada classe. Una observació amb lupa, que els hi encanta. I un poema sobre... la tardor, naturalment.



PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

4 d’abr. 2013

Una excursió a Verdú (proposta per algun cap de setmana)



Avui us proposo una sortida divertida, interessant i en definitiva, un dia per passar amb la família. Nosaltres ja ho hem fet i us ho recomanem!

Un dia a Verdú:
La “descoberta” la vam fer gràcies als amics de Ecotallers. Verdú és un petit poble al costat de Tàrrega, però permet fer multitud d’activitats. Primer de tot podeu fer un tomb turístic amb La carreta, tirada per cavalls, on es fa una volta pel poble. De dalt estant, descobrireu que Verdú va tenir una de les fires de cavalls més importants de l’Estat i que venia gent de tot arreu, una fira que donava un dinamisme molt important fins als anys 70. A les petites els hi va encantar la carreta i el cavall, en “Sam”. Li van donar menjar i beure i des d'aleshores  que en parlen! Però un cop donada la volta pel poble, es pot veure el Museu de Joguets i Autòmats (fundat al 2004 en un edifici del segle XV amb més de mil joguets), veure el Castell de Verdú (l’edifici més emblemàtic), fer una visita temàtica de l’ofici de la ceràmica i veure les botigues ceramistes (el signe d’identitat d’aquesta ceràmica és el seu color negre), poder veure les vinyes o el poblat ibèric dels Estinclells. Ens ho vam passar molt bé i vam fer un bon dinar. Us ho recomanem!!

Si us interessés, a Ecotallers fan ofertes molt interessants.
WEB: www.ecotallers.com
Twitter: @ecotallersSCCL
Reserves: 630687839 (Montse)
Mail: montse@ecotallers.com



6 de jul. 2012

De buffets lliures i altres esports de risc


MINIVACANCES – 5

Potser hi ha tingut alguna cosa a veure el fet que aquests dies que hem estat de vacances ha coincidit amb la celebració de l’Eurocopa i aquest fervor vermell que feia que al restaurant hi hagués una alta concentració de samarretes de la selecció espanyola. Però em temo que no, que esmorzar, dinar i sopar en un buffet lliure comporta una sèrie de riscos que són insalvables fins i tot en temporada mitja.


Primer de tot cal sortir al terreny de joc mentalment preparat. Els teus rivals no són fàcils de vèncer. A la línia de defensa hi ha el grup de La maleta, una penya d’avis que ja coneixen el complex i consideren que tenen tots els drets adquirits del món. Fins i tot dirigeixen el trànsit de llesques de pa de la màquina torradora. Estan ben plantats i no trenquen files, de manera que tens feina per arribar al buffet d’amanides. Al mig del camp un grup de mares amb fills dels 7 als 15 anys tapen tots els forats que et permetrien arribar a la pasta amb bolonyesa i al menú infantil. Un altre grup d’avis, situats a la davantera del camp, bloquegen qualsevol accés a la paella. A més a més, si s’ha acabat, fan guàrdia fins que l’exèrcit de cambrers acosten la següent. Qui són aquell grup de quarterbacks que no em deixen arribar a la nevera dels gelats i els iogurts?

No m’han agradat mai els esports de risc. I el buffeting el trobo especialment perillós, tot i que he de reconèixer que ha estat una de les millors coses d’aquestes vacances. No cuinar. No planificar menús. Sabeu què?... que quan la cosa estigui una mica més tranquil•la, ja aniré a buscar-me el dinar. Després hauré de practicar d’altres esports de risc: l’hamaquing i el piscining amb nens.

5 de jul. 2012

De la Ventafocs a la Sirenita


MINIVACANCES – 4

Hem estat uns dies fora. Uns dies a la platja i en remull fan miracles. Cada estiu les petites han reaccionat de forma diferent a la platja, la sorra i les onades. Per tant, estàvem a l’espectativa de què passaria aquesta vegada.


Primer dia: juguen tranquil•lament a la sorra i es banyen. Segon dia, proven uns flotadors (dels circulars de tota la vida). Primer de tot l’Estel em demana que no la deixi d’agafar de la mà. Té por. És una sensació nova. Al cap de 10 minuts (de rellotge), ja es banya sola i em diu que no fa falta que l’agafi.

“Quan era petita em feia por aquest flotador, mama”. Sí, quan eres petita. Fa deu minuts eres més petita, somric.

Aquella tarda mateix, a la piscina, comença a saltar dins de l’aigua sense por. Descobreix tants jocs que no hi ha manera de fer-la sortir de l’aigua. L’Ona és més prudent, però també hi juga, i molt. Estic prenent el sol. L’Estel ve corrent i m’anuncia:

“Ja no sóc la Ventafocs. Ara sóc l’Airel (li costa dir Ariel), la Sirenita”.


Ha patit una metamorfosi. Es posa tant dins del paper, que l’endemà, quan la crido, em diu:

“Mama, tot el dia estàs despistada. Per què em continues dient Estel? Sóc l’Airel"

4 de jul. 2012

'Mimitos' amb la mama


MINIVACANCES – 3

Mimitos amb la mama és el nostre senyal. Com un tret de sortida. Vol dir que estaré una estona dedicada NOMÉS a cada una de les bessones. I no vol dir que durant el dia no tinguem aquests moments. Però en el nostre dia a dia és gairebé impossible dedicar estones ÚNIQUES a cada una de les nenes. No puc donar consells, ni opinions categòriques. No sé com ho fan d’altres pares. A mi em costa molt, i inevitablement, fem les coses de forma conjunta. Anar a l’escola, jugar, sopar, agafar l’autobús, anar-nos a banyar...

Però Mimitos amb la mama és un moment únic i exclusiu. Normalment és abans d’anar a dormir, i intento poder dedicar una estona a cada una de les meves filles. L’Ona m’explica unes coses i l’Estel unes altres. L’Ona és més carinyosa i li agrada que ens fem petons, abraçades i carícies. Com a mi, li encanta que li faci dibuixets a l’esquena o que li grati el cap. L’Estel, que és més inquieta, li agrada que li expliqui coses i em fa deu mil preguntes.

Quan estem de vacances puc ampliar aquests moments, i això em permet veure quines són les coses que associo a cada una d’elles. Les coses que els hi agraden i les que no. Les que els hi fan por o riure. Què les fa sentir feliç i quines coses les preocupen. Com li agrada jugar a una i a l’altra... Són coses que sempre penses que tindràs clar i sempre penses que sabràs identificar-ho. Però amb bessones no ho és tant i hi ha la tendència a unificar. Per això trobo tant important poder tenir aquests moments específics per a elles. Per separat. Perquè la seva energia és única. I quan s’ajunten... aaaai, quan s’ajunten!



3 de jul. 2012

Turisme imaginatiu

MINIVACANCES – 2


Fer turisme amb dues petites de tres anys i mig pot ser complicat. L’any passat vaig tenir una mala experiència ( veieu el post Turismus interruptus) però també cal dir que en vaig aprendre i molt d’aquella situació. D’entrada cal dir que si per les petites fos, això d’anar a passejar, o el típic “anem a veure una cosa molt bonica” no funcionaria mai. Aquests dies hem posat en pràctica i ens ha funcionat el turisme imaginatiu. O “inventa la història que faci falta perquè els hi sembli interessant mentre tu pots visitar o veure alguna cosa” (només que aquest títol és molt més llarg i suposo que amb el primer tots ja m’heu entès).

Ermita de Santa Llúcia. Dalt de tot d’una muntanya arran del mar. No els hi sembla gens atractiu. Però tot el que semblin castells són llocs susceptibles de buscar-hi (i trobar-hi, òbviament) les fades que tant els hi agraden. I quan ja estaven cansades… ohhhhh. Un pou. El pou de la Blancaneus, on canta al principi de la pel•lícula.
 
Això és un pou, mama?
I per què té aigua a baix?
I per què hi ha aquesta tapa que pesa tant ?
Papa, per què han posat aquest “castell” tan amunt?


Peñíscola. Sabia que el nom de Castell del Papa Lluna els hi encantaria. Mentre pujàvem pels carrers empedrats vam trobar una bruixa… i dins del castell un calderot enorme on les fades preparen les seves begudes màgiques.


Dos petits exemples. Dues petites “victòries”. I un gran descobriment: tornar a veure les coses amb uns altres ulls. M’agrada, m’agrada molt inventar-me històries per a les petites.

2 de jul. 2012

Descansar de veritat


MINIVACANCES – 1 

Hem estat uns dies fora. Just acabar el curs. La idea? Descansar. Però descansar de veritat. Aquest era el meu objectiu per aquestes petites vacances. Vaig buscar un aparthotel amb la idea –sobretot- de no haver de cuinar ni pensar menús (que és una cosa que m’esgota mentalment). 

“Vull que m’ho facin tot, així descansaré”. Era una frase que li havia escoltat dir a la meva mare tota la vida. Centenars de vegades. “Sinó no són vacances, que jo acabo fent sempre el mateix”, afegia. Jo sempre havia reaccionat amb aquella cara de fàstic, perquè per a mi les vacances era sinònim de viatges, avions i aventures. Qui voldria estar-se en un mateix lloc, ni que fos una setmana, només de la platja a la piscina, de la piscina a la platja i anant cada dia al mateix buffet restaurant? Quina emoció té, això?

D’acord. És una, només una, de les moltíssimes frases d’aquelles que m’he hagut de menjar amb patates. Sí, sí, seguida d’aquella altra frase de ma mare que em feia tanta ràbia: “Quan siguis mare ja ho entendràs”. D’acord, sí, ara entenc perquè volia una d’aquestes vacances. D’acord, tampoc podria aguantar-ho més d’una setmana. 

D’acord. Absolutament. Repetiré. Shhhh, però no li digueu a la meva mare.









2 de maig 2012

Crònica de Madresfera a Barcelona

Era la primera vegada que participava en un esdeveniment d'aquest tipus. La trobada de Madresfera a Barcelona (a Boutique Secret) em va ajudar a confirmar algunes coses. Algunes coses ja les sabia, d’altres... d’altres les intuïa. D'altres, em van sorprendre.

1) De la xerrada de Rafael Gimeno-Bayon, advocat especialista en dret informàtic, em quedo amb un concepte: comencem a escriure un blog per passió, per ganes d’escriure i explicar els què ens passa, i sovint, ni pensem ni donem cap mena d’importància als temes legals que hi estan lligats. Potser no ho necessitarem mai. Potser quan ho necessitem ja serà massa tard. De la passió a la professionalització. Sé que estic en el camí, però encara no sé ben bé a quin punt. Ja tinc deures, pensar-hi. Com és habitual, molts dels elements importants només es van poder veure amb una pinzellada molt breu i superficial. Va faltar temps. Bona part del debat –interessant-, es va centrar en la protecció de dades i la vigilància de la identitat digital. I un altre concepte interessant: “Els errors de marca personal es produeixen principalment a Twitter. Un sol tuit pot destrossar la feina de mesos”, diu Gimeno. M’agrada el concepte ‘slow tuit’.

2) Show-rooms. Ja coneixia algunes de les marques, productes i serveis que es van presentar. Propostes més que pràctiques com Mammaproof o Pekefriendly (molt relacionats amb un tema que ara m'interessa molt, com és el màrqueting familiar). També relacionades amb l'oci, com Salir en família. O d'aquelles propostes originals i interessants com Rockillos. D’altres són productes que en la meva experiència com a mare ja he “deixat enrere”, com Quinny,  Hipp o Almirón. Crec que les presentacions serien més productives si es plantegessin com una conversa distesa entre marques i bloggers i no com una exposició... deixeu-me utilitzar la paraula “típica” per descriure-ho. Què tal una mena d'speed-dating? Potser d'aquesta manera, cada marca i bloc podrien centrar-se en coses que consideren més rellevants o profitoses per les dues parts. Ho deixo com a suggeriment, @madresfera :) 

3) La desvirtualització. El més important és que una trobada on una part dels convidats siguin mares/pares bloggers és que necessiten temps per xerrar. O mares/pares coneguts a través de les xarxes socials. El coffee-break va ser distès i va permetre les converses més properes, més animades i on es van veure les ganes de col•laborar dels uns amb els altres. Perquè el més important és compartir experiències. Per això vaig començar a escriure un bloc i per això m'agrada llegir-los. Però va ser massa curt! Només pel que fa a bloggers i “mamis” va ser un plaer posar cara i veu (com se sol dir) a mares i blocs, com @arare73, @Motherofthelamb @AISHASYLE @patinadora @mama2puntocero @mamavaca @Blogmodabebe @ParaelBebe... espero no deixar-me a ningú! Un plaer poder-vos conèixer. Segur que ens tornarem a trobar!

1 de març 2012

Pinzellades del món (3) Berlín








"Hi havia una vegada una ciutat on de la nit al dia es va construir una paret que la dividia en dues parts. Van fer una paret molt i molt alta, i els veïns gairebé no es podien ni veure. Però es van inventar deu mil històries per poder-se trobar amb els veïns. Alguns van fer uns túnels per sota terra. D'altres s'amagaven als cotxes i així podien passar a l'altre cantó...".

Fins i tot en forma de conte, la divisió de Berlín no té cap mena de sentit.   El 'meu' primer Berlín va ser l'any 1992. Curiosament vaig voler escapar-me de tot el brogit de les Olimpíades a Barcelona i recordo que em vaig passar la cerimònia enganxada a la televisió plorant com una magdalena i preguntant-me perquè no era a Barcelona. En aquell Berlín encara era molt recent el passat més proper. El mur ja no hi era, però la divisió a la ciutat era ben palpable. Va ser un estiu de moltes descobertes. De tenir la sensació de passejar i palpar la història d'Europa i de deixar-me captivar per una dama, Nefertiti, que em va hipnotizar. Aquella ciutat donava la sensació de ser la capital del món. Abans d'anar-hi m'havien dit: "Berlin ist etwas anderes" (volent dir que és una altra història). No ho vaig entendre fins que ho vaig viure. Anys més tard hi tornaré, però ja no serà el 'meu' Berlin.
 
“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.


D'altres 'Pinzellades del món'

IRLANDA DEL NORD
EGIPTE



24 de nov. 2011

Consells pràctics per estalviar amb bessons (3): Trobar més botigues com aquesta


Un nou consell pràctic per estalviar amb bessons. Us he de confessar que desconec la marca, la botiga i els preus, però també us diré la veritat: si veig aquest cartell es guanyen la meva simpatia perquè, com a mínim, entri a xafardejar. La veritat és que en determinades coses, aquests descomptes s'agraeixen. I quan tens bessons, encara més.

PD: Per la vostra informació (i no és per fer-ne propaganda...) Es tracta de la botiga Vincent Shoe Store, (a big step for small feet) una marca sueca nascuda l'any 1999. Per si a algú li interessa us deixo el link a la seva pàgina: http://www.vincentshoestore.com/

4 de nov. 2011

L’etapa ‘I per què mama?’





La història podria començar amb qualsevol tema. Qualsevol, de veritat. Vinga va, posem-ne un com exemple. Ona, Estel! És hora de recollir les joguines. I per què, mama? Perquè hem d’anar a sopar. I per què, mama? Perquè ja és tard i segur que teniu gana. I per què, mama? Perquè la panxa ja et fa sorollets, que l’escolto. I per què, mama? Perquè la panxa vol menjar. I per què, mama?


(Indicacions: aquí ja començo a accelerar el ritme en les respostes i el to ja comença a no ser el mateix)


Perquè aviat arribarà el papa de la feina i també voldrà sopar. I per què, mama? Per què què, noies? Per què el papa ve de treballar? Perquè hem d’anar a treballar... I perquè, mama?


(La gran pregunta! M’agradaria poder contestar-li que realment no sé la resposta, però hauré de contestar alguna cosa tipus “per tenir diners per pagar el menjar, l’escola, el pis”...)

Va, noies, recollim que el papa ja està a punt d’arribar amb l’autobús. I per què amb l’autobús, mama? Perquè no ha agafat el cotxe. I per què... PROU!


L’etapa ‘I per què, mama?’ és dura... però al mateix temps deixa diàlegs absolutament divertits. El petits han descobert el ‘per què’ i així comencen bona part de les seves frases. El col•loquen a tot arreu. Crec que en realitat és una prova de l’Ironman o alguna cosa similar. Ells pregunten i pregunten i proven d’arribar al límit de la nostra paciència. I els pares posem a prova la nostra inventiva. No em direu que no heu acabat donant respostes surrealistes i tenint uns diàlegs apoteòsics gràcies als per quès- perquès. Teniu molta paciència? Per què?

I per què poso aquesta foto precisament en aquest post? Doncs perquè algú es va passar tota una tarda (repeteixo, tota una tarda), preguntant-me "per què gira això, mama?".