Un capellà, una bruixa i la lògica

Baixem de l’autobús. És l’últim dia de Casal d’Estiu. Aquesta setmana les he pogut portar jo a l’escola. Com que passem a tocar del Mercat Central, els hi agrada veure les parades dels pagesos, i anem dient els noms de tots els productes. Patates, enciams, tomàquets, pastanagues...

Ens creuem amb un capellà, vestit amb sotana negre fins als peus.

     -      Mama... (ja tremolo). Per què porta una disfressa de bruixa aquest senyor?

(instintivament, intentant evitar que m’agafi un atac de riure,  miro enrere per veure si és prou lluny o ha escoltat el comentari)

-      No va disfressat de bruixa. Aquest senyor és capellà i van vestits així.

-      Però mama, normalment  són les nenes que porten faldilles, diu l’Ona.

-      Però a teatre els nens també es vesteixen amb vestits, oi, mama? Apunta l’Estel...

Amb aquesta conversa hem arribat a l’escola. M’he acomiadat de la seva tutora del Casal, agraint-li la feina i explicant-li que les petites s’ho han passat tant i tant bé aquest estiu, emocionades amb la màgia, els mags, els pallassos i el teatre. I amb un somriure d’orella a orella me n’he anat cap a la feina. Últim dia. Agafem uns dies de vacances. El bloc també descansarà una mica, i el ritme serà diferent. Per endavant segur que ens esperen moltes aventures.