31 d’oct. 2014
La volta ciclista del Trocathlon
Això de les bicicletes és un altre màster dels que parlàvem l’altra dia (Sóc una mama-màster). Si ho penso fredament, en cinc anys han tingut una bici de bebè, un patinet, i una bici de 16. Doncs aquesta última, a l’Ona ja se li ha quedat petita.
Amb bessonada, un s’ha de pensar dues vegades què i com compra (Alguns consells pràctics per estalviar amb bessons, aquí i aquí) . Perquè per molt que algú de la família els hi volia regalar una bicicleta nova, penso que és una despesa excessiva en el moment que al cap d’un any, aquesta bici es pot haver quedat petita. I més si tenim en compte que darrera de les petites, no hi ha ningú que “hereti”. Per això, l’any passat, ja vam decidir que les bicicletes les buscaríem al Trocathlon, el mercat de la mateixa Decathlon. Vam pensar que moltes famílies es devien trobar com nosaltres… i ho vam encertar. Les dues petites van tenir bicis noves i van començar les seves particulars voltes ciclistes (Fitipaldis sobre rodes). Però a l’Ona, que ha fet una forta estirada, se li ha quedat petita. Així que dissabte passat vam tornar-hi. Cua impressionant de persones portant les coses més increïbles. Taules de windsurf, trineus, llits elàstics... i bicicletes. Moltes bicicletes. L’Ona està contenta. Bici nova de 20, de color blau, amb uns adhesius de neu que li encanten. I està emocionada amb això del canvi de marxes. Nosaltres també. 35 euros.
21 d’oct. 2014
Sóc una "mama-màster". Tu també?
Que això de la maternitat ve
amb nous catàlegs d'aprenentatges sota el braç ja ho imaginàvem tots. Però que
en poc temps et vegis "obligada" a cursar màsters per a tot, a mi
això no m'ho havien explicat. N’hi ha alguns que són curts i fàcils, d'altres
que impliquen esforç i treball diari i sense data de caducitat.
Així, d'entrada, els primers
que em venen al cap són:
• El Màster de bolquers
(vaig treure súper bona nota, em sabia el preu per unitat de totes les marques
i tots els supermercats, i olorava les ofertes a distància)
• El Màster del biberó
(aquest em va costar al principi, perquè les bessones tenien gustos diferents
amb les tetines i no hi havia manera d'encertar). Finalment vam poder unificar
amb els Philips Avent i dominàvem el màster a la perfecció.
• El màster Vermell-Taronja
(en aquest t'ajuda el pediatre, perquè és el que et diu si toca Dalsy o
Apiretal)
• El màster cotxet de
bessons: conduir empenyent 35 quilos de cotxet no és fàcil. Posar-lo al maleter
/ ascensors / voreres requereix nocions d'arquitectura espacial.
• El màster histèric de la
pre-inscripció escolar: Aquest va ser dur. Molt estrès durant mesos, pensant en
la millor opció, amb càlculs logístics i càbales sobre si entrarien o no a
l'escola que volíem i ens agradava.
• El màster de
socialització: Les bessones van a classes separades. El màster de memorització
que suposa aprendre’m els noms dels seus
50 companys de classe en total. D'alguns d'ells conec també als seus germans.
Reconec que encara avui, no associo alguns pares amb els seus fills. Cent pares
i mares de cop són molts.
Però al que anava ... el
màster més important, que de fet, va ser el motiu que em va fer començar aquest
post. El màster que estic estudiant actualment.
Perquè això d'Eurodisney és
molt complicat. A veure ... em fa gràcia ... però em ronden mil preguntes. Les
petites faran 6 anys. En molts pack-oferta fins als 7 és gratuït. Està bé que
m'ho plantegi ara? Aguantaran el ritme? Que car, mare meva! Només Eurodisney o
aprofito per fer un parell de dies a París? Cotxe, tren o avió? És millor
contractar els àpats o no? Hi ha trucs o gangues per aconseguir packs a millor
preu? Val la pena, realment?
En aquestes estic, així que
m'agradaria demanar-vos tots els suggeriments, idees i experiències. Gràcies!
6 d’oct. 2014
Carta d'amor / odi a la meva pinta llemenera
Anava a dir-te que t'havia
trobat a faltar aquest estiu ... però no seria exactament cert. La veritat és
que va ser acabar l'escola i es va acabar la histèria de les inspeccions
diàries de cabell, passar-te cada dia per examinar cada floc ... ens relaxem, i
la veritat sigui dita que a l'estiu només et vaig treure un dia. I et vaig
deixar a casa, no has fet vacances. Hauràs descansat molt suposo. La felicitat
estiuenca de no haver d’assecar els cabells després de la dutxa ni haver de fer
inspecció detallada del cap de les criatures ha arribat a la seva fi.
Una setmana abans de
començar l'escola et vaig treure del fons de l'armari i et vaig deixar a
primera fila. Algú ha comentat que algun nen ja estava de nou en procés de
desinfecció. Així que vaig tornar a estimar amb totes les meves forces perquè
ets la primera a detectar els animalons fastigosos. Ets la reina de la prevenció. T'estimo per això, però al
mateix temps t’odio amb totes les meves forces pel que significa. Cada vegada
que t’agafo i et passo per un floc de cabells estic desitjant que apareguis
neta, si de cas amb algun granet de sorra, perquè aquestes criatures meves
sembla que es banyin en sorra a l'hora del pati. Odio quan veig quelcom
sospitós entre les teves fermes pues. Ho odio ... ho odio ... ho odio ...
T'estimo quan hem acabat i no ha aparegut res. Però sé que l'endemà o al cap de
dos dies, tornaré a debatre’m en sentiments per tu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)