26 de nov. 2012

Coses (in)útils: Gots que no es vessen


Hi ha una sèrie d’objectes que a les botigues intenten fer-te creure que seran absolutament imprescindibles en el moment que siguis mare i tinguis la criatura / les criatures a casa. He de reconèixer que en aquests tres anys n’hem tingut d’imprescindibles, d’altres que no ens vam deixar enredar i d’altres… que sí.

Aquest és el motiu d’aquesta sèrie. Vull deixar molt clar que hi trobareu coses que a nosaltres ens han funcionat (o no), que ens han estat útils (o no) o que els hi hem tret profit (o no). Espero que (això sí), us sigui útil per si esteu embarassats... o si heu de fer regals, que també hi ajuda anar una mica pistat. 

GOTS QUE NO ES VESSEN: INDISPENSABLES (Qualificació *****)


No sé què hauria fet sense ells, sobretot a les nits. L’Ona i l’Estel han estat fans d’aquests gots i nosaltres encara més. Els hem portat a tot arreu, els hem fet servir a casa, al carrer, de viatge. Sempre els hem portat a sobre. No fa falta que us expliqui massa, però el sistema del got fa que no vessi i evita múltiples “accidents”. Per a nosaltres han estat especialment útils per les nits, perquè els hi hem deixat al llit i elles sempre l’han trobat si han tingut set. Posats a trovar-hi un defecte, la peça “màgica” és complicada de rentar.

Podeu consultar també:

La Babycook
Les hamaques


23 de nov. 2012

L'Estel fa menús estranys...



L'Estel no s'ha trobat massa bé. Abans d'ahir, de matinada, va vomitar. La conversa sortint de l'escola va ser aquesta:

Què tal Estel? Com ha anat a l'escola? Com t'has trobat?
Bé, mama. He fet tieta.
Tieta?
Sí, arròs bullit i peix.

:)


14 de nov. 2012

Fascinació pels bessons?




És un tema que ja hem tractat d’altres vegades, però avui me l’he trobat en un aparador d’una botiga de joguines. Un cotxet triple, amb tres germanes-nines-bessones. M’ha fet gràcia perquè demostra una vegada més aquesta « invasió » gemelar. Però una estona després hi hem passat amb les nenes i s’han quedat enganxades al vidre. Localitzen molt ràpidament als bessons i a més a més, sempre que juguen a mares i filles, no tenen mai una criatura, en tenen dues. Per sort no m’han demanat ni les nines ni els cotxets. Per sort, sinó, a casa tindríem 2 + 2 + 3 + 3… deu criatures i nosaltres !


12 de nov. 2012

Habitació petita, llits grans


Ens agrada el nostre pis. Però de cop, quan vam saber que tindríem bessones, ja vam veure que se’ns quedaria petit. Mentre les petites van dormir en els llits de baranes cabien bé a la seva habitació. Però passava el temps i ens havíem de decidir com ho faríem quan fossin més grans i haguéssim de canviar ja a llits grans.

Quines equacions! Quants moviments de mobles, sumant l’espai dels llits, restant els metres de l’armari, multiplicant sempre per dos i dividint l’espai de l’habitació!. Dos llits individuals un al costat de l’altra no hi caben. Ni en forma de L. Si volíem posar lliteres havíem de fer obres per canviar la finestra, perquè no es podria obrir (la solució no ens agradava, perquè a l’estiu a la seva habitació fa molta calor). 


La foto és antiga, del dia que el vam muntar, però es veu perfectament
l'estructura dels dos llits. Són macissos, de manera que només fa falta
el matalàs. El llit de sota surt perfectament perquè té unes rodes a baix
La única opció era un llit niu, però calia trobar un sistema que fos fàcil i pràctic de treure i posar, perquè seria una qüestió diària. Havia de ser prou fort i pràctic. La idea ens va convèncer perquè d’aquesta manera, amb els llits ben plegats, l’habitació encara sembla prou gran i ens hi podem bellugar. A l’hora de dormir, però, l’espai es redueix ( i això que els llits només fan 80cm d’amplada, perquè sinó hauríem patit). A més, els dos calaixos de sota tenen molta capacitat i ajuda a guardar moltes coses. D’altra banda, una altra cosa que cal considerar és que sigui fàcil poder fer els llits, posar llençols o mantes.

Estem molt contents amb la solució, si bé també cal dir que sempre cal intentar que la que dorm “a dalt” se’n vagi al llit primera, perquè sinó, hem de fer unes escalades ben estranyes i la cosa es complica. I ara que ha vingut el fred, hem continuat amb la practicitat dels sacs, ara ja dels normals (fins fa ben poc hem utilitzat sacs Grobag i ens han funcionat molt bé). Les petites hi dormen a gust, només cal estirar-los a sobre el llit, ràpidament, i a més, no són gruixuts, de manera que al llit de sota no té problemes per encaixar perfectament. Al principi, l’Ona, que dorm a dalt, havia “aterrat” a baix. Per aquest motiu, hem recuperat les baranes protectores. Ara, ningú té por de caure i dormim perfectament bé!.

5 de nov. 2012

La maledicció del pont d’octubre



Després de quatre anys i d’investigacions poc empíriques, crec que ja puc afirmar que la maledicció del pont d’octubre és real. Existeix i és més, no s’hi pot fer res.

Veureu. Les nenes tenien deu mesos en el seu primer mes d’octubre. Estaven a l’escola bressol i s’acostaven els 4 dies del pont. Feia una setmana que la seva mestra m’havia dit que hi havia una passa, i que molts nens estaven amb gastroenteritis. “Ja està”, vaig pensar, segur que una de les dues, o les dues, no s’escapen. Però les petites estaven tant xiroies i no hi havia cap símptoma. Que il·lusa que vaig ser. Havíem de marxar. Les vaig anar a buscar a l’escola i només arribar a casa vaig haver d’anar corrents al lavabo. Em vaig passar tot el pont al lavabo i al llit. Feia segles que no em trobava tant malament com aquell pont.

Tots sabeu que els petits passen tot l’estiu fantàstic i al tercer dia d’escola ja venen amb mocs. A l’any següent van caure elles, al següent el meu home. Aquest any, tots estàvem perfectes, però ja no havíem fet plans.


A casa l’hem batejada com la maledicció del pont d’octubre, perquè està just en el timming d’incubar alguna cosa amb l’inici de curs i explotar amb el primer pont del curs. Bé, vaja, això dels ponts sembla que ja passarà a la història. Potser la maledicció també...  

2 de nov. 2012

Li dius que em faci un petó...




Comencem bé el cap de setmana. Són dos quarts de nou del vespre i l'Ona, després d'anar al lavabo diu que li fa mal. Reconec els símptomes. Va passar fa uns mesos amb la seva germana. El Jordi se l'emporta a Urgències.

L'Estel i jo ens esperem a casa. Diu que vol esperar a que torni la seva germana per anar a dormir. Però al cap d'una estona està cansada. Li poso el pijama i al llit. 

"Mama, tu t'esperaràs desperta a que arribi l'Ona?", em demana.
"Sí, és clar, a veure què li ha dit el metge", li responc.
"Si estic adormida li dius que em faci un petó, vale, mama?".

Li faig un petó de bona nit i surto de l'habitació amb una sensació difícil d'explicar i que sempre m'emociona quan veig com s'estimen i aquest vincle tan especial que les uneix. I sí, es confirma. És infecció d'orina.

Una cortina plena de fotografies

Tenim milers de fotos de les nenes. Sí, és clar, la majoria ben enmagatzemades a l'ordinador, com feu vosaltres, segurament. I en àlbums digitals. Però jo encara sóc una nostàlgica del paper fotogràfic. 

Els Reis es van portar una curiosa  "cortina" (sí, li podríem dir així) que és un portafotos. Té les mides exactes per posar les fotos de 10x15 (són com unes butxaques)  i es poden anar canviant totes les vegades que vulgueu. A les petites els hi agrada molt, perquè hi ha moltíssimes fotos seves. Bé, de fet, totes són seves, però des que eren bebès fins a l'actualitat. Els hi agrada revisar què feien a cada foto i veure els altres membres de la família. D'aquesta manera no les tenim "tirades" per casa (tampoc tindria tant lloc per a tants marcs) i ben agrupades. Conjuntament amb el nostre particular i original RACÓ DE LES ARTISTES, configuren la decoració del passadís de casa.