28 d’oct. 2015

Pas a pas - Teatre, això teu és pur teatre (Sisena setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!


Doncs sí, aquesta setmana destaquem una obra de teatre, que van veure les dues classes. L'ENDRAPASOMNIS, de la companyia Al detall. Aquí en teniu una presentació.



A l’Estel li va agradar molt però l’Ona, que normalment surt entusiasmada de qualsevol teatre, no en va parlar massa. Però això ens va portar a parlar de somnis i malsons. L’Ona va dibuixar un somni que va tenir, on ella passejava per un bosc. Us adjunto el dibuix, perquè em va semblar que en ell va posar molts detalls, que habitualment es deixa, o no hi dedica massa atenció. Però en aquesta ocasió vaig veure que l'havia perfilat molt i em va agradar.



I un altre treball que he escollit d'aquesta setmana és un exercici que ha fet l’Estel (tot i que ho fan les dues classes molt sovint). Arran d'un conte, ells reflecteixen algunes situacions, pensen solucions i després n’han de fer un resum. Us ensenyo aquest treball perquè cada setmana estic veient avenços en les petites (a qui realment els costa escriure i moltes vegades, fins i tot aquest estiu, costava molt de desxifrar la cal·ligrafia). Però estic contenta amb aquest resum, i tingueu en compte, que no és la seva llengua materna, amb la qual cosa, li dono molt més valor. Bon treball aquesta setmana, noies !. A més, heu après multitud de coses interessants sobre els vostres respectius projectes.


PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

21 d’oct. 2015

Embaràs i conducció



La setmana passada, llegia a l’informe de la Fundació RACC, que 316 dones embarassades van ser ateses a Catalunya durant el 2014 per un accident de trànsit. I durant l’any anterior, 38 dones embarassades i el seu bebè van morir a causa d’un accident de trànsit a Espanya. I vaig començar a pensar si som conscients d’aquest paràmetre, embaràs i mobilitat, en el moment que esperem un fill/a. 

L’informe apuntava que les embarassades canvien la seva manera de moure's i prefereixen caminar o anar amb cotxe abans d'utilitzar el transport públic o conduir. A més, un 23% de les dones afronten amb temor i limitacions la mobilitat durant l'embaràs. Jo vaig ser un d’aquest 23%, però crec que em vaig "atemorir" pel fet que era un embaràs de bessons. No em feia por anar en cotxe, però en aquell període vaig deixar de conduir, anava de copilot. Intentava evitar desplaçaments massa llargs, perquè em cansava massa i em feia mal tot. Però tot i això, reconec que no era massa conscient del que implicava. Recordo que algú em parlava d’un adaptador pel cinturó, però ni tant sols ho vaig acabar mirant. És inconsciència? Desconeixement? Tampoc m’hi van fer cap referència ni la comadrona ni en les classes pre-part. 

Segons la Fundació, un 66% de les embarassades voldria rebre informació contrastada sobre la mobilitat i l’embaràs, el que em reafirma que massa sovint, no es rep la informació adequada. Ja no parlo d’informació vital, sobre què com canvia el cos amb l’embaràs, què hem d’esperar i com actuar quan arribi el moment del part, dels moments immediats posteriors... sempre he defensat que no tenim ni la informació PRÀCTICA més vital.

I un altre dia podríem parlar d’aquesta “moda” de no deixar pujar els cotxets de bessons als autobusos... jo no m’hi vaig trobar mai i sempre vaig poder accedir sense problemes, però sembla que cada cop és més freqüent a més ciutats. Què m’expliquin doncs com moure’t en transport públic amb dos bebès...


O de com s’agraeixen els espais que reserven places d’aparcament per a famílies amb cotxets o amb criatures. Sí, un altre dia. 

17 d’oct. 2015

Pas a pas - Cim d'Àligues (Cinquena setmana a l'escola)



Aquesta setmana ha estat molt curta. Dilluns festa, i divendres d'excursió. Sense cap mena de dubte, el gran hit de la setmana. Anar d'excursió sempre agrada, però si a més vas a veure àligues i tota mena de rapinyaires, l'emoció es dispara. Aquesta setmana només us destaco el vídeo, perquè tots plegats ens fem una idea de la fantàstica visita que van fer les dues classes, Cinema i Cuiners, al Cim d'Àligues.  


PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

14 d’oct. 2015

Pas a pas – Stop motion (quarta setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

La setmana passada sembla que va ser tranquil·la. Una de les grans sorpreses va ser un vídeo que va fer un dels companys de l’Estel, una pel·lícula! I és clar, com que són la classe del cinema, estan ben emocionats amb això de l’stop motion. Res, ja ens estem preparant. Gràcies Esther per deixar-me compartir-lo! 


D’aquesta setmana escullo un treball de cada classe. Una observació amb lupa, que els hi encanta. I un poema sobre... la tardor, naturalment.



PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

8 d’oct. 2015

‘Càsting’, un musical molt animal




Avui us fem una altre proposta teatral. Què uneix una gallina, un mico, un ase i un lleó? A  priori res, podríeu dir. Però si els posem tots damunt un escenari teatral amb un propòsit ben ferm de salvar-se del diluvi universal, potser hi trobarem un heterogeni grup d’animals que s’hauran d’ajudar els uns als altres si volen avançar.

I aquest és, ni més ni menys, l’argument de ‘Càsting’ que el Centre Sant Vicenç de Sabadell ha estrenat aquest cap de setmana i que vam poder veure diumenge. Noè ja té a punt la seva arca i els animals hauran de fer un càsting (cantant i ballant) per veure si hi entren. Sembla que la competició marcarà l’obra, però en el fons, si se’n surten és perquè s’ajuden els uns als altres (aquí ja teniu un bon missatge per subratllar als més petits). Els nens estaran encantats amb els personatges (fins i tot amb les tres gallines boicotejadores) i ja podeu posar la mà al foc que sortireu cantant alguna de les cançons.


Si us interessa: Es pot veure fins el 22 de novembre, en horaris de matí i tarda, depenent del diumenge. Consulteu el Facebook de Teatre Sant Vicenç 

7 d’oct. 2015

Activitats extraescolars: entre la logística i l’equilibri


Primer de tot. Ens agrada fer activitats extraescolars? , totalment, sobretot si quadren amb els interessos de les petites i els nostres. Ara bé... Farcir les tardes dels nens amb una activitat extraescolar darrera una altra? Un NO rotund. Entenc que sovint es fa per un tema de conciliació, però no és la solució. Van molt més cansats i encara es concilia menys. Però això dóna per tot un altre post i no és el tema d'avui...

Dit això, amb besson(e)s, les activitats extraescolars es converteixen en un autèntic joc d’organització i logística. Fins ara, la nostra posició és que elles triaven una de les activitats que volien fer i nosaltres l’altra. Amb dues tardes ocupades ja ens semblava suficient. Així que a partir de P4 nosaltres vam triar natació i després vam passar a l’anglès i elles van decidir provar coses. Que si teatre, que si dansa... la veritat és que no ens van posar problemes i les dues volien anar provant, així que les dues van fer teatre juntes, i dansa juntes. Però sabíem que això s’acabaria i la nostra logística es complicaria.


Cada cop es fan més grans, i cada cop els seus interessos es van perfilant i són diferents. Així que a l’hora de plantejar el tema, ho van tenir clar. L’Estel volia fer bàsquet. I l’Ona volia fer dansa i teatre (a mi no m’estranya, les seves personalitats lliguen a la perfecció amb les activitats que volen fer). A l’Ona li agrada molt ballar, però l’any passat no va tenir ‘feeling’ amb la professora de dansa de l’escola. L’Estel tampoc, així que les vam acabar esborrant. Aquest any ho va provar en una altre centre, però em va dir que no li agradava. I que ja li anava bé només fer teatre. Tot i que a priori el ‘calendari’ setmanal se’ns havia complicat, ara quadra a la perfecció. Els dilluns fan teatre i bàsquet a l’escola, i pleguen a la mateixa hora (nosaltres respirem una mica més i podem dinar tranquils). Aquesta setmana han començat i de moment, semblen d’allò més contentes. M’han tingut mitja hora al telèfon explicant-me què havien fet. Els dimecres, anem a anglès (estan encantades amb la nova mestra i amb el seu estoig ple de llapissos... suposo que es veuen molt grans). 

I sabeu què? La resta de dies de la setmana, juguem molt, llegim molt i tenim temps per estar plegats. 

6 d’oct. 2015

Pas a pas – Ja tenim projecte! (tercera setmana a l’escola)


Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

El més destacat d’aquesta setmana és que ja tenim projecte! Durant els primers dies a l’escola, les dues classes han presentat les seves propostes. Cada nen ha explicat quin projecte li agradaria fer durant tot el curs, i ha presentat la seva “candidatura”. Aquest any, l’Ona i l’Estel ho tenien clar, i han presentat les seves idees amb fotografies i van escriure tot un seguit de preguntes que es feien.

L’Ona sembla estar molt interessada en el ‘cos humà’, i aquesta va ser la seva proposta de projecte. A l’estiu ja va dir que era un tema que li interessava, i es feia preguntes sobre com creixien els cabells, les ungles, quin camí segueix el menjar, perquè alguns nens són rossos i d’altres castanys o perquè tenim els ulls blaus o marrons. L’Estel, amb la seva fal·lera castellera, volia ser la classe dels castellers. Es preguntava quan van començar a fer-se castells, si es feien mal quan feien “llenya” o perquè era tan important posar-se la faixa. Van començar les primeres votacions i els seus projectes van caure. El que més m’ha agradat és que les dues es van entusiasmar amb algun dels projectes dels seus companys, i al final, no van ni votar el seu. Així que després de presentacions, deliberacions i votacions, estem encantats amb els dos projectes d’aquest curs.

L’Ona forma part de la classe dels ‘Cuiners’ i l’Estel viuran al món del ‘Cinema’. Realment he de reconèixer que m’encanten els dos projectes d’aquest any i que podrem ser més participatius (reconec que n’hi ha alguns que no m’han motivat massa, o no sabia com posar-m’hi). A partir d’ara, comencen les aportacions, les investigacions i el desenvolupament que els portarà a ser “especialistes” en la matèria i a descobrir deu mil coses interessants.

Feines:

Continuem amb les matemàtiques. Avui us destaco un dictat de números que han fet a les dues classes i que també hem practicat a casa. Veig que alguns números els hi costa d’assimilar, o que tenim problemes a l’hora d’identificar-los. L’altre dia, per exemple, a l’hora de dictar el 158, una de les petites escrivia 10058, com si el 100 l’hagués de posar sencer. Només re-aprenent amb elles te n’adones que són conceptes realment complicats.

Més matemàtiques. Hem fet algunes sèries, com escriure els números de 10 en 10 , de 5 en 5, de 2 en 2...

Argumentació: Els hi han explicat un conte i en tres vinyetes han de presentar els personatges, el problema i la possible solució. Aquest exercici m’agrada especialment, perquè d’alguna manera, argumenten i veuen l’explicació amb la seva globalitat.


I finalment, us deixem amb una cançó que han treballat aquesta setmana per recordar els mesos de l’any. La canteu amb nosaltres?