MINIVACANCES – 4
Hem estat uns dies fora. Uns dies a la platja i en remull fan miracles. Cada estiu les petites han reaccionat de forma diferent a la platja, la sorra i les onades. Per tant, estàvem a l’espectativa de què passaria aquesta vegada.
Primer dia: juguen tranquil•lament a la sorra i es banyen. Segon dia, proven uns flotadors (dels circulars de tota la vida). Primer de tot l’Estel em demana que no la deixi d’agafar de la mà. Té por. És una sensació nova. Al cap de 10 minuts (de rellotge), ja es banya sola i em diu que no fa falta que l’agafi.
“Quan era petita em feia por aquest flotador, mama”. Sí, quan eres petita. Fa deu minuts eres més petita, somric.
Aquella tarda mateix, a la piscina, comença a saltar dins de l’aigua sense por. Descobreix tants jocs que no hi ha manera de fer-la sortir de l’aigua. L’Ona és més prudent, però també hi juga, i molt. Estic prenent el sol. L’Estel ve corrent i m’anuncia:
“Ja no sóc la Ventafocs. Ara sóc l’Airel (li costa dir Ariel), la Sirenita”.
Ha patit una metamorfosi. Es posa tant dins del paper, que l’endemà, quan la crido, em diu:
“Mama, tot el dia estàs despistada. Per què em continues dient Estel? Sóc l’Airel"
ja ja ja ja m'encanta! les meves també ho diuen això de "quan era petita" per referir-se a fa 20 minuts!
ResponElimina