La twin-perruqueria o qüestions de petits accidents

Quan estan jugant tranquil•les i les sents riure perquè s’ho estan passant molt bé, un instint dins teu et diu (i saps perfectament) que la cosa acabarà malament. Amb plors, segur... hi poso la mà al foc. El mateix instint que quan hi ha massa silenci et diu que n’estan preparant alguna i de grossa.

Des de fa un parell de setmanes que els hi agafa per jugar a perruqueries. Es pentinen, fan veure que es fan trenetes, cues... El joc ja no és simbòlic i resulta que tenim una twin-perruqueria a casa!. Fa un parell de dies em vaig distreure una estona. Em vaig estirar. Estava esgotada. Sentia com jugaven. I de cop, algú es va posar a plorar.

L’Estel se’m va acostar i plorava desconsolada. Vaig veure que tenia la mà vermella de sang. Us estalviaré les corredisses, netejant la ferida, pressionant i posant l’esparadrap. I és clar, les dues plorant, perquè si una veu a la seva germana plorant com una desconsolada, a casa els concerts els tenim en stereo. I per postres, quan m’hi fixo bé... començo a veure flocs de cabell a sobre el sofà. Fantàstic! Primer havien jugat a tallar-se els cabells (per sort no van fer cap desgràcia) però a algú les tisores li van anar una mica més enllà i va fer un tall a la mà de la seva germana (no va ser res greu, aparatós, però res més).

L’aprenentatge del dia:

• no et pots despistar ni un moment. És impossible, no es pot evitar tot, però... és que no et pots ni despistar un moment.

• Les tisores confiscades. I recordeu, petites, que només serveixen per tallar els papers

• Els cabells es tallen a la perruqueria. Sí, recordeu aquella noia que no us va agradar massa però que al final vau riure molt? Doncs ELLA talla els cabells!!!! Repetiu amb mi... els cabells es tallen a...? On? No ho sento bé! Sí, a la perruqueria.