El cap de setmana de les set rentadores

Heu de pronunciar el títol del post com si fos d'una pel·lícula de por. No, no és el títol d'un llibre Stephen King, però ho podria arribar a ser. La realitat sempre supera la ficció.Ja m’ho deia tothom que el primer any de guarderia era molt dur... “perquè els nens ho enxampen tot”. D’entrada, el que ningú em va aclarir és que els nens ho enxampen tot... però els pares també. Crec que mai havia estat tantes vegades malalta com el seu primer any a l’escola bressol.

Dubto que aquell cap de setmana se’m tregui del cap. Les dues nenes van caure malaltes. Vòmits i diarrea. No toleraven res, ni l’aigua. Beure un glop d’aigua era sinònim de canviar-les de dalt a baix. Menjar una mica d’arròs era sinònim de posar-les dins la banyera perquè era impossible canviar-les sense empastifar-se dels peus a la punta del nas. No hi havia bolquer capaç de contenir... ‘allò’. Ni els millors. Ni els més cars. Ni posant-ne dos.

Set rentadores en un cap de setmana. No exagero. Ho recordo a la perfecció, com si fos ahir. Crec que és el meu rècord absolut. Mai n’havia arribat a posar tantes. Vaig arribar a témer que no tindria prou roba perquè no parava de canviar les nenes. Cada muda durava un parell d’hores com a molt... i no donàvem abast a rentar-ho tot.

Sí, sí, els nens ho enxampen tot a la guarderia... però algú ens podria preparar i advertir als pares? Més que res per comprar amb temps una rentadora – secadora de tipus 'industrial'...