“Em fan por les onades”
“Dona’m la mà «
« Agafa’m fort”
« No tinguis por, estàs amb mi »
La conversa és real. Va anar així. Cada temporada, el primer dia de platja és com una aventura que no saps massa bé com respondran, si els hi molestarà la sorra o els hi farà por l'aigua. Aquest any el primer dia va ser fantàstic, van estar jugant i passant-ho molt bé. "Dona'm la mà. No tinguis por, estàs amb mi". Tan petites i saben que juntes tenen més força. Que es poden enfrontar a tot. Caminen juntes i aprenen a estimar, a plorar, a tenir por, a ser valentes, a enfadar-se, a entendre que les coses no poden ser ara i aquí. No puc evitar emocionar-me quan les veig així. Em demostren, dia a dia, que tenen una relació ben especial que no sé fins a quin punt sóc capaç d'entendre. Per moltes baralles, gelosies i moments que estan ben enfadades... crec que per sobre de tot s'estimen moltíssim. Tenir un company de joc així ha de ser fantàstic!
nena, et juro q m'ha caigut una llàgrima q no sé d'on ha sortit. quina sort tan gran q tenen i q tenim!!
ResponEliminaanna
Ja ho pots ben dir Anna...
Eliminajo m'emociono molt quan veig que s'estimen tant i que s'ajuden... i que es "compinxen"... per les coses bones i les dolentes... m'encanta...
un petó!
Quant ens queda per veure i viure...les nostres petites només tenen 7 mesos i ja disfrutem un munt de veure-les juntes...això és com el vi, millora amb el temps!
ResponEliminaÉs preciós això que expliques... La veritat és que l'amor que senten una per l'altra serà per sempre, i com bé dius, per molt que s'enfadin entre elles els podrà l'amor i la unió que tenen.
ResponEliminaQuina relació més bonica que estan fent les dues.
ResponElimina