Per una banda hi ha l’Ona. Per l’altra... l’Estel. També tenim el papa i la mama. I també tenim el concepte “tota la família”. I hi podem afegir avis, tiets i cosins. Podem canviar de nom i personalitat les vegades que trieu (podem ser personatges de la Ventafocs o de l’Scooby-doo).
Però el concepte més important és NOSALTRES. I “nosaltres” són elles dues. L’Ona i l’Estel.
De ben petites han tingut claríssim el concepte, però la diferència és que ara el verbalitzen i te n’adones que l’entenen com a tal. "Els pares han d’anar a una reunió i demà al matí no hi serem", els hi explico. I ràpidament pregunten: "I amb qui ens quedarem nosaltres?". O els avanço que "el cap de setmana anirem a ...". "Nosaltres també hi anirem?", volen saber. I distingeixen perfectament quan parlen d'elles dues (com a germanes) o de cada una en particular i dels seus interessos.
Imagino que aquest NOSALTRES és el gran vincle entre bessons (imagino que amb els germans també, però amb bessons encara ha de ser més fort). Només desitjo i espero que aquest vincle, aquest nosaltres, les acompanyi al llarg de la seva vida. Perquè ara són les seves millors companyes de joc, però espero que al llarg dels anys, siguin les millors companyes de vida i de camí. I com passa ara, hi haurà baralles, gelosies, plors i rialles... però sobretot molt d’amor. Perquè inevitablement, arribarà un dia que els seus pares no hi serem i aleshores es tindran una a l’altra. Per a mi és un pensament realista i a més, em fa estar més tranquil•la. Només cal esforçar-nos cada dia per ensenyar a les petites que aquest amor és únic.
És molt maco això que has escrit.
ResponEliminaMe encanta! Los míos solo tienen 15 meses y siempre me pregunto como será su relación mas adelante, me encantaría que fueran su apoyo mutuo en la vida y como tu dices "Los mejores compañeros de la vida y del camino"
ResponEliminaJo estic igual! per mi el vincle entre elles és únic. I això que ténen d'altres amics i amigues, però el "nosaltres" ja sé a qui fa referència. I que per molts anys!
ResponEliminaMalgrat no siguin idèntiques, malgrat les hagis tractat sempre com 2 personetes i no un "pack"... el "nosaltres" les uneix de manera especial. Es busquen, es necessiten, s'ajuden, es barallen, s'estimen, es peguen... Els hi és dificil entendre la vida sense "l'altra". I suposo que totes desitgem que aquest llaç sigui per sempre. Que mai no es trobin soles.
ResponElimina