Obres d’art

“Hem fet fang, mama!”
“Hem posat unes canyetes!”
“I ‘mutons’!”


Ja feia dies que en parlaven. L’altre dia van portar a casa les seves obres d’art.

Coses (in)útils: Sacs Grobag

Hi ha una sèrie d’objectes que a les botigues intenten fer-te creure que seran absolutament imprescindibles en el moment que siguis mare i tinguis la criatura / les criatures a casa. He de reconèixer que en aquests tres anys n’hem tingut d’imprescindibles, d’altres que no ens vam deixar enredar i d’altres… que sí.

Aquest és el motiu d’aquesta sèrie. Vull deixar molt clar que hi trobareu coses que a nosaltres ens han funcionat (o no), que ens han estat útils (o no) o que els hi hem tret profit (o no). Espero que (això sí), us sigui útil per si esteu embarassats... o si heu de fer regals, que també hi ajuda anar una mica pistat.

SACS DE DORMIR GROBAG: MOLT ÚTILS (Qualificació ****)

Tothom m’havia comentat que aquests sacs que els deixen lliures els braços eren una bona manera de tenir-los abrigats i no haver-te de preocupar si es destapaven o no. L’Estel es bellugava molt al llit i no hi havia manera de tapar-la amb la manteta.

Vaig decidir provar-los perquè era una d’aquelles coses que em feia “patir”: que se’m destapessin i apa! Encostipat al tombar la cantonada.

A la meva botiga de confiança (un dia en parlarem d’això) em van recomanar els sacs Grobag i en vaig comprar un per cada nena. Pràctics d’obrir i tancar, les petites no passaven fred, els he rentat moltíssimes vegades i continuen perfectes. Les petites s’hi van acostumar molt ràpid i encara ara hi dormen (una talla més gran, per descomptat). Bona compra i amortitzada.

Podeu llegir també:

La Babycook
Les hamaques

Visc amb l’Scooby Doo

Els nostres gustos en dibuixos animats estan canviant una miqueta, per sort (podeu llegir el post Dibuixitis Aguda per comprovar-ho). Com en tot, anem a èpoques. Ara estan fascinades amb l’Scooby Doo. Els hi encanta i cada membre de la família és un dels personatges. A l’Ona li encanta la Velma, a mi m’ha tocat ser la Daphne i el meu marit és el Shaggy. L’Estel ha decidit ser l’Scooby i no hi ha manera que la puguis cridar pel seu nom. A més, sempre hem d’estar actuant.

“Shaggy, que està preparat el sopar?”

“Daphne, ara anem a banyar-nos?”.

I per postres, per Setmana Santa vam coincidir amb un grup d’animació que eren precisament la Velma, l’Scooby i a més a més, portaven la furgoneta tunejada com la Mystery Machine. Ahhhh! Impressionant. Emoció màxima. Des d’aleshores, l’Scooby s’ha instal•lat amb més força que mai a casa meva.

Festa de la Primavera

Avui hem estat a la Festa de la Primavera, a l'Espai Natura Unnim, al bosc de Can Deu de Sabadell. El dia no ha acompanyat del tot, però les petites s'ho han passat molt bé. D'entrada els hi fa "por" participar en aquestes festes, i s'enganxen a les faldilles, com se sol dir. Només dura una estoneta. Hem fet ratolins, titelles de dit, hem vist òlives i mussols, ens hem pintat la cara, hem vist mussols i cargols gegants en una cercavila... I també hem vist els animals de la granja. L'Ona estava encantada. "Jo sóc de la classe dels ratolins, mama!".

Preparant-nos per Sant Jordi

El ‘car-migdiading’

Senyores i senyors! De ben segur que han sentit parlar del car-sharing (un sistema per compartir trajectes en cotxe) o fins i tot del tunning (aquells canvis d’imatge que fan als cotxes). Però havien sentit mai abans parlar del ‘car-migdiading’?.

No es podria qualificar com a esport de risc, però sí de supervivència. Nosaltres el practiquem bàsicament algun cap de setmana. Després de dinar, no hi ha manera que les petites vulguin anar a fer la migdiada. Segurament amb només una criatura és més fàcil que es calmin i s’adormin, però una per l’altra, s’engresquen a jugar i no hi ha manera. I això que la majoria de vegades, estan mortes de son. Hem provat de tot. Al seu llit, al sofà, separades, amb nosaltres al llit, al sofà, explicant contes o escoltant música suau.

Quan ens donem per vençuts, esgotats... diem allò de “vinga va, marxem que avui no hi ha manera”. Elles criden contentes. “Anem, anem!”. Saps perfectament que quan no dormen després estaran insuportables. Perquè sí, perquè ho saps. Però ja els hi pots explicar que elles criden i canten.

 

Pugem al cotxe. Ni tan sols hem sortit del garatge que ja s’han adormit a la cadireta.

I és en aquest punt quan et trobes a dos quarts de quatre de la tarda d’un diumenge parat en el pàrquing buit d’una gran superfície... o al costat del Parc mirant com els ànecs es persegueixen al llac... o si tens sort i practiques el ‘car-migdiading’ en dissabte, puc anar de botigues i amb més tranquil•litat que mai provar-me aquells texans que fa un mes que dic que m’he de comprar. O potser algun dia algú ens trobarà a tots ben adormits a dins del cotxe.

 

Màrqueting familiar

Som moltes les famílies amb criatures. Som un bon segment de població amb necessitats específiques. Amb això vull dir coses quotidianes i que quan no tens fills et semblen una tonteria, però que en el moment que ets mare/pare deixen de ser-ho com per art de màgia: Una cafeteria amb espai suficient pel cotxet... un local /restaurant amb una tauleta, dues cadiretes, uns quants papers i dos plastidecor... algun conte per distreure’ls... canviadors als lavabos dels locals...

Són petites coses que ara em fan decidir, per exemple, d’anar a un restaurant o a un altre. Potser perquè ara en tinc necessitat, penso que el ‘tema’ està poc explotat. Ahir, passejant pel carrer, em vaig trobar amb aquest cartell d'un restaurant del centre de Sabadell.  Encara no hi he anat, però com a mínim, ja han aconseguit despertar el meu interès.