Coses (in)útils: Gots que no es vessen

Hi ha una sèrie d’objectes que a les botigues intenten fer-te creure que seran absolutament imprescindibles en el moment que siguis mare i tinguis la criatura / les criatures a casa. He de reconèixer que en aquests tres anys n’hem tingut d’imprescindibles, d’altres que no ens vam deixar enredar i d’altres… que sí.

Aquest és el motiu d’aquesta sèrie. Vull deixar molt clar que hi trobareu coses que a nosaltres ens han funcionat (o no), que ens han estat útils (o no) o que els hi hem tret profit (o no). Espero que (això sí), us sigui útil per si esteu embarassats... o si heu de fer regals, que també hi ajuda anar una mica pistat. 

GOTS QUE NO ES VESSEN: INDISPENSABLES (Qualificació *****)

No sé què hauria fet sense ells, sobretot a les nits. L’Ona i l’Estel han estat fans d’aquests gots i nosaltres encara més. Els hem portat a tot arreu, els hem fet servir a casa, al carrer, de viatge. Sempre els hem portat a sobre. No fa falta que us expliqui massa, però el sistema del got fa que no vessi i evita múltiples “accidents”. Per a nosaltres han estat especialment útils per les nits, perquè els hi hem deixat al llit i elles sempre l’han trobat si han tingut set. Posats a trovar-hi un defecte, la peça “màgica” és complicada de rentar.

Podeu consultar també:

La Babycook
Les hamaques

Els sacs Grobag
Dosificadors de llet en pols o cereals

Coses (in)útils: Sacs Grobag

Hi ha una sèrie d’objectes que a les botigues intenten fer-te creure que seran absolutament imprescindibles en el moment que siguis mare i tinguis la criatura / les criatures a casa. He de reconèixer que en aquests tres anys n’hem tingut d’imprescindibles, d’altres que no ens vam deixar enredar i d’altres… que sí.

Aquest és el motiu d’aquesta sèrie. Vull deixar molt clar que hi trobareu coses que a nosaltres ens han funcionat (o no), que ens han estat útils (o no) o que els hi hem tret profit (o no). Espero que (això sí), us sigui útil per si esteu embarassats... o si heu de fer regals, que també hi ajuda anar una mica pistat.

SACS DE DORMIR GROBAG: MOLT ÚTILS (Qualificació ****)

Tothom m’havia comentat que aquests sacs que els deixen lliures els braços eren una bona manera de tenir-los abrigats i no haver-te de preocupar si es destapaven o no. L’Estel es bellugava molt al llit i no hi havia manera de tapar-la amb la manteta.

Vaig decidir provar-los perquè era una d’aquelles coses que em feia “patir”: que se’m destapessin i apa! Encostipat al tombar la cantonada.

A la meva botiga de confiança (un dia en parlarem d’això) em van recomanar els sacs Grobag i en vaig comprar un per cada nena. Pràctics d’obrir i tancar, les petites no passaven fred, els he rentat moltíssimes vegades i continuen perfectes. Les petites s’hi van acostumar molt ràpid i encara ara hi dormen (una talla més gran, per descomptat). Bona compra i amortitzada.

Podeu llegir també:

La Babycook
Les hamaques

Preparant-me per la batalla

No feia ni un mes i mig que havien començat l’escola i ja vaig rebre la primera “noteta” dels polls. Sí, sí, aquella nota en que sempre et diuen que han detectat algun cas, que sobretot els hi revisis el cap i que si en trobes comencis el tractament. A la guarderia ja me l’havien passada un parell de vegades. Què voleu que us digui? Em fa pànic només de llegir-la.

Em visualitzo. Em conec. Les estic banyant i veig un dels « bitxitus » al seu cap. Ahhhhh, no ho puc suportar. Em fa un fàstic impressionant. Només de pensar-hi m’agafa un atac d’angúnia i començo a rascar-me el cap. I a més, em pregunto... és tan complicat inventar alguna cosa que acabi amb aquests bitxos de manera ràpida i efectiva? Un esprai que els faci desaparèixer, per exemple. Com pot ser que amb la quantitat de coses que s’inventen, encara estiguem així amb els polls?

M’estic preparant per a la batalla. Per anar a la guerra. Sé que el més probable és que hagi d’arribar a les trinxeres en algun moment o altre. Estaré preparada? Primer de tot s’accepten tots els consells haguts i per haver per evitar acabar al camp de batalla. Però si hi hem d’arribar, també s’accepten consells per afrontar aquesta “guerra”. Necessito recopilar els millors mètodes, les millors tàctiques. I també el millor armament.  I això dels polls com acaba? Aixequen la bandera blanca?

El negoci twin (2)

Quan esperes un fill descobreixes uns passadissos dels supermercats per on no havies passat mai. Segur que també us ha passat. Jo que no tinc animals, tampoc passo gairebé mai pel de menjar de gos. Recordo la primera vegada que vaig circular pel de babies. Estava embarassada de cinc o sis mesos  i vaig començar a mirar els preus i productes de bolquers, llets i “potitos”, perquè tenia la sensació que a aquelles alçades ja hauria de saber totes aquestes coses. Aquí sí que hi ha un màster poc explotat.  Recordo que vaig sortir amb un mal de cap impressionant i preguntant-me perquè devia servir tot allò, i preguntant-me perquè ningú m’havia explicat mai perquè servia i com s’utilitzaven.

Quan esperes un fill (i quan són bessons la cosa es multiplica exponencialment)... tot són màsters. El màster del cotxet, el màster dels llitets, de l’escalfabiberons, el “sacaleches” (un aparell terrible que hauria d’estar prohibit i que a casa li dèiem Chucky el sacaleches diabólico i que vam utilitzar poquíssim)... Però aquí vam poder trencar amb alguns dels preceptes de la invasió twin, que com comentava abans, també es basa en el negoci twin. Es tracta de posar una mare de bessones a la teva vida. Algú que ja sap per on estàs passant.

La "meva" mare de bessones (al càrrec li podríem dir consellera-twin) ha estat la persona que ens va donar els consells més pràctics i sincers durant tot l’embaràs i a partir del naixement de les nenes. Veure’ns amb ella era com tenir una bola de vidre per observar el futur i saber com ens trobaríem al cap d’uns mesos, al cap d’un any. I també gràcies als seus consells i a la quantitat de coses que ens va passar (material, roba, electrodomèstics... i sobretot ajudar-nos a tocar de peus a terra i veure com et volen encolomar de tot i més) els bessons que volen dominar el planeta no van aconseguir tots els ingressos econòmics que esperaven de nosaltres. Per sort, no se'ns va passar pel cap comprar un compactador de bolquers (?¿) i mil i altres andròmines que es poden trobar al mercat i als aparadors.

Per això des d’aquell moment, penso que seria una gran idea que quan et dirigeixes a l’ambulatori, quan et veus amb la comadrona, hi hagués una mena de xarxa de mares i pares de bessons per poder parlar de les pors, la pràctica i tot el que et passa pel cap quan has de ser pare per primera vegada... i te’n venen dos de cop. Estaria molt bé que les comadrones ho fessin. Deixeu-me que faci referència a La historia interminable per dir que la meva -comadrona- era tota una altre història. I que haurem d’explicar en una altre ocasió.