Avui que feu set anys us vull dir...

Avui que feu 7 anys us vull dir que em costa de creure com han passat. Perquè veig aquesta foto i la tinc tan present, tan viva, que se’m fa impensable adonar-me’n que no va ser ahir.

Avui que feu 7 anys us vull dir que us estimo tant, que heu canviat la meva manera d’estimar. Abans no sabia, no podia estimar com us estimo a vosaltres dues. Amb aquelles abraçades que us dono a cada una, i us dic a l’orella que sou les persones a qui més estimo d’aquest món. I després, amb la veig mig trencada, us demano que us estimeu molt l’una a l’altra, perquè vau venir plegades per donar-vos la mà i acompanyar-vos. Sempre. Sé que ara no m’enteneu. Però a mi em fa feliç saber que fareu camí tenint-vos l’una a l’altra.

Avui que feu 7 anys us vull dir que sóc conscient com en sou de grans. I com en sou de petites. De les coses que hem après, del camí que hem recorregut. I de les coses que ens queden per aprendre i de les que haurem de recórrer. Vosaltres soles, plegats... però acompanyant-vos sempre.

Avui que feu 7 anys me n’adono de la importància de viure cada moment amb vosaltres. Cada plor, cada rebequeria, cada somriure, cada conversa, cada gestió d’emoció ben treballada, cada gestió que no hem sabut treballar. Cada llàgrima, cada son, cada experiència, cada alegria, cada decepció, cada frustració, cada idea, cada excursió.  

Avui que feu 7 anys us vull dir que no sé com hauria estat la meva vida sense vosaltres. Hauria estat diferent. Només us vull dir que sóc incapaç d’imaginar-me-la d’una altra manera.