La setmana passada, llegia a
l’informe de la Fundació RACC, que 316 dones embarassades van ser ateses a Catalunya durant
el 2014 per un accident de trànsit. I durant l’any anterior, 38 dones
embarassades i el seu bebè van morir a causa d’un accident de trànsit a
Espanya. I vaig començar a pensar si som conscients d’aquest paràmetre, embaràs
i mobilitat, en el moment que esperem un fill/a.
L’informe apuntava que les embarassades canvien la seva manera de moure's i
prefereixen caminar o anar amb cotxe abans d'utilitzar el transport públic o
conduir. A més, un 23% de les dones afronten amb temor i limitacions la
mobilitat durant l'embaràs. Jo vaig ser un d’aquest 23%, però crec que em vaig "atemorir" pel fet que era
un embaràs de bessons. No em feia por anar en cotxe, però en aquell període
vaig deixar de conduir, anava de copilot. Intentava evitar desplaçaments massa
llargs, perquè em cansava massa i em feia mal tot. Però tot i això, reconec que
no era massa conscient del que implicava. Recordo que algú em parlava d’un
adaptador pel cinturó, però ni tant sols ho vaig acabar mirant. És
inconsciència? Desconeixement? Tampoc m’hi van fer cap referència ni la
comadrona ni en les classes pre-part.
Segons la Fundació, un 66% de les
embarassades voldria rebre informació contrastada sobre la mobilitat i l’embaràs,
el que em reafirma que massa sovint, no es rep la informació adequada. Ja no
parlo d’informació vital, sobre què com canvia el cos amb l’embaràs, què hem d’esperar
i com actuar quan arribi el moment del part, dels moments immediats
posteriors... sempre he defensat que no tenim ni la informació PRÀCTICA més
vital.
I un altre dia
podríem parlar d’aquesta “moda” de no deixar pujar els cotxets de bessons als
autobusos... jo no m’hi vaig trobar mai i sempre vaig poder accedir sense
problemes, però sembla que cada cop és més freqüent a més ciutats. Què m’expliquin
doncs com moure’t en transport públic amb dos bebès...
O de com s’agraeixen
els espais que reserven places d’aparcament per a famílies amb cotxets o amb
criatures. Sí, un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada