Sovint em pregunten si les petites
tenen un vincle important/especial entre elles. A tothom li fascina aquesta relació
especial entre bessons. No parlo de fenòmens estranys, ni tampoc ho puc
comparar amb el vincle amb d’altres germans perquè no ho sé. Només sé que em
pregunten si hi ha una relació especial entre elles. La resposta es sí,
ABSOLUTAMENT.
L’Estel avui no ha pogut anar a l’escola.
S’ha aixecat amb l’ull molt vermell i hem hagut d’anar al metge. Per sort, com
que jo havia treballat el cap de setmana, avui tenia festa i no hem hagut de
córrer a buscar cangurs, sinó que m’he pogut quedar amb ella. L’Estel estava
contenta perquè tenia la perspectiva de passar el dia amb mi. Però a mig matí,
arribades del metge, m’ha preguntat si l’Ona estaria jugant al pati. Ens hem
posat a preparar el dinar, però encara era relativament d’hora. “Mama, l’Ona
dinarà a la una, quan dini l’Ona, també ho farem tu i jo, d’acord?”.
I després
de dinar, de cop, s’ha posat a plorar. No li passava res, només que trobava a
faltar a l’Ona per jugar. Ja li estava bé passar el dia amb mi, però òbviament,
li faltava la seva companya de jocs. Perquè es poden barallar, discutir, competir
per certes coses... però són unes companyes de jocs fantàstiques. L’Estel
plorava i plorava i no podia consolar-la... trobava a faltar a sa germana. M’he
emocionat de veure com s’estimen. I des de dos quarts de cinc (que l’Ona ha
plegat de l’escola per anar a natació) fins a dos quarts de set que no ha
arribat a casa, l’Estel m’ha demanat cada cinc (!) minuts, què devia estar fent
la seva germana. D'acord, us confesso que aquí ja m'he començat a desesperar perquè ja no sabia què dir-li.
I què ha passat quan l’Ona ha arribat
a casa?
Estel: “Hola Ona, t’has tirat de cap a
la piscina?”
Ona: Sí!
Estel: Abans he plorat perquè et
trobava a faltar. No sabia a què jugar.
Ona: Jo també t’he trobat a faltar.
Estel: Has plorat?
Ona: No, no he plorat, però t’he
trobat a faltar. ( i s’abracen)
Sí, realment el vincle entre bessons
ha de ser ben especial.
Com a bessona entenc aquest sentiment d'enyorança cap al bessó... Ara ja m'hi he acostumat, però fins i tot a l'independitzar-me vaig estar molts dies que trobava a faltar a la meva germana, i ella a mi.
ResponEliminaAra perquè ja he format la família i portem molts anys vivint junts, però no hi ha dia que no pensi en ella, li enviï un missatge o qualsevol cosa per saber què fa, com li va, etc. És un vincle molt fort.
com m'agrada llegir això wapíssima!
Elimina