Quan jo era petita – adolescent, les
models de moda eren la Claudia Schiffer o l’Elle MacPherson. Me les coneixia
perquè a casa la mare sempre comprava l’Hola, de manera que en algun moment o
altre les fullejava. Sempre m’havia cridat l’atenció els models que es posava l’Agatha
Ruiz de la Prada.
I qui ho havia de dir, que anys
després, l’Ona es passaria una estona dibuixant i em ve tota contenta per
dir-me que m’ha pintat a mi. Que en el seu dibuix, plou, i per tant, m’ha posat
les botes d’aigua. I com que dos dies abans havia anat a la perruqueria i m’havia
allisat els cabells – una cosa que els va sobtar molt- , m’havia pintat amb els
meus cabells arrissats. “A mi m’agrades més així, mama”. I mireu quina
meravella! Ara resulta que sóc jo la model. Perquè no em direu que amb aquest
vestit (encara que sembli una campana), no podria passar per model de Desigual! (fins i tot porto el paraigües a conjunt!). M'encanta!!! Gràcies Ona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada