Cinc anys. Carta a l'Ona i l'Estel

Cinc anys. Se’m fa difícil de creure. El dia 15 de desembre fareu 5 anys. Em costa de creure com el vostre naixement fa que la mama moduli el temps d’una altra manera. Em sembla increïble com depressa han passat aquests cinc anys, i mirar-vos i pensar tot el que heu après, tot el que ja heu viscut i com heu crescut. Si tanco el ulls tinc ben viu el moment d’estar estirada en una camilla a la ginecòloga, i sentir per primer cop, el batec dels vostres cors. Em sembla ahir que encara estàveu dins la panxa. Em sembla ahir que us vaig veure per primera vegada.

Us escric ara perquè sé que des d’avui viurem un espiral de festes, celebracions i emocions. Des que estàveu a dins la panxa mirava d’imaginar-vos, com seríeu físicament i quin caràcter tindríeu. No recordo com us havia imaginat, perquè la realitat em sobrepassa i només sé què sento quan us miro i us abraço. Us veig fascinades per les lletres i els números, amb unes ganes impressionants d’escriure paraules i sons (fins i tot amb aquelles lletres que us ‘enreden’), de descobrir tot el que tingui a veure amb les daines i les muntanyes, de pujar cims, de tocar animals, de posar-vos aquells patins en línia que heu heretat i buscar l’equilibri que us faci avançar. Voleu ballar, fer teatre, pintar-vos, cantar, cridar, jugar, cuinar, disfressar-vos...

Us miro i veig dues nenes contentes. I cada cop més, sento la importància de donar-vos el vostre espai, de diferenciar-vos, de tenir un temps per cada una, perquè cada una teniu la vostra personalitat, problemàtiques i interessos. Sé que hi ha coses que a tu se’t fan una muntanya, i es costa expressar els teus sentiments i això fa que a vegades estiguis trista i t’enfadis amb tu mateixa i amb els papes... i els amics. Però aquí ens tens, per ajudar-te i ensenyar-te a com conduir la situació. I sé que a tu et costa tenir paciència, que t’agrada provar de tot i força i que ets un argent viu. I que a vegades els papes ens “enfadem” perquè soluciones les coses “somicant”. Però aprenem a parlar les coses oi?

M’emociona veure com us estimeu l’una a l’altra. Sí, també us baralleu, us feu crits, més d’una empenta i esgarrapada, a vegades teniu enveja l’una de l’altra per si el papa o la mama us dediquen més atenció o no... però jugueu moltíssim juntes, compartiu aventures i sobretot, compartiu la vida. I espero que la compartireu, fent el camí plegades, tenint-vos ben aprop.

Feu cinc anys i us estimem molt, petites. Moltíssim. 

Per molts anys, Ona. Per molts anys, Estel.