No tinc por de res,
Ser valenta és,
Molt millor
Que tenir força…
Aquesta quatre línies no us diran res si no formeu part d’un estrany club format per gent que viu a Catalunya… i del subgènere “gent que té fills”. Sense aquestes dues condicions, no hi ha res a fer. Ja fa setmanes que les dues petites diuen que no tenen por i que són valentes. (El tema dels fantasmes l’hem obviat vilment, que són massa petites). L’any passat, a aquestes alçades, fèiem salts cada dia per salvar el planeta. Les dues tenen el seu carnet del Club Super 3 (sòcies un milió i escaig) i a casa són –som- fans incondicionals d’alguns dels dibuixos. Tenim uns Mics bessons (un per cada una) i un xai Shaun penjat a l’armari. De fet, sent bebés, la musiqueta del Mic ja les feia estar ben atentes. I aquest cap de setmana tindrem el CD amb les cançons, per poder-les cantar tooooot el dia. Com la Lila.
Per mi seria impensable no tenir sintonitzat aquest canal, perquè a més penso que fan una molt bona tasca educativa amb d’altres programes com per exemple el ‘Fish&Chips’ (per promoure l’aprenentatge de l’anglès) o el gran Info K (deformació professional, a vegades penso que els informatius “normals” haurien de fer l’esforç d’explicar les coses com a l’InfoK). Forma part d’una manera tant abismal de la nostra vida que m’ha arribat a sorprendre i estranyar-me que en aquests tres anys una gran quantitat de gent -amb fills-, em diuen que no saben de què els hi estic parlant i que ells no el miren mai. I jo que estic convençuda de la tasca cohesionadora que té, em poso a explicar, entre d’altres, les meravelles de l’Aardman Animations.
