Com les puc treure de l'aigua?

He de reconèixer que els dos primers estius amb les petites, tot i que ens agrada molt la platja, no la gaudíem massa. Baixar a la platja amb infraestructura de bessons no és fàcil i gens relaxant. Al principi preferia molt més la piscina. Quan les nenes ja van ser una mica més grans vam començar a tornar-li a trobar el gust, i sobretot, a recuperar els jocs que els pares havíem gaudit de petits.

Aquest any les petites no només han disfrutat com boges de jocs a la sorra, amb les pales i les pilotes, sinó que ja no hi ha manera de treure-les de l’aigua. A l’Ona li encanta jugar amb les onades, perquè sap que el seu nom ve justament d’aquí, de l’amor al mar que tenen els seus pares. Les petites s’han passat moltíssimes estones jugant a la vora del mar, fent castells impossibles i torres i forats a la sorra. Però sobretot, a dins de l’aigua. I no hi havia manera d’arrencar-les de la platja.

I aquest any s’ha potenciat aquella frase que segur que tots coneixeu molt bé: “Mama, has vist el que he fet? Sí? Doncs torna a mirar, ja veuràs què faré ara”. Mentrestant, el meu home, s’ho mira assegut a la cadira sota el parasol. “Quan era petit, mai havia entès perquè els grans s’estaven aquí enlloc d’estar jugant a ple sol”, m’explica. “Ara sí que ho entenc..., s’hi està a la glòria”. I ens mirem i riem, el temps just perquè una de les petites ens torni a cridar l’atenció. 

Adéu estiu

Adéu platja, adéu mar.

Adéu blau i ocre.

Adéu castells i onades.

I aquella meravellosa sensació

d'una mà que reposa sobre la sorra, i gairebé crema.

Aquell sol
que em fa aclucar els ulls.
Mentre els crits dels jocs
semblen llunyans.

L'últim dia a la platja és el recordatori
d'un estiu ja esgotat.

Un flash de la Mafalda

Fa uns dies érem a la platja. Jugàvem a fer castells de sorra, i amb l'Ona jugàvem a fer-ne alguns de contents, d'altres d'enfadats... amb petxines fèiem els ulls. Vaig fer la fotografia i vaig estar uns dies pensant i pensant a què em recordava aquella imatge. Fins que vaig ser conscient que era una vinyeta de la meva estimada Mafalda. Buscar-la em va obligar a repassar tots els seus àlbums. Va ser una feinada molt agradable. I finalment la vaig trobar. La finalitat no era la mateixa, però em va fer gràcia la coincidència :)

5 dies de vacances, 5 grans aprenentatges

Aquesta setmana us he intentat resumir en cinc aspectes concrets aquestes petites vacances que hem fet. Amb alguna gent he comentat que han estat els únics 5 dies en els últims 4 anys que més s’han assemblat a fer vacances de veritat. Fer vacances en el sentit de descansar, relaxar-nos i deixar que passin les hores. Mai m’havien fet massa gràcia aquest tipus de vacances, però què voleu que us digui, aquests dies m’han entusiasmat. Segurament no massa més dies, perquè ja m’agobiaria i necessitaria una mica més d’activitat, però la veritat és que han estat genials. Vaig triar un aparthotel amb piscina i al costat de la platja, amb pensió completa. D'aquesta manera combinada les avantatges de no haver de fer res, amb un espai on disposava d'una petita cuina, microones i nevera. Crec que ho vaig encertar de ple. Quan són més petits això de la pensió completa és més complicat (per les papilles, per exemple), però ara... ara és un gran invent :)

I quines coses n’hem tret?

1 – He hagut de donar la raó a la meva mare (no creieu que no em costa confessar això) quan deia allò de “jo vull anar a un lloc de vacances on m’ho facin tot perquè sinó acabaré fent el mateix que faig a casa”. M’alegra veure que alguns dels vostres comentaris corroboren la situació… Feu clic aquí si voleu rellegir el post.

2 – Si vols fer una mica de turisme amb criatures heu de fer turisme imaginatiu. Inventar mil històries per tibar dels més petits…

3 – Estar de vacances em permet tenir per temps per dedicar-lo per separat a cada una de les bessones. Això és un tema de debat recurrent entre pares de bessons (i aplicable total i absolutament a pares amb fills d’edats diferents). Nosaltres tenim un moment infalible. El crit de guerra és: Mimitos amb la mama!

4 – Les petites han descobert, i de quina manera, la piscina i la platja. Tant, que hem patit una Disney-metamorfosi. Sí, sí... hem perdut la Ventafocs per convertir-la en La Sirenita.

5 – A les petites això d’anar al buffet lliure (al restaurant – crépérie, en deien elles) els hi ha encantat. No us puc enganyar. A mi també m’ha encantat. Probablement, tot i tractar-se d’un esport de risc, ha estat el millor d’aquestes minivacances.

En resum? Vull repetir!!

De la Ventafocs a la Sirenita

MINIVACANCES – 4

Hem estat uns dies fora. Uns dies a la platja i en remull fan miracles. Cada estiu les petites han reaccionat de forma diferent a la platja, la sorra i les onades. Per tant, estàvem a l’espectativa de què passaria aquesta vegada.

Primer dia: juguen tranquil•lament a la sorra i es banyen. Segon dia, proven uns flotadors (dels circulars de tota la vida). Primer de tot l’Estel em demana que no la deixi d’agafar de la mà. Té por. És una sensació nova. Al cap de 10 minuts (de rellotge), ja es banya sola i em diu que no fa falta que l’agafi.

“Quan era petita em feia por aquest flotador, mama”. Sí, quan eres petita. Fa deu minuts eres més petita, somric.

Aquella tarda mateix, a la piscina, comença a saltar dins de l’aigua sense por. Descobreix tants jocs que no hi ha manera de fer-la sortir de l’aigua. L’Ona és més prudent, però també hi juga, i molt. Estic prenent el sol. L’Estel ve corrent i m’anuncia:

“Ja no sóc la Ventafocs. Ara sóc l’Airel (li costa dir Ariel), la Sirenita”.

Ha patit una metamorfosi. Es posa tant dins del paper, que l’endemà, quan la crido, em diu:

“Mama, tot el dia estàs despistada. Per què em continues dient Estel? Sóc l’Airel"